Tanca viva

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb bardissa.
Tanca vegetal retallada de forma artificial.
Tanca d'arbres que delimita prats i terrenys de cultiu.

Una tanca vegetal, tanca viva o tanca de bardissa és una delimitació d'arbusts o arbres generalment establerts i mantinguts per formar una tanca o barrera. Les tanques generalment estan disposades en límits de parcel·la per a garantir la separació de les propietats o la protecció contra la intrusió.

En el paisatge rural dels camps, compost de prades envoltades de tanques, aquests garanteixen una funció de frontera i de retenció de les aigües de vessament. La tanca vegetal és menys comuna a les regions molt àrides i en les subjectes als climes oceànics on la vegetació té dificultats per a desenvolupar-se; en aquests casos, se substitueixen per murs de pedra o per filats.

La tanca "natural" és el que dóna la preferència a les espècies locals i és una alternativa a les plantacions uniformes de thuges, o de llorers, massa sensibles a les malalties i la sequera.

Origen[modifica]

Les tanques vegetals es van introduir a Europa a partir de l'Edat mitjana. Van permetre als camperols apropiar-se de nou de les zones enselvadas, mentre que els senyors havien confiscat l'accés als boscos. Les tanques proporcionaven la fusta de calefacció, indispensable per a la cuina, així com un complement apreciable d'alimentació gràcies als fruits i als petits animals que albergaven.

Els hi troba més freqüentment a partir del segle XVI. Els hi utilitzava llavors per tancar un terreny i delimitar la propietat; però també per impedir als altres camperols venir a alimentar als seus bestiars en les pastures que delimiten. A partir del segle XVIII, amb la voluntat del desenvolupament dels pobles, la instauració de tanques es va intensificar progressivament per donar la tradició del clos amb esbarzers, saüc, o solament de branques entrellaçades (Tanca morta o sec, el que es fa d'espines o altres llenyes entrellaçades) amb el que es va treballar el paisatge rural fins a la revolució industrial.

Avantatges[modifica]

La tanca de bardissa, i, en particular, les xarxes de tanques vives constituïdes d'espècies autòctones adaptades als ecosistemes presenten nombrosos interessos pels cultius i més generalment sobre el medi ambient. Els agricultors apreciaven abans la seva capacitat per delimitar les parcel·les, proporcionant fusta de calefacció i perxes, protegint al mateix temps els cultius del vent i l'erosió, albergant al bestiar i servint de refugi a nombroses espècies útils com a auxiliars de l'agricultura.

Tanca d'arbres que actuen com cortavientos de terrenys de cultiu.

Regulació climàtica[modifica]

La tanca exerceix un paper de regulador microclimático: a l'estiu, ofereix l'ombra, i la seva evapotranspiración augmenta la sensació de frescor i la formació més duradora de rosada. La nit i a l'hivern, ofereix una protecció contra els vents freds. L'horta, el jardí o la casa es troben protegits dels cops dels vents violents . La moderació microclimática pot ser de +/- 5 °C al refugi d'una tanca viva i suficientment dens però no segella al vent. Darrere d'una "paret vegetal" composta per exemple de coníferes exòtiques en tanca densa (thuyas, xiprers...), el vent xoca amb l'obstacle i la impressió de fred pot augmentar a causa de les turbulències que originen. Aquestes tanques són d'altra banda més sensibles a les tempestes. De la primavera en la tardor, en clima moderat, la tanca natural té un efecte tampó, recull la calor per retornar-ho progressivament.

Regulació hidràulica i protecció dels sòls[modifica]

En afavorir la infiltració de l'aigua al llarg els seus d'acanalada que desembussen té ventilen els sòls, la tanca contribueix a millorar l'alimentació d'aqüífers subterranis i a limitar alhora els riscos i efectes dels fenòmens de sequeres/inundacions a més, retarda molt l'erosió eòlica o hídrica (resplendor) dels sòls.

