Thuja

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuThuja Modifica el valor a Wikidata
Thuja occidentalis (eastern arbor vitae tree) (Natural Bridge State Park, Virginia, USA) 2 (27804946205).jpg
Thuja occidentalis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
SubfamíliaThujoideae
GènereThuja Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Espècies

Thuja és un gènere de plantes coníferes dins la família del xiprer (Cupressàcies). N'hi ha cinc espècies, dues són natives d'Amèrica del Nord i tres natives d'Àsia oriental.[14][15] Aquest gènere és monofilètic i germà del gènere Thujopsis.

Tenen també el nom comú d'arborvitaes[16] (que en llatí significa arbre de la vida) o tuia; diverses espècies es coneixen en anglès com a cedar que sovint es tradueix com cedre, però no pertanyen al gènere Cedrus.[17]

Morfologia[modifica]

T. plicata escorça i fulles
T. plicata, Península Olympic, USA

Les tuies són arbres de fulla persistent que fan de 10 a 60 m d'alt i tenen l'escorça marró vermellenca. Els brots són plans i les fulles són en forma d'esquames d'1 a 10 mm de llarg excepte en les plàntules al seu primer any que tenen les fulles aciculars. Les pinyes masculines són petites localitzades a les puntes dels brots. Les pinyes femenines arriben a fer d'1 a 2 cm de llarg, porten d'una a dues llavors petites i alades.[18][19]

L'espècie abans anomenada Thuja orientalis, ara s'ubica dins del seu propi gènere, com Platycladus orientalis. Els gèneres més propers a Thuja són Thujopsis i Tetraclinis.

Ecologia[modifica]

Els cérvols es mengen les fulles de Thuja i poden arribar a afectar el seu creixement.[20]

Usos[modifica]

Es cultiven com arbres ornamentals i per a fer tanques vegetals. La seva fusta és lleugera i aromàtica, resisteix la podridura, té diversos usos com el de fer pals i travesses de ferrocarril. De la fusta de Thuja plicata se'n fan guitarres.[21]

L'oli de thuja conté el terpè thujona (que rep aquest nom pel gènere Thuja, tot i que moltes altres espècies, com per exemple les del gènere Artemisia també en tenen) antagonista del receptor GABA amb propietats metabòliques de destoxificació.[22] Els amerindis del Canadà feien una infusió de fulles de Thuja occidentalis amb gran contingut de vitamina C i contra l'escorbut i al segle xix la tintura de Thuja s'utilitzava com ungüent extern contra diferents paràsits humans.[23][24]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thuja
  1. ↑ Aljos Farjon; Denis Filer An Atlas of the World's Conifers: An Analysis of their Distribution, Biogeography, Diversity and Conservation Status. BRILL, 11 novembre 2013, p. 267–. ISBN 978-90-04-21181-0. 
  2. ↑ Frances Dwight McNair. A Study of the Seedling of Thuja Occidentalis. Northwestern University, 1918. 
  3. ↑ Khan LM; L. M. Khan Minimum Syndrom of Maximum Value Thuja Occidentalis. B. Jain Publishers, 30 juny 2003, p. 7–. ISBN 978-81-8056-366-9. 
  4. ↑ United States. Forest Service. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1911, p. 9–. 
  5. ↑ Arthur Bernard Anderson; Earl Charles Sherrard Dehydroperillic Acid, an Acid from Western Red Cedar (Thuja Plicata Don). University of Wisconsin--Madison, 1933. 
  6. ↑ George Bishop Sudworth. Check List of the Forest Trees of the United States: Their Names and Ranges. U.S. Government Printing Office, 1927, p. 290–. 
  7. ↑ Robert B. Freydl. Toxic Values of Certain Extractives of Thuja Plicata to Four Destructive Fungi: A Thesis Submitted in Partial Fulfillment ... for the Degree of Master of Science. University of Michigan, 1963. 
  8. ↑ F.A. Andersson. Coniferous Forests. Elsevier, 29 desembre 2005, p. 183–. ISBN 978-0-444-81627-6. 
  9. ↑ United States Centennial Commission. International Exhibition, 1876. U.S. Government Printing Office, 1884, p. 318–. 
  10. ↑ P. den Ouden; B.K. Boom Manual of Cultivated Conifers: Hardy in the Cold- and Warm-Temperature Zone. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 442–. ISBN 978-94-009-9759-2. 
  11. ↑ F.J. Bigras; Stephen J. Colombo Conifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 583–. ISBN 978-94-015-9650-3. 
  12. ↑ Cheng DU; Jin-shuang MA Chinese Plants Names Index 2000-2009. EDP sciences, 2021-01-18T00:00:00+01:00, p. 454–. ISBN 978-2-7598-2502-8. 
  13. ↑ De-Yuan Hong; Stephen Blackmore Plants of China: A Companion to the Flora of China. Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 471–. ISBN 978-1-316-19515-4. 
  14. ↑ Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
  15. ↑ Gymnosperm Database: Thuja
  16. ↑ Jeffrey G. Meyer. The Tree Book: A Practical Guide to Selecting and Maintaining the Best Trees for Your Yard and Garden. Simon and Schuster, 2004, p. 186–. ISBN 978-0-7432-4974-4. 
  17. ↑ Kelsey, H. P., & Dayton, W. A. (1942). Standardized Plant Names, second edition. American Joint Committee on Horticultural Nomenclature. Horace McFarland Company, Harrisburg, Pa.
  18. ↑ Flora of North America Editorial Committee. 1993. Pteridophytes and gymnosperms. Flora of North America north of Mexico, v. 2. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-508242-7 Page 410.
  19. ↑ Henry A Gleason. New Britton and Brown Illustrated flora of Eastern North America and adjacent Canada Vol 1, The Pteridophya, Gymnospermae and Monocotyledoneae. Hafner Press, pp 58-67.
  20. ↑ Stein, W.I. 1997. Ten-year survival and growth of planted Douglas-fir and western redcedar after seven site-preparation treatments. Western-Journal-of-Applied-Forestry 12(3): 74-80.
  21. ↑ Bucur, Voichita. 1995. Acoustics of wood. Boca Raton: CRC Press.
  22. ↑ Höld KM, Sirisoma NS, Ikeda T, Narahashi T, Casida JE «Alpha-thujone (the active component of absinthe): gamma-aminobutyric acid type A receptor modulation and metabolic detoxification». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 97, 8, 2000, pàg. 3826–31. DOI: 10.1073/pnas.070042397. PMC: 18101. PMID: 10725394.
  23. ↑ David Hoffmann, Medical Herbalism: Principles and Practices, Healing Arts Press, 2003, p.588
  24. ↑ M Grieve, A Modern Herbal, London: Jonathan Cape, 1931, p.177
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thuja&oldid=28438954»