Gai Atili Règul Serrà: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Luci Manli Vulsó Llong |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Fou cònsol per primer cop el [[257 aC]] amb [[Gneu Corneli Blasió]] i va fer la guerra als cartaginesos, derrotant a la flota enemiga a les illes [[Lipari]] encara que patint considerables pèrdues. Va ocupar [[Lipara]] i també l'illa de [[Malta]] (''Melita'') que va assolar; a la tornada va rebre els honors del triomf (naval). |
Fou cònsol per primer cop el [[257 aC]] amb [[Gneu Corneli Blasió]] i va fer la guerra als cartaginesos, derrotant a la flota enemiga a les illes [[Lipari]] encara que patint considerables pèrdues. Va ocupar [[Lipara]] i també l'illa de [[Malta]] (''Melita'') que va assolar; a la tornada va rebre els honors del triomf (naval). |
||
Fou cònsol per segona vegada el [[250 aC]] amb [[Luci Manli Vulsó]], i després de la victòria de Metel a [[Panormos]] es va decidir enviar als cònsols a [[Sicília]] amb un exèrcit de quatre legions i 200 vaixells. Règul i el seu col·lega van assetjar [[Lilibea]], la principal plaça cartaginesa, però no la van poder conquerir i després de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat. |
Fou cònsol per segona vegada el [[250 aC]] amb [[Luci Manli Vulsó Llong]], i després de la victòria de Metel a [[Panormos]] es va decidir enviar als cònsols a [[Sicília]] amb un exèrcit de quatre legions i 200 vaixells. Règul i el seu col·lega van assetjar [[Lilibea]], la principal plaça cartaginesa, però no la van poder conquerir i després de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat. |
||
El malnom Serrà que va portar, fou després heretat pels seus descendents. |
El malnom Serrà que va portar, fou després heretat pels seus descendents. |
||
Revisió del 11:00, 25 abr 2008
Gai Atili Règul Serrà (Caius Atilius M. F. M. N. Regulus Serranus) fou un magistrat romà.
Fou cònsol per primer cop el 257 aC amb Gneu Corneli Blasió i va fer la guerra als cartaginesos, derrotant a la flota enemiga a les illes Lipari encara que patint considerables pèrdues. Va ocupar Lipara i també l'illa de Malta (Melita) que va assolar; a la tornada va rebre els honors del triomf (naval).
Fou cònsol per segona vegada el 250 aC amb Luci Manli Vulsó Llong, i després de la victòria de Metel a Panormos es va decidir enviar als cònsols a Sicília amb un exèrcit de quatre legions i 200 vaixells. Règul i el seu col·lega van assetjar Lilibea, la principal plaça cartaginesa, però no la van poder conquerir i després de perdre molts homes van haver de limitar-se a bloquejar la ciutat.
El malnom Serrà que va portar, fou després heretat pels seus descendents.