Pirgos: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Correccions i bibliografia (afegida dels articles corresponents en castellà, del qual aquest és traducció, i en grec, del qual el castellà és traducció). Manca la bibliografia a les seccions de Mitjans de comunicació i Patrimoni, que també és disponible als articles corresponents.
Línia 1: Línia 1:
{{Polisèmia}}
{{infotaula geografia política}}
{{infotaula geografia política}}
'''Pirgos''' (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la [[unitat perifèrica d'Èlide]], a la perifèria de [[Grècia Occidental]]. És un important centre comercial i el seu port es troba a la localitat de [[Katakolo]]. La seva [[població]] censada el 2001 era de 34.902 habitants en el demo, dels quals 23.791 vivien al nucli de '''Pirgos'''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ypes.gr/UserFiles/f0ff9297-f516-40ff-a70e-eca84e2ec9b9/D_diairesi.xls|títol=Δείτε τη Διοικητική Διαίερση|consulta=1 d'abril de 2016|llengua=Grec Modern|editor=Ministeri de l'Interior Grec|data=}}</ref>
'''Pirgos''' (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la [[unitat perifèrica d'Èlide]], a la perifèria de [[Grècia Occidental]]. És un important centre comercial i el seu port es troba a la localitat de [[Katakolo]]. La seva [[població]] censada el 2001 era de 34.902 habitants en el demo, dels quals 23.791 vivien al nucli de '''Pirgos'''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ypes.gr/UserFiles/f0ff9297-f516-40ff-a70e-eca84e2ec9b9/D_diairesi.xls|títol=Δείτε τη Διοικητική Διαίερση|consulta=1 d'abril de 2016|llengua=Grec Modern|editor=Ministeri de l'Interior Grec|data=}}</ref>


== Toponímia ==
== Toponímia ==
En la mateixa localització en què es troba Pirgos avui en dia, es localitza l'antiga ciutat de Dispóntio. A la rodalia d'aquesta se situava també l'antiga ciutat de latrina, d'on prové la denominació de Demo de Létrina, que va rebre fins a la [[dècada del 1980]]. El topònim actual prové de la torre que va construir en [[1512]] el vell de la regió, Georgios Tserondàs, encara que el primer ús constatat del topònim és de 1778.
En la mateixa localització en què es troba Pirgos avui en dia, es localitza l'antiga ciutat de [[Disponti]].<ref name="ED">{{ref-llibre |capítol=Πύργος |títol=Εγκυκλοπαίδεια Δομή |pàgines=166}}</ref> A la rodalia d'aquesta se situava també l'antiga ciutat de [[Letrinos]], d'on prové el nom del ''démos'' de Létrina, que va rebre fins a la [[dècada del 1980]]. El topònim actual prové de la torre que va construir el [[1512]] el [[bei]] de la regió, Georgios Tserondàs,<ref name="GP">{{ref-llibre |cognom=Papandreu |nom=Geórgios |títol=Η Ηλεία δια μέσου των αιώνων |pàgines=358 |editorial=Λεχαινά |any=1991 |edició=1ª edició (reimpressió)}}</ref> encara que el primer ús constatat del topònim és de 1778.


== Història ==
== Història ==
El nucli històric de Pirgos, hereu de les antigues ciutats de Dispontio i latrina, va aparèixer al voltant del [[Segle XVI]] al voltant de la torre construïda en 1512 pel bey Georgios Tserontás. Durant el domini venecià, Pirgos va ser una estació de pas per als comerciants que es dirigien a Zacint. Posteriorment, amb la conquesta dels turcs, va esdevenir un centre econòmic important. No obsante, el nombre de turcs que van habitar la ciutat va ser considerablement reduït i localitzat, mantenint-se el poder local en mans de les oligarquies [[Grècia|gregues]].
El nucli històric de Pirgos, hereu de les antigues ciutats de Disponti i Letrinos, va aparèixer devers el {{segle|XVI}} entorn de la torre construïda el 1512 pel bei Georgios Tserondàs.<ref name="ED"/><ref name="GP"/> Durant el domini [[República de Venècia|venecià]], Pirgos va ser una estació de pas per als comerciants que es dirigien a [[Zacint]]. Posteriorment, amb la conquesta dels turcs, va esdevenir un centre econòmic important. No obsant això, el nombre de turcs que habitaven la ciutat va ser considerablement reduït i localitzat,<ref name="ED"/> de manera que el poder local es mantengué en mans de les oligarquies [[grecs|gregues]]. No obstant això, la ciutat es posicionà al costat proturc en la [[revolta d'Orlov]], precursora de la [[Guerra d'independència grega]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Μικελόπουλος |nom=Βάσος |títol=Όσα η ιστορία αφήνει στο περιθώριο |pàgines=523 |lloc=Pirgos |any=2006}}</ref> En aquesta segona revolta, però, Pirgos va ser una de les primeres ciutats a alçar-se, el 29 de març.<ref>{{ref-llibre |títol=Η Ελλάδα & ο κόσμος (1800-2005) |pàgines=37 |editorial=Ντέτσικα |volum=Vol. I}}</ref>


