Kizil Irmak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kızılırmak
Taybi Ovasi Kızılırmak.jpg
Una vista del riu a İskilip
Recorregut del riu
Recorregut del riu
Cota del naixement 2000 msnm
Coordenades del naixement 39° 48′ 0″ N, 38° 18′ 0″ E / 39.80000°N,38.30000°E / 39.80000; 38.30000
Naixement Regió d'Anatòlia Central
Desembocadura Mar Negra
Cota de la desembocadura 0 m
Coordenades de la desembocadura 41° 43′ 12″ N, 35° 57′ 0″ E / 41.72000°N,35.95000°E / 41.72000; 35.95000Coord.: 41° 43′ 12″ N, 35° 57′ 0″ E / 41.72000°N,35.95000°E / 41.72000; 35.95000
Longitud 1.350 km
Superfície de la conca 78.180 km²
Territoris de la conca Turquia
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis). El nom turc vol dir 'Riu Roig' i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum; passa per Sivas i entra a la província d'Ankara, on creua les muntanyes Arciş i Köse Dağ, que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix, llavors, primer al sud-est i després altre cop al nord, on acaba desaiguant a la mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment, a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km. Afluents per la dreta, són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra, el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament, s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història[modifica | modifica el codi]

Sota els hittites, fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC, es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com a Batalla de l'Eclipsi) i, des de llavors, fou la frontera oriental del Regne de Lídia amb l'Imperi persa; el 547 aC, el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el Gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com a Batalla de l'Halis, que va posar fi al Regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, prop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia, girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava a l'oest) i Galàcia i Pont (a l'est), fins a desaiguar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó, el seu nom derivava d'unes salines, però es creu que aquest detall no és correcte.

Sota domini turc des del segle XI, fou anomenat Kızılırmak ('riu vermell'), nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia, el seu cabal es fa servir per a produir electricitat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kizil Irmak Modifica l'enllaç a Wikidata