Embocadura: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
== Enllaços externs == |
|||
==Enllaç extern == |
|||
* {{ref-web|url = https://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/823468/html5/tipus_d_embocadura.htm?idColeccion=8907#! |títol = Tipus d'embocadura}} |
* {{ref-web|url = https://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/823468/html5/tipus_d_embocadura.htm?idColeccion=8907#! |títol = Tipus d'embocadura}} |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
Revisió del 22:09, 14 ago 2020
En la música, l'embocadura es refereix a la part d'un instrument aeròfon que està en contacte amb els llavis del músic[1] així com a la posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l'intèrpret.[2]
En tots els instrument de la família dels metalls, l'embocadura és la peça metàl·lica amb forma d'embut sobre el qual els músics situen els llavis amb l'objectiu de fer-les vibrar per reproduir un so. El saxòfon i la clarinet tenen una embocadura d'un altre tipus, també anomenat bec: l'embocadura a la qual és fixa la llengüeta amovible.[3] L'embocadura és, igualment, el bisell metàl·lic amb un fort de forma com a arrodonida que es troba a les flautes travesseraes modernes, considerada per raons històriques com a part de la secció dels instruments de vent de fusta.
Referències
- ↑ «Embocadura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Embocadura». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «saxòfon». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guillemin, Amadeo. Manuel Aranday Sanjuan (trad.). El mundo fisico gravedad, gravitación, luz, calor, electricidad, magnetismo, etc. (en castellà). Barcelona: Montaner i Simon, 1882-85.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Embocadura |