Després de la independència de Grècia, Pirgos va esdevenir la capital de la [[Unitat perifèrica d'Èlide|província de l'Èlida]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Δάβος |nom=Βύρων |títol=Ιστορία του Πύργου Ηλείας και 17 περιχώρων |pàgines=30 |lloc=Atenes |any=1995}}</ref> La població de la ciutat havia disminuït sensiblement i l'estat general era lamentable, car un gran nombre d'edificis estava en ruïnes. Per tant, el 26 juliol [[1830]] es va sol·licitar l'arribada d'un arquitecte per executar un pla general de reconstrucció i a més construir un [[ajuntament]], tot això amb diners públics.<ref>{{ref-publicació |cognom=Κυριακόπουλου |nom=K. |títol=Ηλεία, Πρόσωπα και γεγονότα στον 20ο αιώνα |publicació=Εφημερίδα Πατρίς |data=2003 |pàgines=31}}</ref>
Aquest fet va produir que la ciutat es posicionés al costat pro - turc en la revolta d'Orlov, precursora de la Guerra d'independència grega. En aquesta segona revolta, però, Pirgos va ser una de les primeres ciutats a aixecar-se, el 29 de març. Després de la independència de Grècia Pirgos va esdevenir la capital de la província d'Élide. La població de la ciutat havia disminuït sensiblement i l'estat general de la mateixa era lamentable, existint un gran nombre d'edificis en ruïnes.


⚫
Durant el període de 1851 a 1855 el desenvolupament de l'[[exportació]] de [[pansa|panses]] va créixer fins al punt que el govern va crear una oficina d'impostos a Pirgos per facilitar-ne la recol·lecció, atesos els grans ingressos dels agricultors i comerciants. Al cap de poc es va instal·lar el consolat d'[[Itàlia]], al qual van seguir els de [[Noruega]], els Països Baixos, [[Alemanya]], l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]], els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[França]].<ref name="VD">{{ref-llibre |cognom=Δάβος |nom=Βύρων |títol=Τα σταφιδικά της Ηλείας (1827-1997) |pàgines=14-19 |lloc=Atenes |any=1997}}</ref> El 1888 va tenir lloc la primera concentració pública dels agricultors per causa de l'abandonament que patien per part de l'estat, el que va derivar en un llarg conflicte en el qual l'estat es va veure obligat fins i tot a enviar l'exèrcit en diverses ocasions.<ref name="VD"/> Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Pirgos va ser ocupat primer per un cos de 700 italians que van desembarcar el 5 de maig de 1941. Aquest va ser substituït posteriorment per un cos d'[[Alemanya|alemanys]]; el nombre va variar al llarg del temps fins que, el 4 de setembre de [[1944]] els darrers soldats van abandonar la ciutat.<ref>{{ref-publicació |cognom=Βαρουξής |nom=Λεωνίδας |títol=Φύλλο: 17598 |publicació=Εφημερίδα Πατρίς |data=1 d'agost de 1942}}</ref>
Per tant, el 26 juliol [[1830]] es va sol·licitar l'arribada d'un arquitecte per realitzar un pla general de reconstrucció ia més construir un [[ajuntament]], tot això amb diners públics. Durant el període de 1851 a 1855 el desenvolupament de l'[[exportació]] de panses créixer fins al punt que el govern va crear una oficina d'impostos en Pirgos per facilitar la recol·lecció d'aquests donat els grans ingressos dels agricultors i comerciants.

