Escriptura de caixa única: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Écriture unicamérale» |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Una '''escriptura de caixa única''', també anomenat '''alfabet unicameral''' |
Una '''escriptura de caixa única''', també anomenat '''alfabet unicameral''', '''monocameral''', és un tipus d'escriptura que no distingeix entre [[Minúscula|minúscules]] i [[majúscules]], és a dir, que té només una [[Caixa alta|alçada de caixa]] per a cada caràcter. El [[Alfabet persa|persa]], el [[Alfabet kanarès|kanarès]], el [[tàmil]], l'[[Alfabet àrab|àrab]], l'[[Alfabet hebreu|hebreu]], el [[Alfabet georgià|georgià]] i el [[Hangul|coreà]] s'escriuen amb alfabets unicamerals, mentre que el [[Alfabet llatí|llatí modern]], el [[Alfabet grec|grec]], el [[Alfabet ciríl·lic|ciríl·lic]] i l'[[Alfabet armeni|armeni]] són [[Escriptura de dues caixes|escriptures de dues càmeres]] o bicamerals, perquè tenen dues alçades de caixa (caixa alt i caixa baixa) per a cada lletra, com per exemple: B/b, Β/β, Б/б, Բ/բ. |
||
Alguns especialistes suposen que tots els alfabets de dues caixes van ésser primer monocamerals. El llatí, per exemple, s'escrivia com a alfabet d'una sola caixa a l'època de l'Imperi romà, [[Alfabet llatí|alfabet]] que correspon més o menys a la caixa alta (majúscules i capitals) de l'alfabet llatí actual; posteriorment els escribes van desenvolupar nous jocs de símbols per a la resta dels textos, que han esdevingut la caixa baixa de l'alfabet llatí. |
Alguns especialistes suposen que tots els alfabets de dues caixes van ésser primer monocamerals. El llatí, per exemple, s'escrivia com a alfabet d'una sola caixa a l'època de l'Imperi romà, [[Alfabet llatí|alfabet]] que correspon més o menys a la caixa alta (majúscules i capitals) de l'alfabet llatí actual; posteriorment els escribes van desenvolupar nous jocs de símbols per a la resta dels textos, que han esdevingut la caixa baixa de l'alfabet llatí. |
||
Revisió del 22:10, 15 maig 2019
Una escriptura de caixa única, també anomenat alfabet unicameral, monocameral, és un tipus d'escriptura que no distingeix entre minúscules i majúscules, és a dir, que té només una alçada de caixa per a cada caràcter. El persa, el kanarès, el tàmil, l'àrab, l'hebreu, el georgià i el coreà s'escriuen amb alfabets unicamerals, mentre que el llatí modern, el grec, el ciríl·lic i l'armeni són escriptures de dues càmeres o bicamerals, perquè tenen dues alçades de caixa (caixa alt i caixa baixa) per a cada lletra, com per exemple: B/b, Β/β, Б/б, Բ/բ.
Alguns especialistes suposen que tots els alfabets de dues caixes van ésser primer monocamerals. El llatí, per exemple, s'escrivia com a alfabet d'una sola caixa a l'època de l'Imperi romà, alfabet que correspon més o menys a la caixa alta (majúscules i capitals) de l'alfabet llatí actual; posteriorment els escribes van desenvolupar nous jocs de símbols per a la resta dels textos, que han esdevingut la caixa baixa de l'alfabet llatí.
L'alfabet georgià, d'altra banda, ha tingut una evolució inversa: a l'edat mitjana, el georgià disposava també de dos jocs de caràcters com una escriptura bicameral, però l'ús d'aquestes dues caixes va desembocar posteriorment a un sistema unicameral. La forma eclesiàstica de l'alfabet georgià, el khutsuri, tenia una caixa alta anomenada asomtavruli (equiparable a les capitals del llatí) i una caixa baixa anomenada nuskhuri (equiparable a les minúscules llatines). D'aquest nuskhuri en va sortir un alfabet profà unicameral, el mkhedruli, que és l'alfabet georgià utilitzat actualment.