Segle XXVII aC: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=agost de 2019}} |
|||
{{taula del segle|-27}} |
{{taula del segle|-27}} |
||
[[Fitxer:Saqqarah Djeser 10.jpg|miniatura|Imatge de Djoser al seu temple funerari.]] |
[[Fitxer:Saqqarah Djeser 10.jpg|miniatura|Imatge de Djoser al seu temple funerari.]] |
||
| Línia 5: | Línia 4: | ||
==Política== |
==Política== |
||
S'inicia el període del [[Regne Antic d'Egipte|Regne antic d'Egipte]], amb [[Djoser]] com a faraó més destacat. Durant aquesta època, augmenta la centralització i el poder reial, que s'encarrega de dur a terme grans obres d'infraestructura per garantir una producció agrícola constant. Se sotmeten els pobles de Núbia, Líbia i parcialment el Líban. Mentrestant, a la Xina governa el mític [[Emperador Groc]], el qual destaca per les codificacions mèdiques jurídiques. Igualment mític és [[Guilgameix]], un rei divinitzat d'[[Uruk]] que hauria viscut durant aquest segle. |
S'inicia el període del [[Regne Antic d'Egipte|Regne antic d'Egipte]], amb [[Djoser]]<ref>Yasmina Touaibia, ''Égypte'', De Boeck Superieur, 2014 (ISBN 9782804185305,</ref> com a faraó més destacat. Durant aquesta època, augmenta la centralització i el poder reial, que s'encarrega de dur a terme grans obres d'infraestructura per garantir una producció agrícola constant. Se sotmeten els pobles de Núbia, Líbia i parcialment el Líban. Mentrestant, a la Xina governa el mític [[Emperador Groc]], el qual destaca per les codificacions mèdiques jurídiques. Igualment mític és [[Guilgameix]], un rei divinitzat d'[[Uruk]] que hauria viscut durant aquest segle. |
||
==Economia i societat== |
==Economia i societat== |
||
| Línia 19: | Línia 18: | ||
Apareixen les primeres versions de l'''[[Epopeia de Guilgameix]].'' |
Apareixen les primeres versions de l'''[[Epopeia de Guilgameix]].'' |
||
==Referències== |
|||
{{referències}} |
|||
Revisió del 13:37, 15 maig 2020
| Mil·lenni III aC |
El segle XXVII aC és un període de l'edat antiga caracteritzat pel domini territorial creixent d'Egipte i els regnes de Mesopotàmia, que assimilen els regnes limítrofs o els sotmeten a vassallatge. Les dues corts s'omplen de funcionaris especialitzats que administren les terres i recopilen la ciència del seu temps. Inclou els esdeveniments transcorreguts entre els anys 2700 aC i 2601 aC
Política
S'inicia el període del Regne antic d'Egipte, amb Djoser[1] com a faraó més destacat. Durant aquesta època, augmenta la centralització i el poder reial, que s'encarrega de dur a terme grans obres d'infraestructura per garantir una producció agrícola constant. Se sotmeten els pobles de Núbia, Líbia i parcialment el Líban. Mentrestant, a la Xina governa el mític Emperador Groc, el qual destaca per les codificacions mèdiques jurídiques. Igualment mític és Guilgameix, un rei divinitzat d'Uruk que hauria viscut durant aquest segle.
Economia i societat
El blat de moro esdevé un element central de la dieta i el comerç mesomaericà, amb exportacions cap al sud. La importància d'aquest producte fa que, posteriorment, es trobi com a atribut de divinitats, monarques i ciutats. La fusta de cedre libanesa és el principal material del qual es fan bigues i vaixells i, per tant, augmenta les ànsies de control dels seus boscos. Un altre producte destacable és la seda xinesa, conreada per fer teles i pintures de gran luxe que s'exporten a diversos pobles veïns.
Invencions i descobriments
Imhotep va idear nous mètodes constructius que van permetre aixecar les piràmides, a banda de recollir la sapiència del seu temps per als governadors. La joieria assoleix un gran auge.
A Mesopotàmia, l'escriptura cuneïforme es va anar tornant progressivament més abstracta, perdent les similituds pictogràfiques amb els objectes. Aquesta abstracció va permetre augmentar-ne l'ús per a designar nous conceptes, menys lligats a la realitat i, d'aquesta manera, va ajudar a transcriure la literatura.
Art, cultura i pensament
Durant aquest segle, va fer eclosió l'art egipci clàssic, amb construccions de piràmides, monuments als seus déus i pintures jeroglífiques als murs de palaus i temples. Es van iniciar, per exemple, els treballs previs a la necròpolis de Gizeh, on reposarien les restes mortals dels faraons, cada cop més divinitzats.
Apareixen les primeres versions de l'Epopeia de Guilgameix.
Referències
- ↑ Yasmina Touaibia, Égypte, De Boeck Superieur, 2014 (ISBN 9782804185305,
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle XXVII aC |