Cupressus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCupressus Modifica el valor a Wikidata
Med Cypress.jpg
Xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)
Dades
Font defusta de xiprer Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
SubfamíliaCupressoideae
GènereCupressus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCupressus sempervirens Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Xanthocyparis
Callitropsis
Hesperocyparis Modifica el valor a Wikidata

El xiprer és un gènere d'arbres de la família de les cupressàcies. Els seus membres són considerats arreu del món com a xiprers, encara que en l'àmbit catalanoparlant s'acostuma a donar el nom de xiprer a una de les espècies d'aquest gènere, Cupressus sempervirens (coneguda també com a xiprer comú o xiprer mediterrani).

Descripció[modifica]

És un arbre de zones càlides o temperades, de creixement ràpid, que pot assolir els 20 metres d'alçada. És una conífera amb forma piramidal i de fulles perennes.

Creix naturalment a qualsevol part del món si té la temperatura i el sòl adequats, però es cultiva comercialment a l'Àfrica oriental, Sud-àfrica i Nova Zelanda. Moltes de les seves espècies es cultiven com a arbres ornamentals. A l'Àsia es planten al costats dels temples, i en el Mediterrani s'associa el xiprer amb els cementiris cristians, en una pràctica que ve dels temps dels romans.

El seu creixement és ràpid en els primers anys de vida, per alentir-se posteriorment; segons espècies, pot viure de 300 a 2.000 anys. És de tronc recte i d'escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites (2-6 mm de longitud) amb forma d'escata, alineades en parelles oposades i disposades decussadament (en angle recte respecte a les parelles inferior i superior). Floreix a finals de l'hivern i un mateix exemplar produeix flors masculines i femenines; les masculines formen cons ovals de color verdós que pengen de les puntes de les branques. Els femenins són lleugerament esfèrics, acostumen a tenir 12 escates i en créixer formen gàlbuls de 3 x 4 cm, de color verd al començament, per envermellir i tornar-se marrons en madurar.

Usos[modifica]

La seva fusta és de color ocre groguenc clar, de textura fina i normalment de gra recte, no és resinosa i sovint té una aroma similar a la del cedre.

En el camp de la cosmètica se li atribueixen les característiques següents: Reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Espècies[modifica]

Espècies del Vell Món[modifica]

Els seus membres tendeixen a tenir cons amb més esquames (entre 8 i 14, amb l'excepció de les 6 del C. funebris). El Cupressus sempervirens n'és l'espècie més coneguda en l'àmbit mediterrani, on se l'acostuma a anomenar xiprer en forma genèrica.

Espècies del Nou Món[modifica]

Aquests cupressus tenen cons de poques esquames (de 4 a 8, més en la C. macrocarpa), cadascuna amb una espina prominent i estreta. Els darrers estudis genètics suggereixen que aquestes espècies estan menys emparentades amb el gènere Cupressus que amb els Callitropsis i Juniperus, i alguns científics ja han postulat reclassificar aquestes espècies en el Callitropsis o en un nou gènere.

Altres espècies americanes de xiprers[modifica]

Tàxon - Sinònims (i subtàxons inclosos)

- Híbrids: sp1 × sp2 (progenitors)

Nom català Distribució (WGSRPD) f. v.;

h (m)

Cupressus _L. Callitropsis Oerst., nom. rej., Hesperocyparis Bartel & R.A.Price, Neocupressus de Laub., nom. superfl., Xanthocyparis Farjon & T.H.Nguyên, nom. cons., xiprer, xifrer, xiprera;

(fruit fals): gàlbul

Cupressus arizonica Greene Cupressus arizonica var. bonita Lemmon xiprer d'Arizona, xiprer d'Arizona aspre, xiprer cendrós, xiprer blau, [13 Eur-SE, 76 EUA-SW, 77 EUA-CS, 79 Mex-N, [85 AmSud-S, cult, Phan; 25[28] m
Cupressus revealiana (Silba) Bisbee Cupressus arizonica subsp. revealiana (Silba) Silba xiprer de Reveal 79 Mex-N, Phan; 20 m
Cupressus glabra Sudw. Cupressus arizonica subsp. glabra (Sudw.) A.E.Murray xiprer d'Arizona llis, xiprer blau, xiprer glabre d'Arizona 76 EUA-SW, Phan; 15-20[21] m
Cupressus montana Wiggins Cupressus arizonica subsp. montana (Wiggins) A.E.Murray xiprer de San Pedro Martir 79 Mex-N, Phan; 5-20[25] m
Cupressus nevadensis Abrams Cupressus arizonica subsp. nevadensis (Abrams) A. E. Murray xiprer de Piute, xiprer de Kern County 76 EUA-SW, Phan; 10[14] m
Cupressus stephensonii C. B. Wolf Cupressus arizonica subsp. stephensonii (C.B.Wolf) A.E.Murray xiprer de Cuyamaca 76 EUA-SW, Phan; 10[12] m
Cupressus bakeri Jeps. Cupressus bakeri subsp. matthewsii C.B.Wolf xiprer de Baker, xiprer de Modoc,

