Monestir de San Xoán de Caaveiro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Monestir de San Xoán de Caaveiro
Mosteiro de San Xoán de Caaveiro.jpg
Dades bàsiques
Tipus monestir i monument
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
Provínciaprovíncia de la Corunya

43° 25′ 03″ N, 8° 04′ 06″ O / 43.4175°N,8.06833333°O / 43.4175; -8.06833333
Bé d'interès cultural
Data 18 novembre 1975
Identificador RI-51-0004195
Modifica dades a Wikidata
Monestir de San Xoán de Caaveiro.

El monestir de San Xoán de Caaveiro és un monestir que es va establir l'any 934 a les fragues de l'Eume (província de La Corunya), Galícia, per acollir els nombrosos anacoretes que vivien dispersos a la zona. Però, aviat, importants donacions de sant Rossend engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del riu Eume i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies, tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la.[1]

El cenobi obtingué així un gran poder, i aconseguí la seva església la categoria de Reial Col·legiata (amb sis canonges), que conservà fins a finals del segle XVIII, època en què, després de restar abandonat el cenobi, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el segle XIX, Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el monestir, aconseguí una autorització de l'arquebisbe de Santiago per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la capella de Sta. Isabel.

Les restes més antigues són del segle XII, i en destaca l'església que s'aixeca sobre un monticle molt escarpat, que va obligar els seus constructors a salvar els desnivells del terreny per mitjà d'alts murs amb contraforts i estances subterrànies. Del temple romànic, se'n conserva en bon estat la capçalera i bona part de la nau. Queda també en peu un bell campanar barroc del segle XVIII, obra de l'escola de Simón Rodríguez. La casa dels canonges i les cuines del monestir també es conserven acceptablement.

El conjunt va ser declarat el 1975 Monument Historicoartístic per la seva importància arquitectònica.[2]

Bibliografia[3][modifica]

  • ALVAREZ CARBALLIDO, E.. Boletín de la Real Academia Gallega, II, A Coruña. Monasterios olvidados de Galicia: A Capela. 
  • CASTILLO, A. del. Breamo, 57. La colegiata de Caaveiro. 
  • CASTRO ALVAREZ, C. de. El cañón del Eume: paraíso natural de Galicia, Pontedeume.. El monasterio de San Juan de Caaveiro. 
  • PORTA DE LA ENCINA, A.. Estudios Mindonienses, 2. Aportación al estudio del Monasterio de Caabeiro. 
  • REVIEJO, M.. FEGAMP: Revista da Federación Galega de Municipios e Provincias. Monfero-Caaveiro, polas terras do Eume. 
  • SANDOMINGO, T.. Abrente. El dolor de la montaña: ¿la hora de Caaveiro?. 
  • SANDOMINGO, T.. Arte Galicia: revista de información de las artes plásticas gallegas. Caaveiro, otra vez.. 
  • SOTO-QUIROGA, E. de. Suevia, Buenos Aires.. La colegiata de Caaveiro: en donde se habla de.... 
  • VAAMONDE LORES, C.. Boletín de la Real Academia Gallega, XIV.. Importante escritura de donación otorgada por Don Bermudo, rey de Galicia, a favor del Monasterio de San Juan de Caaveiro: Año 934, 1924. 
  • VIDAL, X.M.. Brigantium, 4.. Acerca da orixe e fundación do Mosteiro de San Xoan de Caaveiro. 
  • VV.AA.. Cátedra: Revista eumesa de estudios,3.. O Mosteiro de San Xoan de Caaveiro. 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de San Xoán de Caaveiro Modifica l'enllaç a Wikidata