Thuja
_(Natural_Bridge_State_Park,_Virginia,_USA)_2_(27804946205).jpg)  | |
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Subfamília | Thujoideae |
| Gènere | Thuja L. |
| Espècies | |
Thuja és un gènere de plantes coníferes dins la família del xiprer (Cupressàcies). N'hi ha cinc espècies, dues són natives d'Amèrica del Nord i tres natives d'Àsia oriental.[1][2] Aquest gènere és monofilètic i germana del gènere Thujopsis.
Tenen també el nom comú d'arborvitaes (del llatí que significa arbre de la vida) o tuia; diverses espècies es coneixen en anglès com cedar que sovint es tradueix com cedre, però no pertanyen al gènere Cedrus.[3]
Morfologia[modifica]
Les tuies són arbres de fulla persistent que fan de 10 a 60 m d'alt, l'escorça és marró vermellenca. Els brots són plans i les fulles són en forma d'esquames d'1 a 10 mm de llarg excepte en les plàntules al seu primer any que tenen les fulles aciculars. Les pinyes masculines són petites localitzades a les puntes dels brots. Les pinyes femenines arriben a fer d'1 a 2 cm de llarg, porten d'una a dues llavors petites i alades.[4][5]
L'espècie abans anomenada Thuja orientalis, ara s'ubica dins del seu propi gènere, com Platycladus orientalis. Els gèneres més propers a Thuja són: Thujopsis i Tetraclinis.
Ecologia[modifica]
Els cérvols es mengen les fulles de Thuja i poden arribar a afectar el seu creixement.[6]
Usos[modifica]
Es cultiven com arbres ornamentals i per a fer tanques vegetals. La seva fusta és lleugera i aromàtica, resisteix la podridura, té diversos usos com el de fer pals i travesses de ferrocarril. De la fusta de Thuja plicata se'n fan guitarres.[7]
L'oli de thuja conté el terpè thujona (que rep aquest nom pel gènere Thuja, tot i que moltes altres espècies, com per exemple les del gènere Artemisia també en tenen) antagonista del receptor GABA amb propietats metabòliques de destoxificació.[8] Els amerindis del Canadà feien una infusió de fulles de Thuja occidentalis amb gran contingut de vitamina C i contra l'escorbut i al segle XIX la tintura de Thuja s'utilitzava com ungüent extern contra diferents paràsits humans.[9][10]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thuja |
- ↑ Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
- ↑ Gymnosperm Database: Thuja
- ↑ Kelsey, H. P., & Dayton, W. A. (1942). Standardized Plant Names, second edition. American Joint Committee on Horticultural Nomenclature. Horace McFarland Company, Harrisburg, Pa.
- ↑ Flora of North America Editorial Committee. 1993. Pteridophytes and gymnosperms. Flora of North America north of Mexico, v. 2. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-508242-7 Page 410.
- ↑ Henry A Gleason. New Britton and Brown Illustrated flora of Eastern North America and adjacent Canada Vol 1, The Pteridophya, Gymnospermae and Monocotyledoneae. Hafner Press, pp 58-67.
- ↑ Stein, W.I. 1997. Ten-year survival and growth of planted Douglas-fir and western redcedar after seven site-preparation treatments. Western-Journal-of-Applied-Forestry 12(3): 74-80.
- ↑ Bucur, Voichita. 1995. Acoustics of wood. Boca Raton: CRC Press.
- ↑ Höld KM, Sirisoma NS, Ikeda T, Narahashi T, Casida JE «Alpha-thujone (the active component of absinthe): gamma-aminobutyric acid type A receptor modulation and metabolic detoxification». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 97, 8, 2000, pàg. 3826–31. DOI: 10.1073/pnas.070042397. PMC: 18101. PMID: 10725394.
- ↑ David Hoffmann, Medical Herbalism: Principles and Practices, Healing Arts Press, 2003, p.588
- ↑ M Grieve, A Modern Herbal, London: Jonathan Cape, 1931, p.177