Conservació de la biodiversitat[modifica]

En el context actual de forta reducció de la biodiversitat, la tanca contribueix a preservar el que pugues encara ser-ho, en particular, gràcies a les seves funcions de punts de recollida dels ecosistemes subjectes a una fragmentació creixent. Les xarxes de tanques vives formen corredors ecològics que permeten connectar llocs enselvados o sistemes de bogues o clars útils o necessaris per al desenvolupament dels cicles biològics de la fauna: llocs de cria, descans, hibernació, de reproducció, etc a més, les tanques establertes en afavorir les espècies locals i genèticament diversificats participen en la conservació de la diversitat genètica. A més la biodiversitat requerint d'una determinada complexitat dels ecosistemes, la tanca, en crear zones a l'ombra o al sol, més seca o més humits o més frescos, els sòls menys emplenats, etc oferta a un gran nombre d'espècies el mínim de complexitat ecològica necessari per a la seva supervivència. Per augmentar encara el potencial ecològic de la tanca, es poden introduir i/o conservar arbres senescentes, arbres de secs i de llenya amb la finalitat d'oferir als insectes xilófagos el menjar i l'hàbitat dels quals tenen necessitat i als ocells i mamífers cavernícolas els refugis i el menjar que els són vitals.

Tanca de protecció viva al voltant d'un habitatge en Monschau.

Protecció visual i de la intimitat[modifica]

Una tanca ben proporcionada pot ser molt eficaç per preservar una propietat de la mirada dels veïns, o de la vista d'una carretera o d'un paisatge poc interessant.

Conservació del paisatge silvestre[modifica]

S'amenaça cada vegada més el paisatge silvestre. Les tanques representen, respecte a una política productivista, una superfície agrícola no explotada. És doncs freqüent que siguin arrasades sense un altre impediment que un possible plet. Al replantar les tanques, i en intentar reconstruir una xarxa, es contribueix eficaçment al manteniment d'aquest paisatge tradicional de les campiñas.

Valorització del paisatge[modifica]

Una tanca ben pensada confereix al terreny un potencial estètic no menyspreable. En establir arbres amb flors, amb bayas o caducifolis, es pot apreciar, en cada temporada, una nova paleta de color. A més, algunes espècies són especialment oloroses, lligabosc per exemple, li donarà un toc agradablement perfumat a la tanca. La presència de tanques origina un intens enriquiment de l'experiència del paisatge, doncs ells contribueixen a tibar la dualitat entre recer i desplegament visual. Aquesta mateixa dualitat es manifesta com un dipol perceptiu en els paisatges, establert entre un paisatge de proximitat (el que acompanya al paseante, compost per les vores del camí, els closos, ribazos, cunetes, tanques verdes i altres elements situats en el primer plànol visual) i un paisatge de fons (compost pels fons escènics, les fugides visuals cap a la llunyania). Això ofereix un dels ingredients del plaure paisatgístic: un emmascarament dinàmic que permet combinar el veure amb el ser invisible, en proporcions variables; una percepció lliscant que recorre diverses escales.[1]

La importància simbòlica de les galeries arbòries queda plasmada en nombrosos textos descriptius, que ponderen el seu encant i amenidad. Ja en el Madoz (1845-1850), per exemple, és valorat així el vedat de Chote, en Santa Marta de Tera (Zamora): «Està poblat de freixes i immediat al cristal·lí Tera: l'arbrat forma amb el teixit dels seus pomposas branques un tendal impenetrable als rajos del sol, que proporciona en l'estiu un llarg i deleitoso passeig». Les vores de rierol exerceixen una funció crucial, actualment molt minvada a causa de la degradació general d'aquests. Les riberes arboladas posen un motiu central en el paisatge; introdueixen una nota diferenciada en color, en verticalitat; proposen un tema de connexió, ondat i azaroso, sobre la cada dia més monòtona reticle de les labranzas.[2] Adquireix importància la reivindicació d'aquests elements constitutius de bocage en el paisatge rural espanyol, dins d'una estratègia general de diversificació.[3][4]

Produccions útils a l'Home[modifica]

Les tanques aporten fruites i baies (gerds, groselles, mores, etc), són font també de plantes medicinals. Els productes que ofereixen llenya i els residus poden ser compostados

Exemples[modifica]

Alguns exemples de "Tanques vives"

Referències[modifica]

  1. Gómez Zotano, José y Riesco Chueca, Pascual (2011) Marco conceptual y metodológico para los paisajes españoles. Aplicación a tres escalas espaciales. Consejería de Obras Públicas y Vivienda, Junta de Andalucía. Centro de Estudios Paisaje y Territorio, Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, 496 pp.
  2. Riesco Chueca, Pascual (2006) Los paisajes borrados del agua: hidrografía menor del valle del Duero y concentración parcelaria Congreso Homenaje al Duero y sus ríos: memoria, cultura y porvenir/Congresso Homenagem ao Douro e seus rios: memória, cultura e porvir, Zamora.
  3. Sandín Pérez, J.M. (2009) Los últimos setos vivos de la provincia de León, Argutorio, nº 22, pp. 21-25.
  4. Andrés Camacho, C., Cosano, I., Pereda, N. (2002) Manual para la diversificación del paisaje agrario, Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucia, Sevilla.