(subsp. matthewsii): xiprer de Siskiyou

73 EUA-NW, 76 EUA-SW, Phan; 15-30{39} m
Cupressus cashmeriana Royle ex Carrière Cupressus torulosa var. cashmeriana (Royle ex Carrière) A.H.Kent xiprer del Caixmir 36 Xina, 40 SubcInd, cult, Phan; 20 m
Cupressus chengiana S. Y. Hu xiprer de Cheng 36 Xina, Phan; 30 m
Cupressus duclouxiana Hickel xiprer de Yunnan, xiprer de Ducloux, xiprer de la Xina 36 Xina, Phan; 25 m
Cupressus dupreziana A. Camus Cupressus sempervirens var. dupreziana (A. Camus) Silba xiprer del Tassili, xiprer de Duprez, xiprer del Sàhara 20 Afr-N, Phan; 20 m
Cupressus atlantica Gaussen Cupressus dupreziana subsp. atlantica (Gaussen) Silba, Cupressus sempervirens var. atlantica (Gaussen) Silba xiprer del Marroc, xiprer de l'Atles 20 Afr-N, Phan; 35 m
Cupressus funebris Endl., Chamaecyparis funebris (Endl.) Franco, "Cupressus pendula" xiprer fúnebre, xiprer ploraner 36 Xina, [38 As-E, [41 Indox, cult, Phan; 35 m
Cupressus gigantea W.C.Cheng & L.K.Fu Cupressus torulosa var. gigantea (W.C.Cheng & L.K.Fu) Farjon, nom. superfl., Cupressus torulosa var. majestica Carrière xiprer del Tibet, xiprer del Tsangpo 36 Xina, Phan; 25-50 m
Cupressus goveniana Gordon Cupressus californica Carrière xiprer de Gowen, xiprer de Califòrnia 76 EUA-SW, [85 AmSud-S, Phan; 10[12, 50 cult] m
Cupressus abramsiana C.B. Wolf Cupressus goveniana var. abramsiana (C.B. Wolf) Little xiprer de Santa Cruz 76 EUA-SW, Phan; 20 m
Cupressus pigmaea (Lemmon) Sarg. Cupressus goveniana var. pigmaea Lemmon xiprer de Mendocino, xiprer pigmeu 76 EUA-SW, Phan; 1-20 m
Cupressus guadalupensis S. Watson Cupressus macrocarpa var. guadalupensis (S. Watson) Mast. xiprer de Guadalupe 79 Mex-N, Phan; 12-20 m
Cupressus forbesii Jeps. Cupressus guadalupensis var. forbesii (Jeps.) Little xiprer de Tecate, xiprer de Forbes 76 EUA-SW, 79 Mex-N, Phan; 10[14][21,6, cult] m
Cupressus lusitanica Mill. Cupressus lindleyi Klotzsch ex Endl. xiprer de Mèxic

