Eleuteri de Ravenna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques
referència
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Eleuteri''' fou exarca de [[Ravenna]] del [[615]] al [[620]]. Va morir el [[620]]. Era un eunuc i va succeir a [[Joan I Lemigi]]
'''Eleuteri''' (en [[llatí]] ''Eleutherius'') fou [[exarca de Ravenna]] del [[615]] al [[620]]. Va morir el [[620]]. Era un [[eunuc]] i va succeir a [[Joan I Lemigi]].


Al començament del seu govern hi havia molt de descontentament a l'exarcat contra els bizantins. Nàpols es va separar de l'autoritat de Ravenna sota Joan de [[Compsa]] i encara que Eleuteri el va derrotar, els longobards van iniciar la guerra i van haver de demanar la pau i pagar un tribut anyal.
Al començament del seu govern hi havia molt de descontentament a l'exarcat contra els bizantins. [[Nàpols]] es va separar de l'autoritat de [[Ravenna]] sota Joan de [[Compsa]]. després de fer una visita de cortesia al papa [[Deodat I]], va marxar contra Nàpols on va derrotar Joan i el va matar juntament amb els seus partidaris.<ref>{{ref-llibre |cognom=Davis |nom=Raymond (ed.) |títol=The book of pontiffs (liber pontificalis) : the ancient biographies of the first ninety Roman bishops to AD 715 |pàgines=63 |lloc=Liverpool |editorial=Liverpool University Press |any=1989 |isbn=9780853232162}}</ref> Els [[longobards]] van iniciar una guerra i Eleuteri va demanar la pau a canvi de pagar un tribut anual.<ref>Pau Diaca. ''[[Historia Langobardorum]]'' IV, 36</ref>


Davant la greu situació a Itàlia i que l'emperador [[Heracli]] també tenia problemes amb els [[sassànides]], el [[619]] va prendre el títol d'emperador i va anunciar que restabliria la capital a [[Roma]]. Era de camí cap a Roma on esperava convèncer el Papa Bonifaci V de coronar-lo quan fou assassinat pels seus propis soldats, i el seu cap enviat a Heracli ([[620]]). Li succeí [[Isaac de Ravenna|Isaac]]
Davant la greu situació a Itàlia i aprofitant que l'[[Emperador romà d'Orient|emperador]] [[Heracli]] tenia problemes amb els [[sassànides]], el [[619]] va prendre el títol d'emperador i va anunciar que restabliria la capital a [[Roma]]. Era de camí cap a Roma on esperava convèncer el [[Papa Bonifaci V]] de coronar-lo emperador quan fou assassinat pels seus propis soldats, i el seu cap enviat a Heracli ([[620]]). El va succeir al front de l'exarcat [[Isaac de Ravenna|Isaac]].<ref>{{ref-llibre |cognom=[[Pau Diaca]] |títol=History of the Lombards |pàgines=176 |lloc=Filadèlfia |editorial=University of Pennsylvania Press |any=1974 |isbn=9780812210798}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}


[[Categoria:Exarques de Ravenna]]
[[Categoria:Exarques de Ravenna]]

Revisió del 09:56, 16 abr 2020

Infotaula de personaEleuteri de Ravenna
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Mort620 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cantiano (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Exarca de Ravenna
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalt càrrec Modifica el valor a Wikidata

Eleuteri (en llatí Eleutherius) fou exarca de Ravenna del 615 al 620. Va morir el 620. Era un eunuc i va succeir a Joan I Lemigi.

Al començament del seu govern hi havia molt de descontentament a l'exarcat contra els bizantins. Nàpols es va separar de l'autoritat de Ravenna sota Joan de Compsa. després de fer una visita de cortesia al papa Deodat I, va marxar contra Nàpols on va derrotar Joan i el va matar juntament amb els seus partidaris.[1] Els longobards van iniciar una guerra i Eleuteri va demanar la pau a canvi de pagar un tribut anual.[2]

Davant la greu situació a Itàlia i aprofitant que l'emperador Heracli tenia problemes amb els sassànides, el 619 va prendre el títol d'emperador i va anunciar que restabliria la capital a Roma. Era de camí cap a Roma on esperava convèncer el Papa Bonifaci V de coronar-lo emperador quan fou assassinat pels seus propis soldats, i el seu cap enviat a Heracli (620). El va succeir al front de l'exarcat Isaac.[3]

Referències

  1. Davis, Raymond (ed.). The book of pontiffs (liber pontificalis) : the ancient biographies of the first ninety Roman bishops to AD 715. Liverpool: Liverpool University Press, 1989, p. 63. ISBN 9780853232162. 
  2. Pau Diaca. Historia Langobardorum IV, 36
  3. Pau Diaca. History of the Lombards. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1974, p. 176. ISBN 9780812210798.