Xiprer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 8: Línia 8:
Els xiprers viuen en llocs que serien massa [[àrids]] per a determinats tipus de [[pins]] o per a les [[alzines]]. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la [[savina]].
Els xiprers viuen en llocs que serien massa [[àrids]] per a determinats tipus de [[pins]] o per a les [[alzines]]. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la [[savina]].


==Usos==
== Usos ==
* [[Jardineria]]: ús possible com a [[tanca viva]] en llocs de glaçades febles, encara que l'[[estiu]] (com a Anglaterra) no sigui càlid.
* [[Jardineria]]: ús possible com a [[tanca viva]] en llocs de glaçades febles, encara que l'[[estiu]] (com a Anglaterra) no sigui càlid.
*Fusta per a [[ebenisteria]] o construcció, perfumada i molt resistent a la [[Putrefacció|podridura]]. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
* Fusta per a [[ebenisteria]] o construcció, perfumada i molt resistent a la [[Putrefacció|podridura]]. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
*Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de [[Catalunya]], per defensar-se dels vents de la [[tramuntana]] i el [[mestral]], respectivament.
* Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de [[Catalunya]], per defensar-se dels vents de la [[tramuntana]] i el [[mestral]], respectivament.


== Galeria ==
== Galeria ==

Revisió del 14:10, 7 oct 2020

Infotaula d'ésser viuXiprer
Cupressus sempervirens Modifica el valor a Wikidata

Cupressus sempervirens var. stricta
Dades
Font dellavor de xiprer Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN32518 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereCupressus
EspècieCupressus sempervirens Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Fitxer:Cupressus semervirens var. horizontalis.jpg
Xiprer

El xiprer, ciprer[1] o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)[2] és una conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les glaçades no superin els -20 °C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", del anglès , hardiness zone , 6b-7.[3] És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Pot arribar a fer 35 m d'alt i viure més de 1000 anys. Presenta dues formes de creixement , segons si es tracta de la varietat 'stricta' o l' 'horizontalis'. En el cas de la primera té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc, mentre que en la segona presenta una capçada més cònica amb les branques horitzontals. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. L'estròbil femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

Usos

  • Jardineria: ús possible com a tanca viva en llocs de glaçades febles, encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid.
  • Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
  • Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral, respectivament.

Galeria

Referències

  1. «"Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 21 març 2018].
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 157. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. Error en el títol o la url.«».