[impr.]: xiprer de Portugal, cedre de Buçaco, cedre de Goa

[10 Eur-N, [12 Eur-SW (Esp, Por), [13 Eur-SE, [24 AfrTr-NE, [28 OcAtl-C, [40 SubcInd, [50 Aus, [63 Pac-CN, 79 Mex-N, 79 Mex-S, 80 Am-C, [81 Carib, cult, Phan; 25-30[61] m
Cupressus lusitanica var. benthamii (Endl.) Carrière Cupressus benthamii Endl., Cupressus lusitanica subsp. benthamii (Endl.) Franco xiprer de Bentham [29 OcInd-W, 79 Mex-S, [81 Carib, Phan; 20-30[61] m
Cupressus macnabiana A. Murray bis xiprer de MacNab, xiprer de de Shasta 76 EUA-SW, [85 AmSud-S, Phan; 12[14] m
Cupressus macrocarpa Hartw. Cupressus lambertiana Carrière xiprer de Monterrey, cuprés, xiprer de Califòrnia, xiprer de Lambert, xiprer de pisos [10 Eur-N, [12 Eur-SW (Fra, PCat, Esp, Por), [13 Eur-SE, [24 AfrTr-NE, [28 OcAtl-C, [50 Aus, [51 NZel, 76 EUA-SW, [85 AmSud-S, [90 ISubant, natz, cult, Phan; 25[48, cult] m
Cupressus nootkatensis D.Don Callitropsis nootkatensis (D.Don) Oerst. ex D.P.Little, Chamaecyparis nootkatensis (D.Don) Spach, Xanthocyparis nootkatensis (D. Don) Farjon & D. K. Harder xiprer d'Alaska, camecíparis de Nootka, cedre groc, xiprer de Nootka, xiprer groc, xiprer fals d'Alaska, xiprer fals de Nootka 70 AmSubart, 71 Can-W, 73 EUA-NW, 76 EUA-SW, [90 ISubant, Phan; 30-40[61] m
Cupressus sargentii Jeps. xiprer de Sargent 76 EUA-SW, Phan; 20-25[44] m
Cupressus sempervirens L. xiprer, xiprer comú, ciprer, ciprés, xiprés, xifrer, xifrer ver, xiprer comú del Mediterrani, xiprer dels cementiris, xiprer mediterrani, xiprer negre, xiprera, [11 Eur-C, [12 Eur-SW (Fra, ICor, ISar, PCat, PVal, IBal, Esp, Por), 13 [13 Eur-SE, [14 Eur-E, 20 [20 Afr-N, [21 Macar, 34 As-W, cult, Phan; 20-30[38, cult] m
Cupressus tonkinensis Silba Cupressus funebris subsp. tonkinensis (Silba) Silba xiprer de Tonquín 41 Indox, Phan; 1-7 m
Cupressus torulosa D.Don ex Lamb. xiprer de l'Himàlaia, xiprer del Nepal 36 Xina, 40 SubcInd, cult, Phan; 20-45 m
Cupressus tortulosa Griff. Cupressus corneyana Carrière, Cupressus torulosa var. corneyana (Knight & Perry ex Carrière) Carrière xiprer de Bhutan, 40 SubcInd, Phan; 40-50[91] m
Cupressus vietnamensis (Farjon & T.H.Nguyên) Silba Xanthocyparis vietnamensis Farjon & T.H.Nguyên xiprer de Vietnam, xiprer daurat del Vietnam 36 Xina, 41 Indox, Phan; 10-15 m
Cupressus leylandii,
Cupressus ×leylandii A.B.Jacks. & Dallim.
sp1 × sp2: Cupressus macrocarpa × C. nootkatensis;

×Cupressocyparis leylandii (A.B.Jacks. & Dallim.) Dallim., ×Cuprocyparis leylandii (A.B.Jacks. & Dallim.) Farjon

xiprer de Leyland, leylandi cult, Phan; 20(35) m
Cupressus notabilis, Cupressus ×notabilis (A.F.Mitch.) Silba sp1 × sp2: Cupressus glabra × C. nootkatensis;

×Cupressocyparis notabilis A.F. Mitch., ×Cuprocyparis notabilis (A.F. Mitch.) Farjon

xiprer d'Alice Holt cult, Phan
Cupressus ovensii, Cupressus ×ovensii (A.F.Mitch.) Silba sp1 × sp2: Cupressus lusitanica × C. nootkatensis;

×Cupressocyparis ovensii A. F. Mitch., ×Cuprocyparis ovensii (A. F. Mitch.) Farjon

xiprer d'Ovens cult, Phan

F. v. = Forma vital (g = alçària de les gemmes persistents) Forma vital de Raunkiær, WCSP, Flora dels Països Catalans, ...}.

Phan= Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m); NPhan= Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m); ...h = Alçària total de la planta; [...] = alçària d'arbres singulars

WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.

[... = natz = naturalitzada, subespontània; introd = introduïda, al·lòctona, exòtica; cult = cultivada; cult-orn = cultivada ornamental