Bibliografia[modifica]

  • Hermann Benjes: Die Vernetzung von Lebensräumen mit Benjeshecken. Natur & Umwelt, Bonn 1998, ISBN 3-924749-15-9
  • Peter Schwertner: Heimische Biotope. Natur-Verlag, Augsburg 1991, ISBN 3-89440-010-2
  • Uwe Wegener (Hrsg.): Naturschutz in der Kulturlandschaft, Schutz und Pflege von Lebensräumen. Gustav Fischer, Jena/Ulm 1998, ISBN 3-437-35250-4
  • Eckhard Jedicke: Biotopschutz in der Gemeinde. Neumann, Radebeul 1994, ISBN 3-7402-0148-7
  • Gerhard Siebels: Zur Kulturgeographie der Wallhecke. Rautenberg & Möckel, Leer 1954
  • Doris Schupp, Hanns-Jörg Dahl: Wallhecken in Niedersachsen. In: Informationsdienst Naturschutz Niedersachsen. Hannover 1992, ISSN 0934-7135
  • Frank Schmelz: Lineare anthropogene Gehölz- und Saumstrukturen. Gießen 2001.
  • Hainer Weißpflug: Auf dem Wege nach dem Thiergarten rechter Hand … Berlins erster Schulgarten und sein Gründer Julius Hecker. In: Berlinische Monatsschrift. Edition Luisenstadt, Berlin 1997, ISSN 0944-5560
  • Leipziger Sammlungen von Wirthschaftlichen, Policey-, Cammer-, und Finanz-Sachen. Band 7. Carl Ludwig Jacobi, Leipzig 1751, Seite 722
  • Boutefeu Emmanuel, Rotheval Jean-Pierre, Centre d'études sur les réseaux, l'urbanisme et les constructions publiques (France), Composer avec la nature en ville, France, Documents officiels, 2001, 375 p., ISBN 2-11-090866-1
  • DUBOIS J.-J., « Les haies forestières de l’Avesnois Thiérache : un exemple de "forêt-frontière" ? », Hommes et Terres du Nord, 1983-4, pp 6-15, Lille, Institut de géographie, Faculté des lettres de Lille, 1983.
  • HIGOUNET C., « Les grandes haies forestières de l’Europe médiévale », Revue du Nord, tome LXII, n°244, janvier – mars 1980, pp 213- 220, Lille, Université de Lille III, Faculté de Sciences Humaines, 1980.
  • HÜFFEL G., « La Haye, étude de sémantique, de géographie et d’histoire forestière », Revue des Eaux et Forêts, pp 757-769 et 848-860, Nancy, Breger-Levrault Editeurs, 1933.
  • IDF, Etat des lieux 1996 Haies et talus de Bretagne, Paris, IDF, 1995.
  • JALMAIN M.-D., « La haie de Nangis », dans les Actes du Colloque « Frontières en Gaule », Caesarodunum, Bulletin de l’Institut d’études latines et du centre de recherche A. Piganiol, n° XVI, pp 223-225, Tours, 1981.
  • JALMAIN M.-D., « La haie de Nangis et l’étude de défrichements par photo aérienne », dans les Actes du Colloque « Le bois dans la Gaule romaine et les provinces voisines », Caesarodunum, Bulletin de l’Institut d’études latines et du centre de recherche A. Piganiol, n° XXI, pp 240-247, Paris, Errance, 1985.
  • Noblet Jean-François, La nature sous son toit, hommes et bêtes : comment cohabiter, 2Plantilla:E sense paràmetre éd., Luçon, Delachaux et Niestlé, 176 p., ISBN 2-603-01324-6
  • Conseil général de l'Isère - Service Environnement, Planter des haies champêtres en Isère, 2004, 27 p.
  • "Planter des haies" - Dominique Soltner (2000) -

Articles relacionats[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tanca viva Modifica l'enllaç a Wikidata