Kizil Irmak

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaKızılırmak
Taybi Ovasi Kızılırmak.jpg
Una vista del riu a İskilip
Tipus riu
Inici
Continent Àsia
Països de la conca Turquia
Cota inicial 2000 m
Localització Regió d'Anatòlia Central
Final
Cota final 0 m
Localització Mar Negra
A39° 51′ 14″ N, 38° 24′ 24″ E / 39.853888888889°N,38.406666666667°E / 39.853888888889; 38.406666666667
B41° 44′ 03″ N, 35° 57′ 23″ E / 41.734166666667°N,35.956388888889°E / 41.734166666667; 35.956388888889
Format per Kızılırmak Delta Tradueix
Afluents
Característiques
Dimensions 1.350  m (Llargada
Creua Turquia
Superfície 78.180 km²
Superfície de la conca 77.100 km²
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Kızılırmak Delta [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 13 abril 2016
Identificador 6125
Espai Ramsar
Kızılırmak Delta [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 15 abril 1998
Identificador 942
Mesures i indicadors
Cabal 500 m³/s
Modifica les dades a Wikidata

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis). El nom turc vol dir 'Riu Roig' i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum; passa per Sivas i entra a la província d'Ankara, on creua les muntanyes Arciş i Köse Dağ, que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix, llavors, primer al sud-est i després altre cop al nord, on acaba desguassant a la mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment, a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km. Afluents per la dreta, són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra, el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament, s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història[modifica]

Sota els hittites, fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC, es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com a Batalla de l'Eclipsi) i, des de llavors, fou la frontera oriental del Regne de Lídia amb l'Imperi persa; el 547 aC, el rei Cressus va travessar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el Gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com a Batalla de l'Halis, que va posar fi al Regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, prop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia, girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava a l'oest) i Galàcia i Pont (a l'est), fins a desguassar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó, el seu nom derivava d'unes salines, però es creu que aquest detall no és correcte.[cal citació]

Sota domini turc des del segle XI, fou anomenat Kızılırmak ('riu vermell'), nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia, el seu cabal es fa servir per a produir electricitat.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kizil Irmak Modifica l'enllaç a Wikidata