[mpr] = nom impropi

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aljos Farjon. Cupressus cashmeriana: cupressaceae, 1994. 
  2. Ian Warrington. Horticultural Reviews, Volume 47. Wiley, 18 November 2019, p. 208–. ISBN 978-1-119-62534-6. 
  3. P. den Ouden. Manual of Cultivated Conifers: Hardy in the Cold- and Warm-Temperature Zone. Springer Science & Business Media, 6 December 2012, p. 138–. ISBN 978-94-009-9759-2. 
  4. Jaroslav Dobrý. Cupressus Dupreziana: Endangered Tree of Tassili, Sahara Central, 1986. 
  5. UNESCO Office Cairo and Regional Bureau for Science in the Arab States. Biosphere reserves in the Arab Region: outreaching to society. UNESCO Publishing, 26 February 2020, p. 85–. ISBN 978-92-3-100374-5. 
  6. Edward Balfour. The Timber Trees, Timber and Fancy Woods, as Also, the Forests, of India and of Eastern and Southern Asia. Printed at the Union Press, by Cookson, 1862, p. 302–. 
  7. Laurence C. Hatch. Cultivars of Woody Plants:: Cryptomeria to Cupressus. TCR Press, 1 March 2015, p. 100–. GGKEY:JAC4BNFRKF3. 
  8. Michel Arbez. Les ressources génétiques forestières en France: Tome 1. Les conifères. Editions Quae, 1987, p. 92–. ISBN 978-2-85340-979-7. 
  9. Jaume Llistosella. Els Arbres dels carrers de Barcelona. Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 113–. ISBN 978-84-475-3138-7. 
  10. Federico Albert. El Cipres del Himalaya o Cupressus torulosa. Impr. Cervantes, 1910. 
  11. Aljos Farjon. A Handbook of the World's Conifers: Revised and Updated Edition. BRILL, 27 April 2010, p. 1081–. ISBN 978-90-474-3062-9. 
  12. Recovery Plan for the Santa Cruz Cypress (Cupressus Abramsiana). U.S. Fish and Wildlife Service, 1998, p. 12–. 
  13. Jean-Charles Valette. Cupressus Arizonica and Cupressus Sempervirens Inflammabilities in the French Mediterranean Area. Institut national de la recherche agronomique, Département des recherches forestières, Laboratoire de recherches forestières méditerranéennes, Unité de prévention des Incendies de forêt, 1992. 
  14. F.J. Bigras. Conifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 March 2013, p. 577–. ISBN 978-94-015-9650-3. 
  15. Janet Sullivan. Cupressus Arizonica. USDA Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory, 1993. 
  16. George Bishop Sudworth. Nomenclature of the Arborescent Flora of the United States. Department of Agriculture, Forestry Division, 1897, p. 372–. 
  17. United States. Forest Service. Tree and Range Plant Name Committee. Check List of Native and Naturalized Trees of the United States (including Alaska). Forest Service, 1953, p. 171–. 
  18. Estudio Del Incremento Volumetrico Del Cupressus Lusitanica Mill en Relacion a la Edad Y Al Sitio. Bib. Orton IICA / CATIE, p. 1–. GGKEY:CLKBYRDR1P4. 
  19. Eladio Chaves. Ciprés: Cupressus lusitanica Mill. : especie de árbol de uso múltiple en América Central. CATIE, 1991. ISBN 978-9977-57-095-2. 
  20. W. E. Ladrach. Tablas de volumen y peso verde de Cupressus lusitanica Mill, para cuatro niveles de utilizacion. CONIF, 1977. 
  21. Agriculture Handbook. U.S. Department of Agriculture, 1979, p. 120–. 
  22. Derwent Publications. Thesaurus of Agricultural Organisms. CRC Press, 20 September 1990, p. 359–. ISBN 978-0-412-37290-2. 
  23. Grady Linder Webster. Changing Plant Life of La Frontera: Observations on Vegetation in the United States/Mexico Borderlands. UNM Press, 2001, p. 124–. ISBN 978-0-8263-2239-5. 
  24. Paul E. Hennon. Annotated Bibliography of Chamaecyparis Nootkatensis. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Research Station, 1997, p. 24–. 
  25. Umberto Quattrocchi. CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology (5 Volume Set). CRC Press, 19 April 2016, p. 736–. ISBN 978-1-4822-5064-0. 
  26. M.M. Grandtner. Elsevier's Dictionary of Trees: Volume 1: North America. Elsevier, 8 April 2005, p. 1052–. ISBN 978-0-08-046018-5. 
  27. George Bishop Sudworth. Check List of the Forest Trees of the United States: Their Names and Ranges. U.S. Government Printing Office, 1927, p. 256–. 
  28. Elizabeth May McClintock. An Annotated Checklist of Woody Ornamental Plants of California, Oregon & Washington. Division of Agricultural Sciences, University of California, 1979. ISBN 978-0-931876-28-8. 
  29. Donald B. Zobel. Ecology, Pathology, and Management of Port-Orford-cedar (Chamaecyparis Lawsoniana). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Forest and Range Experiment Station, 1985, p. 37–. 
  30. Harold Scofield Betts. Port Orford White-cedar (Chamaecyparis Lawsoniana). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1945, p. 2–. 
  31. [enllaç sense format] http://www.elbosquechileno.cl/cipres.html
  32. Roberto Rodríguez Ríos. Monografía: Ciprés de la Cordillera (Austrocedrus chilensis) : especie con problemas de conservación en Chile. Empresa Nacional de Electricidad (ENDESA), 2004. ISBN 978-956-8191-01-6. 

Bibliografia[modifica]