Intellivision: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
revisió
Línia 5: Línia 5:
== Cronologia ==
== Cronologia ==
La Intellivision competí amb la [[Magnavox Odyssey]] 2 i, sobretot, l'[[Atari 2600|Atari VCS]], que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com [[Barbie]] o [[He-Man]]: en vore l'èxit de l'Atari, decidiren crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa [[APh Technological Consulting]] de [[Pasadena (Califòrnia)]] per a fer una sèrie de maquinetes [[LCD]] i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.<ref>{{ref-web |url=https://web.stanford.edu/group/htgg/sts145papers/jtam_2002_1.pdf |consulta=10 març 2020 |títol=''Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games'' |obra=Stanford University |autor=Jeffrey Tam |llengua=anglés}}</ref>
La Intellivision competí amb la [[Magnavox Odyssey]] 2 i, sobretot, l'[[Atari 2600|Atari VCS]], que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com [[Barbie]] o [[He-Man]]: en vore l'èxit de l'Atari, decidiren crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa [[APh Technological Consulting]] de [[Pasadena (Califòrnia)]] per a fer una sèrie de maquinetes [[LCD]] i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.<ref>{{ref-web |url=https://web.stanford.edu/group/htgg/sts145papers/jtam_2002_1.pdf |consulta=10 març 2020 |títol=''Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games'' |obra=Stanford University |autor=Jeffrey Tam |llengua=anglés}}</ref>
<gallery>

Intellivision.jpg|Consola i jocs
</gallery>
A les acaballes de l'any 1979, Mattel comercialitzà una quantitat limitada de consoles a [[Fresno (ciutat de Califòrnia)]] amb només quatre jocs disponibles, abans de llançar-la a escala nacional en 1980 a un preu de 299 [[dòlar]]s amb el joc ''[[Las Vegas]] [[Poker]] & [[Blackjack]]''.<ref name="gamester">{{ref-web |url=http://gamester81.com/history-of-consoles-mattel-intellivision-1980/ |consulta=16 març 2020 |títol=''History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)'' |obra=Gamester81 |autor=John Lester |data=3 agost 2012 |llengua=anglés}}</ref>
A les acaballes de l'any 1979, Mattel comercialitzà una quantitat limitada de consoles a [[Fresno (ciutat de Califòrnia)]] amb només quatre jocs disponibles, abans de llançar-la a escala nacional en 1980 a un preu de 299 [[dòlar]]s amb el joc ''[[Las Vegas]] [[Poker]] & [[Blackjack]]''.<ref name="gamester">{{ref-web |url=http://gamester81.com/history-of-consoles-mattel-intellivision-1980/ |consulta=16 març 2020 |títol=''History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)'' |obra=Gamester81 |autor=John Lester |data=3 agost 2012 |llengua=anglés}}</ref>
un any després, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, [[Mattel Electronics]], ja que fins llavors tenia subcontractada [[APh]]; el 1982, altres companyies com [[Activision]] o [[Imagic]] començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.<ref>{{ref-web |url=https://www.euston96.com/intellivision/ |consulta=5 març 2020 |títol=''Intellivision'' |obra=Euston |autor=Grecia Calderón |llengua=castellà}}</ref>
un any després, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, [[Mattel Electronics]], ja que fins llavors tenia subcontractada [[APh]]; el 1982, altres companyies com [[Activision]] o [[Imagic]] començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.<ref>{{ref-web |url=https://www.euston96.com/intellivision/ |consulta=5 març 2020 |títol=''Intellivision'' |obra=Euston |autor=Grecia Calderón |llengua=castellà}}</ref>

Revisió del 21:22, 24 març 2020

Infotaula equipament informàticIntellivision
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
FabricantMattel Modifica el valor a Wikidata
Llançament
1979




1983
Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes3.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Preu49,8 ¥
199 £
299 $
399 $
499 DM
2.000 FF Modifica el valor a Wikidata
Característiques
CPUGeneral Instrument CP1600 (en) Tradueix a 894,886 kHz Modifica el valor a Wikidata
GPUStandard Television Interface Chip (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SoAY-3-8910 Modifica el valor a Wikidata
HyperScan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Intellivision és una videoconsola de joc de segona generació, produïda el 1979 per Mattel i comercialitzada mundialment entre 1980 i 1990.

Cronologia

La Intellivision competí amb la Magnavox Odyssey 2 i, sobretot, l'Atari VCS, que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com Barbie o He-Man: en vore l'èxit de l'Atari, decidiren crear la seua pròpia consola, però no tenien divisió electrònica pròpia, per la qual cosa treballaren amb l'empresa APh Technological Consulting de Pasadena (Califòrnia) per a fer una sèrie de maquinetes LCD i, en acabant, mamprendre el projecte d'una consola casolana.[1]

A les acaballes de l'any 1979, Mattel comercialitzà una quantitat limitada de consoles a Fresno (ciutat de Califòrnia) amb només quatre jocs disponibles, abans de llançar-la a escala nacional en 1980 a un preu de 299 dòlars amb el joc Las Vegas Poker & Blackjack.[2] un any després, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, Mattel Electronics, ja que fins llavors tenia subcontractada APh; el 1982, altres companyies com Activision o Imagic començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.[3] Fins i tot Coleco i Atari, competidores directes, produïren jocs per a Intellivision.[2]

Referències

  1. Jeffrey Tam. «Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games» (en anglés). Stanford University. [Consulta: 10 març 2020].
  2. 2,0 2,1 John Lester. «History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)» (en anglés). Gamester81, 03-08-2012. [Consulta: 16 març 2020].
  3. Grecia Calderón. «Intellivision» (en castellà). Euston. [Consulta: 5 març 2020].