Buccina: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m eliminant redirecció de plantilla |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
* http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/secondary/SMIGRA*/Buccina.html |
* http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/secondary/SMIGRA*/Buccina.html |
||
{{ |
{{Projectes germans|wikt=botzina}} |
||
[[Categoria:Música de l'antiguitat]] |
[[Categoria:Música de l'antiguitat]] |
Revisió del 14:05, 24 des 2020
.
Tipus | trompeta natural |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 423.1 |
En música Botzina (del llatí Bucina) és un Instrument de vent en forma de corn que tocava un trompeter de l'antic exèrcit romà anomenat en llatí bucinator. L'instrument feia uns 11 o 12 peus de longitud, i el tub quedava envoltant el cos del bucinator. Aquesta trompeta assenyalava el classicum i també era el senyal pel relleu de la guàrdia de nit.
No s'ha de confondre amb l'instrument medieval anomenat també botzina o anafil, que era també metàl·lic i amb pavelló cònic o en forma de copa, però amb el tub recte (no corbat).
En megafonia, per similitud amb l'instrument antic, s'anomena botzina a un tub en forma de con, que, acostat a la font del so, permet de projectar-lo en una determinada direcció i que aquesta arribi més lluny que no ho faria sense el dit aparell. És la part d'un tipus d'altaveu composta d'un tub de secció variable, amb superfícies terminals d’àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície petita a l’aire ambient.
En els automòbils, s'anomena així a l'avisador acústic o clàxon basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.