Lilibea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLilibea

Localització
37° 48′ 10″ N, 12° 25′ 45″ E / 37.80277778°N,12.42916667°E / 37.80277778; 12.42916667
EstatItàlia
Regió amb Estatut EspecialSicília
ProvínciaProvíncia de Trapani
ComunaMarsala
Identificador descriptiu
Zona horària
Modifica les dades a Wikidata

Lilibea (Lilibaeum, Λιλυβαῖον), la moderna Marsala, fou una ciutat de Sicília al cap del mateix nom a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria. Era el punt més proper a Àfrica.

La llegenda diu que gent de Cnidos dirigits per Pantalos, després de fundar Lipara, van desembarcar a Lilibea. El 409 aC va desembarcar a Lilibea el cartaginès Anníbal amb un exèrcit per atacar Selinunt.

Diodor de Sicília parla dels lilibeus el 454 aC quan estaven en guerra amb Segesta pel territori del riu Mazaros, però això podria ser un error.

No fou ciutat fins després de la destrucció de Mòtia (Motya) per Dionís el vell de Siracusa el 397 aC, quan la van fundar els cartaginesos per instal·lar-hi els habitants de la ciutat destruïda. Fou fortificada i es va convertir en plaça forta púnica estratègicament situada i fou el seu darrer reducte a l'illa.

El 276 aC Pirros va assetjar la ciutat i va expulsar als cartaginesos de les seves altres possessions, però per mar els púnics van enviar subministraments i Pirros va haver d'aixecar el setge al cap de dos mesos.

A la Primera Guerra Púnica fou assetjada pels romans el 250 aC. El setge fou cèlebre al seu temps. Els cartaginesos només conservaven Lilibea i Drepanum. Ambdues parts van utilitzar tots els seus recurs. Himilcó defensava la ciutat i els romans van haver de bloquejar-la. Una flota cartaginesa va poder portar ajut per mar i quan el cartaginès Aderbal, que era amb la flota a Drepanum, va derrotar el cònsol romà P. Claudius el 249 aC els romans van abandonar el setge, però van romandre a la vora de la ciutat per uns anys. A l'onzè any de lluita C. Lutatius Catulus va obtenir la victòria d'Aegates (241 aC) i els cartaginesos van haver de signar la pau i evacuar Lilibea i Drepanum.

Fou ciutat romana de província, però de certa importància i punt estratègic per a la invasió d'Àfrica, que es va utilitzar a la Segona Guerra Púnica (218 aC) com a base de la flota romana sota el pretor M. Aemilius, que va derrotar una flota cartaginesa que va atacar la ciutat, i es van fer incursions a la costa africana. El 204 aC Escipió es va embarcar a Lilibea cap a l'Àfrica.

Altre cop el jove Escipió va reunir la flota i exèrcit a Lilibea el 149 aC per anar altra vegada a l'Àfrica.

A les guerres civils fou quarter de Juli Cèsar per la seva campanya africana contra Juba I (47 aC). Fou base naval de Sext Pompeu en la seva guerra contra August el 36 aC.

El comerç amb l'Àfrica va mantenir la prosperitat de la ciutat i fou la residència habitual d'un dels dos questors de Sicília. Ciceró fou questor a Lilibea i l'anomenava "splendidissima civitas". Encara era important en temps d'Estrabó enfront de la decadència d'altres ciutats i va romandre pròspera durant l'Imperi.

En una inscripció es diu que la ciutat tenia dotze tribus, i en una altra que fou colònia romana, però l'època no se sap, potser en temps d'Adrià.

Encara després de la caiguda de l'Imperi va romandre la principal ciutat de Sicília sota els gots i vàndals. Els àrabs li van donar el nom de Marsa Alla (Port de Deu) del qual deriva el seu nom modern.

El port fou bloquejat al segle XVI per ordre de l'emperador Carles V per protegir-la dels atacs dels pirates barbarescs, i Trapani la va substituir com a port principal.

Queden poques restes de l'antiga ciutat, però s'han trobat algunes escultures, objectes i monedes.

Vegeu també[modifica]