Tuz Gölü: diferència entre les revisions
m eliminant redirecció de plantilla |
m Estandardització d'encapçalaments |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
A l'[[era terciària]], se'n va produir l'enfonsament; durant les fases de pluja al [[període glacial]], el nivell del llac estava uns 110 metres per sobre del seu nivell actual i el llac es va omplir d'aigua dolça que marxava cap al riu [[Kizil Irmak]]; però, als darrers 15.000 anys, el llac va marxar assecant; actualment té uns dos metres de fondària màxima i l'aigua que hi resta és salada; la superfície varia segons l'estació. La salinitat (23%) prové dels sediments terciaris del subsòl que estaven impregnats de sal; això, combinat amb les altes temperatures (a l'estiu fins a 40 graus Celsius) i la manca de drenatge hidrogràfic durant segles, ha fet evaporar l'aigua dolça i ha deixat un depòsit de [[clorur de sodi]] d'uns 30 cm de gruix. Cada any se n'extreuen unes 150.000 tones i les dues salines aporten un quart de la producció total de [[Turquia]] i la totalitat del consum intern. |
A l'[[era terciària]], se'n va produir l'enfonsament; durant les fases de pluja al [[període glacial]], el nivell del llac estava uns 110 metres per sobre del seu nivell actual i el llac es va omplir d'aigua dolça que marxava cap al riu [[Kizil Irmak]]; però, als darrers 15.000 anys, el llac va marxar assecant; actualment té uns dos metres de fondària màxima i l'aigua que hi resta és salada; la superfície varia segons l'estació. La salinitat (23%) prové dels sediments terciaris del subsòl que estaven impregnats de sal; això, combinat amb les altes temperatures (a l'estiu fins a 40 graus Celsius) i la manca de drenatge hidrogràfic durant segles, ha fet evaporar l'aigua dolça i ha deixat un depòsit de [[clorur de sodi]] d'uns 30 cm de gruix. Cada any se n'extreuen unes 150.000 tones i les dues salines aporten un quart de la producció total de [[Turquia]] i la totalitat del consum intern. |
||
== |
== Referències == |
||
* [http://www.academicjournals.org/sre/PDF/pdf2010/18Sep/Yildiz%20and%20Soganci.pdf Evaluation of geotechnical properties of the salt layers on the Lake Tuz], 2010, per Mustafa Yildiz, Ali Sinan Soganci {{pdf}} |
* [http://www.academicjournals.org/sre/PDF/pdf2010/18Sep/Yildiz%20and%20Soganci.pdf Evaluation of geotechnical properties of the salt layers on the Lake Tuz], 2010, per Mustafa Yildiz, Ali Sinan Soganci {{pdf}} |
||
Revisió del 21:03, 4 ago 2020
(tr) Tuz Gölü | ||||
Tipus | Llac endorreic, atracció turística, llac hipersalí i llac | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
País de la conca | Turquia | |||
Entitat territorial administrativa | Província de Konya (Turquia), Província d'Ankara (Turquia) i Província d'Aksaray (Turquia) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 905 m | |||
Profunditat | 2 m | |||
Mida | 50 () × 80 () km | |||
Superfície | 1.500 km² | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2013 | |||
Identificador | 5824 | |||
Àrea important de conservació d'aus | ||||
Identificador | tuz-lake-iba-turkey | |||
Tuz Gölü (Llac de la Sal) és un llac salat de l'interior d'Anatòlia amb una superfície d'uns 1.500 km2, a una altitud de 905 metres. Ocupa la major part d'una depressió. Es troba a 105 al nord-est de Konya, i 150 km al sud-est d'Ankara.
A l'era terciària, se'n va produir l'enfonsament; durant les fases de pluja al període glacial, el nivell del llac estava uns 110 metres per sobre del seu nivell actual i el llac es va omplir d'aigua dolça que marxava cap al riu Kizil Irmak; però, als darrers 15.000 anys, el llac va marxar assecant; actualment té uns dos metres de fondària màxima i l'aigua que hi resta és salada; la superfície varia segons l'estació. La salinitat (23%) prové dels sediments terciaris del subsòl que estaven impregnats de sal; això, combinat amb les altes temperatures (a l'estiu fins a 40 graus Celsius) i la manca de drenatge hidrogràfic durant segles, ha fet evaporar l'aigua dolça i ha deixat un depòsit de clorur de sodi d'uns 30 cm de gruix. Cada any se n'extreuen unes 150.000 tones i les dues salines aporten un quart de la producció total de Turquia i la totalitat del consum intern.
Referències
- Evaluation of geotechnical properties of the salt layers on the Lake Tuz, 2010, per Mustafa Yildiz, Ali Sinan Soganci PDF
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuz Gölü |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina