Oreneta: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 20: | Línia 20: | ||
'''''Oreneta''''' té formes variades com ''oroneta'', ''aureneta'', ''ogronеtа'', ''groneta'', ''gruneta'', ''nereta'', ''orineta...'' |
'''''Oreneta''''' té formes variades com ''oroneta'', ''aureneta'', ''ogronеtа'', ''groneta'', ''gruneta'', ''nereta'', ''orineta...'' |
||
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com ''nereta'', ''ogroneta'', ''gruneta'', ''urinella'', ''runella'', ''olendra'', etc., de lèxic, però, |
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com ''nereta'', ''ogroneta'', ''gruneta'', ''urinella'', ''runella/ronella'', ''olendra'', etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques ''oreneta i ''orenella''. |
||
''Orenella'' és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants ''aurenella'', ''urinella'', ''aronella'', ''runella'', ''urenella''). A [[Santanyí]] ''nonella'', que alhora designa l'"úvula". |
''Orenella'' és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants ''aurenella'', ''urinella'', ''aronella'', ''runella'', ''urenella''). A [[Santanyí]] ''nonella'', que alhora designa l'"úvula". |
||
Línia 26: | Línia 26: | ||
A la [[Catalunya del Nord]]: ''orendola'', ''arendola'', ''arandola'' i també ''olendra'' i ''orendra'' (variants: ''aulendra'', ''orenda'', ''orèndol'' o ''abrèndol'', ''a(u)rendola'', ''aurèndola''?; ''(i)rendola''-''randola'') i ''arondella'' (Vallespir); ''rondola'' ([[capcinès]], [[conflentí]] i nord del Rosselló), alundra ([[parlar cerdà]]), irondela ([[gal·licisme]] o [[occitanisme]]). |
A la [[Catalunya del Nord]]: ''orendola'', ''arendola'', ''arandola'' i també ''olendra'' i ''orendra'' (variants: ''aulendra'', ''orenda'', ''orèndol'' o ''abrèndol'', ''a(u)rendola'', ''aurèndola''?; ''(i)rendola''-''randola'') i ''arondella'' (Vallespir); ''rondola'' ([[capcinès]], [[conflentí]] i nord del Rosselló), alundra ([[parlar cerdà]]), irondela ([[gal·licisme]] o [[occitanisme]]). |
||
Al País Valencià ''oreneta'' és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d' |
Al País Valencià ''oreneta'' és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'''oronella'' i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab ''orandella'' (o ''ondarella'' per [[metàtesi]]) viu a la zona sud amb variants ''orondella'' i ''orandilla'' (''orandella'' (Vila Joiosa) i ''orondella'' (Alacant); també ''orandella'', ''orendella'' i ''orandilla'' en diverses poblacions de la [[Marina Baixa]]), i així ocupa al costat d'''oronella'' i ''oreneta'' un territori limitat. |
||
''Orandeta'' o ''volandreta'' al [[Pallars]]. |
''Orandeta'' o ''volandreta'' al [[Pallars]]. |
Revisió del 20:35, 14 oct 2019
Hirundo rustica | |
---|---|
Oreneta | |
Orenetes al niu | |
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 0,32 m |
Nombre de cries | 4,25 |
Període d'incubació de l'ou | 13,5 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22712252 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Hirundinidae |
Gènere | Hirundo |
Espècie | Hirundo rustica Linnaeus (1758) |
Tipus taxonòmic | Hirundo |
Nomenclatura | |
Basiònim | Hirundo rustica savignii |
Distribució | |
L'oreneta comuna o oreneta vulgar (Hirundo rustica), oronell[1], oronella (al País Valencià, a les Balears i Andorra) i oroneta[2] o orandella/orondella (al País Valencià) són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre.
Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[3]
Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.
Noms dialectals
Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogronеtа, groneta, gruneta, nereta, orineta...
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella, olendra, etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.
Orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, urinella, aronella, runella, urenella). A Santanyí nonella, que alhora designa l'"úvula".
A la Catalunya del Nord: orendola, arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola, aurèndola?; (i)rendola-randola) i arondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal·licisme o occitanisme).
Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat doronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab orandella (o ondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variants orondella i orandilla (orandella (Vila Joiosa) i orondella (Alacant); també orandella, orendella i orandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), i així ocupa al costat doronella i oreneta un territori limitat.
Orandeta o volandreta al Pallars.
Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.
Referències
- ↑ «Institut d'Estudis Catalans - Diec2». [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.
Enllaços externs
- Vídeos, fotografies i gravacions d'orenetes a Internet Bird Collection (en anglès).
- Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC .