Monestir de San Xoán de Caaveiro: diferència entre les revisions
m Plantilla |
m Plantilles |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
El '''monestir de San Xoán de Caaveiro''' és un [[monestir]] que es va establir l'any [[934]] a les [[Fragues del riu Eume|fragues de l'Eume]] ([[província de La Corunya]]), [[Galícia]], per acollir els nombrosos [[Anacoreta|anacoretes]] que vivien dispersos a la zona. Però, aviat, importants donacions de [[Rossend de Celanova|sant Rossend]] engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del [[riu Eume]] i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies, tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de [[Santiago de Compostel·la]].<ref>[http://pontedeumeturismo.es/historia/monumentosmaisimportantes_gl.htm#caaveiro «Mosteiro de San Xoan de Caaveiro»], ''Monumentos máis importantes'', Pontedeume Turismo</ref> |
El '''monestir de San Xoán de Caaveiro''' és un [[monestir]] que es va establir l'any [[934]] a les [[Fragues del riu Eume|fragues de l'Eume]] ([[província de La Corunya]]), [[Galícia]], per acollir els nombrosos [[Anacoreta|anacoretes]] que vivien dispersos a la zona. Però, aviat, importants donacions de [[Rossend de Celanova|sant Rossend]] engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del [[riu Eume]] i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies, tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de [[Santiago de Compostel·la]].<ref>[http://pontedeumeturismo.es/historia/monumentosmaisimportantes_gl.htm#caaveiro «Mosteiro de San Xoan de Caaveiro»], ''Monumentos máis importantes'', Pontedeume Turismo</ref> |
||
El [[Moviment cenobític|cenobi]] obtingué així un gran poder, i aconseguí la seva església la categoria de Reial [[Col·legiata]] (amb sis [[canonge]]s), que conservà fins a finals del |
El [[Moviment cenobític|cenobi]] obtingué així un gran poder, i aconseguí la seva església la categoria de Reial [[Col·legiata]] (amb sis [[canonge]]s), que conservà fins a finals del {{segle|XVIII}}, època en què, després de restar abandonat el cenobi, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el {{segle|XIX}}, Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el [[monestir]], aconseguí una autorització de l'arquebisbe de [[Santiago de Compostel·la|Santiago]] per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la [[Capella (arquitectura)|capella]] de Sta. Isabel. |
||
Les restes més antigues són del {{segle|XII}}, i en destaca l'església que s'aixeca sobre un monticle molt escarpat, que va obligar els constructors a salvar els desnivells del terreny per mitjà d'alts murs amb [[contrafort]]s i estances subterrànies. Del temple [[Art romànic|romànic]], se'n conserva en bon estat la capçalera i bona part de la nau. Queda també en peus un bell campanar [[barroc]] del |
Les restes més antigues són del {{segle|XII}}, i en destaca l'església que s'aixeca sobre un monticle molt escarpat, que va obligar els constructors a salvar els desnivells del terreny per mitjà d'alts murs amb [[contrafort]]s i estances subterrànies. Del temple [[Art romànic|romànic]], se'n conserva en bon estat la capçalera i bona part de la nau. Queda també en peus un bell campanar [[barroc]] del {{segle|XVIII}}, obra de l'escola de Simón Rodríguez. La casa dels canonges i les cuines del monestir també es conserven acceptablement. |
||
El conjunt va ser declarat el [[1975]] [[Monument Històric Artístic|Monument Historicoartístic]] per la seva importància arquitectònica.<ref>[http://www.dicoruna.es/deputacion/patrimonio/mosterio-caaveiro «Mosteiro de Caaveiro (A Capela)» {{gl}}], Deputación da Coruña</ref> |
El conjunt va ser declarat el [[1975]] [[Monument Històric Artístic|Monument Historicoartístic]] per la seva importància arquitectònica.<ref>[http://www.dicoruna.es/deputacion/patrimonio/mosterio-caaveiro «Mosteiro de Caaveiro (A Capela)» {{gl}}], Deputación da Coruña</ref> |
Revisió del 12:26, 23 oct 2020
Monestir de San Xoán de Caaveiro | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Monestir i monument | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | A Capela (província de la Corunya) | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 18 novembre 1975 | |||
Identificador | RI-51-0004195 | |||
El monestir de San Xoán de Caaveiro és un monestir que es va establir l'any 934 a les fragues de l'Eume (província de La Corunya), Galícia, per acollir els nombrosos anacoretes que vivien dispersos a la zona. Però, aviat, importants donacions de sant Rossend engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del riu Eume i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies, tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la.[1]
El cenobi obtingué així un gran poder, i aconseguí la seva església la categoria de Reial Col·legiata (amb sis canonges), que conservà fins a finals del segle xviii, època en què, després de restar abandonat el cenobi, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el segle xix, Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el monestir, aconseguí una autorització de l'arquebisbe de Santiago per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la capella de Sta. Isabel.
Les restes més antigues són del segle xii, i en destaca l'església que s'aixeca sobre un monticle molt escarpat, que va obligar els constructors a salvar els desnivells del terreny per mitjà d'alts murs amb contraforts i estances subterrànies. Del temple romànic, se'n conserva en bon estat la capçalera i bona part de la nau. Queda també en peus un bell campanar barroc del segle xviii, obra de l'escola de Simón Rodríguez. La casa dels canonges i les cuines del monestir també es conserven acceptablement.
El conjunt va ser declarat el 1975 Monument Historicoartístic per la seva importància arquitectònica.[2]
Bibliografia[3]
- ALVAREZ CARBALLIDO, E.. Boletín de la Real Academia Gallega, II, A Coruña. Monasterios olvidados de Galicia: A Capela.
- CASTILLO, A. del. Breamo, 57. La colegiata de Caaveiro.
- CASTRO ALVAREZ, C. de. El cañón del Eume: paraíso natural de Galicia, Pontedeume.. El monasterio de San Juan de Caaveiro.
- PORTA DE LA ENCINA, A.. Estudios Mindonienses, 2. Aportación al estudio del Monasterio de Caabeiro.
- REVIEJO, M.. FEGAMP: Revista da Federación Galega de Municipios e Provincias. Monfero-Caaveiro, polas terras do Eume.
- SANDOMINGO, T.. Abrente. El dolor de la montaña: ¿la hora de Caaveiro?.
- SANDOMINGO, T.. Arte Galicia: revista de información de las artes plásticas gallegas. Caaveiro, otra vez..
- SOTO-QUIROGA, E. de. Suevia, Buenos Aires.. La colegiata de Caaveiro: en donde se habla de....
- VAAMONDE LORES, C.. Boletín de la Real Academia Gallega, XIV.. Importante escritura de donación otorgada por Don Bermudo, rey de Galicia, a favor del Monasterio de San Juan de Caaveiro: Año 934, 1924.
- VIDAL, X.M.. Brigantium, 4.. Acerca da orixe e fundación do Mosteiro de San Xoan de Caaveiro.
- VV.AA.. Cátedra: Revista eumesa de estudios,3.. O Mosteiro de San Xoan de Caaveiro.
Referències
- ↑ «Mosteiro de San Xoan de Caaveiro», Monumentos máis importantes, Pontedeume Turismo
- ↑ «Mosteiro de Caaveiro (A Capela)» (gallec), Deputación da Coruña
- ↑ Mosteiros e Conventos de Galicia, bibliografia