Clorhidrat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions menors
Línia 1: Línia 1:
En [[química]], un '''clorhidrat''' és una [[sal àcida]] que resulta de la reacció de [[àcid clorhídric]] amb una [[Base química|base]] orgànica (p. ex. una [[amina]]). Un nom alternatiu és hidroclòrid o també muriat, derivat del nom antic del clorhidrat: '''àcid muriàtic'''.
En [[química]], un '''clorhidrat''' és una [[sal àcida]] que resulta de la reacció d'[[àcid clorhídric]] amb una [[Base química|base]] orgànica (p. ex. una [[amina]]). Noms alternatius són hidroclòrid i també muriat, aquest darrer derivat del nom antic del clorhidrat: '''àcid muriàtic'''.


Per exemple, la reacció de la [[piridina]] (C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>N) amb àcid clorhídric (HCl) forma la seva sal clorhidratada, clorur de piridina, amb fórmula molecular C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>N·HCl o C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>NH<sup>+</sup>Cl<sup>−</sup>.
Per exemple, la reacció de la [[piridina]] (C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>N) amb àcid clorhídric (HCl) forma la seva sal clorhidratada, clorur de piridina, amb fórmula molecular C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>N·HCl o C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>NH<sup>+</sup>Cl<sup>−</sup>.
Línia 5: Línia 5:
== Usos ==
== Usos ==


Els clorhidrats són compostos típics de la indústria [[Farmàcia|farmacèutica]]. Convertint amines insolubles en clorhidrats és una manera habitual de fer-los [[Solubilitat|solubles]] en aigua. Aquesta característica és particularment desitjable per a substàncies utilitzades en [[Medicament|medicaments]]. Les llistes de [[Fàrmac|fàrmacs]] europees contenen més de 200 clorhidrats com a ingredients actius en medicaments. Aquests clorhidrats, comparats amb bases lliures, poden ser més fàcilment dissoltes a l'[[aparell digestiu]] i ser absorbides més ràpidament al torrent sanguini. A més, molts clorhidrats d'[[Amina|amines]] tenen un data de caducitat més llarga que les seves bases lliures respectives.<ref name="Stahl">{{Ref-llibre|editor=Stahl|títol=Pharmaceutical Salts: Properties, Selection, and Use|edició=2nd|editorial=[[John Wiley & Sons]]|any=2011|isbn=978-3-90639-051-2}}</ref><ref>European Pharmacopoeia 7th Edition 2011, EDQM.</ref>
Els clorhidrats són compostos típics de la indústria [[Farmàcia|farmacèutica]]. Convertint amines insolubles en clorhidrats és una manera habitual de fer-los [[Solubilitat|solubles]] en aigua. Aquesta característica és particularment desitjable per a substàncies utilitzades en [[Medicament|medicaments]]. Les llistes de [[Fàrmac|fàrmacs]] europees contenen més de 200 clorhidrats com a ingredients actius. Aquests clorhidrats, comparats amb les corresponents bases lliures, són més fàcilment dissolts dins l'[[aparell digestiu]] i poden ser més ràpidament absorbits pel [[Sistema circulatori|torrent sanguini]]. A més, molts clorhidrats d'[[Amina|amines]] tenen una data de caducitat més llarga que les seves bases lliures respectives.<ref name="Stahl">{{Ref-llibre|editor=Stahl|títol=Pharmaceutical Salts: Properties, Selection, and Use|edició=2nd|editorial=[[John Wiley & Sons]]|any=2011|isbn=978-3-90639-051-2}}</ref><ref>European Pharmacopoeia 7th Edition 2011, EDQM.</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 16:20, 2 oct 2019

En química, un clorhidrat és una sal àcida que resulta de la reacció d'àcid clorhídric amb una base orgànica (p. ex. una amina). Noms alternatius són hidroclòrid i també muriat, aquest darrer derivat del nom antic del clorhidrat: àcid muriàtic.

Per exemple, la reacció de la piridina (C5H5N) amb àcid clorhídric (HCl) forma la seva sal clorhidratada, clorur de piridina, amb fórmula molecular C5H5N·HCl o C5H5NH+Cl.

Usos

Els clorhidrats són compostos típics de la indústria farmacèutica. Convertint amines insolubles en clorhidrats és una manera habitual de fer-los solubles en aigua. Aquesta característica és particularment desitjable per a substàncies utilitzades en medicaments. Les llistes de fàrmacs europees contenen més de 200 clorhidrats com a ingredients actius. Aquests clorhidrats, comparats amb les corresponents bases lliures, són més fàcilment dissolts dins l'aparell digestiu i poden ser més ràpidament absorbits pel torrent sanguini. A més, molts clorhidrats d'amines tenen una data de caducitat més llarga que les seves bases lliures respectives.[1][2]

Vegeu també

Referències

  1. Stahl. Pharmaceutical Salts: Properties, Selection, and Use. 2nd. John Wiley & Sons, 2011. ISBN 978-3-90639-051-2. 
  2. European Pharmacopoeia 7th Edition 2011, EDQM.