⚫
Al cap de poc es va instal·lar el consolat d'[[Itàlia]], al qual van seguir els de [[Noruega]], els Països Baixos, [[Alemanya]], [[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]], els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[França]]. El 1888 va tenir lloc la primera concentració pública dels agricultors per l'abandó que patien per part de l'estat, el que va derivar en un llarg conflicte en el qual l'estat es va veure obligat fins i tot a enviar l'exèrcit en diverses ocasions. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Pirgos va ser ocupat primer per un cos de 700 italians que van desembarcar el 5 de maig de 1941. Aquest va ser substituït posteriorment per un cos d'[[Alemanya|alemanys]] el nombre va variar al llarg del temps fins que, el 4 de setembre de [[1944]] els últims soldats van abandonar la ciutat.


== Demografia ==
== Demografia ==
El [[2001]], la ciutat de '''Pirgos''' tenia 34.902 habitants, segons xifres oficials del Ministeri [[Grècia|Grec]] d'Interior.
El [[2001]], la ciutat de '''Pirgos''' tenia 34.902 habitants, segons xifres oficials del Ministeri [[Grècia|Grec]] d'Interior.


== Mitjans de Comunicació ==
== Mitjans de comunicació ==
=== Premsa ===
=== Premsa ===
Els primers indicis sobre l'edició de publicacions periòdiques en Pirgos daten de 1867 quan es va publicar per primera vegada el periòdic setmanal La Veu de l'Èlida (Η Φωνή της Ηλείας, "I Foni tis Ilias"). Influïts per l'esperit il·lustrat, l'any següent comencen a editar-se tres nous setmanaris. Segueix un període d'estabilitat entre 1868 i 1884 que es veu trencat per les noves publicacions que sorgeixen a partir d'aquest any: Élide (Ηλεία, "Ilía"), Amic del poble (Φίλος του λαού, "talls teva Lau"), Pioner (Σκαπανεύς, "Skapanéfs"), etc. També va ser d'importància la publicació de l'històric assaig del [[professor]] Georgios Papandreu El eládico (Ηλειακά, "Iliaká") el 1888. Actualment s'editen tres diaris en Pirgos: Patrís (Πατρίς), Proti (Πρώτη) i Proiní (Πρωινή).
Els primers indicis sobre l'edició de publicacions periòdiques en Pirgos daten de 1867 quan es va publicar per primera vegada el periòdic setmanal La Veu de l'Èlida (Η Φωνή της Ηλείας, "I Foní tis Ilías"). Influïts per l'esperit il·lustrat, l'any següent comencen a editar-se tres nous setmanaris. Segueix un període d'estabilitat entre 1868 i 1884 que es veu trencat per les noves publicacions que sorgeixen a partir d'aquest any: Èlida (Ηλεία, "Ilía"), Amic del poble (Φίλος του λαού, "Fílos tu Laú"), Pioner (Σκαπανεύς, "Skapanéfs"), etc. També va ser d'importància la publicació de l'històric assaig del [[professor]] Georgios Papandreu l'Eleu (Ηλειακά, "Iliaká") el 1888. Actualment s'editen tres diaris en Pirgos: Patrís (Πατρίς), Próti (Πρώτη) i Proiní (Πρωινή).


== Patrimoni ==
== Patrimoni ==
=== Patrimoni Civil ===
=== Patrimoni Civil ===
* Palau Municipal (Λάτσειο Δημοτικό Μέγαρο, "Látseio Dimotiko Megaro"): Es va construir segons els plànols de Yanis Latsis. És seu de l'ajuntament i de la Sala d'Exposicions Populars.
* Palau Municipal (Λάτσειο Δημοτικό Μέγαρο, "Látseio Dimotikó Mégaro"): Es va construir segons els plànols de Ianis Latsis. És seu de l'ajuntament i de la Sala d'Exposicions Populars.
* Mercat Municipal (Δημοτική Αγορά, "dimotikí Agorá"): En origen de fusta, en 1889 es va construir l'edifici actual, inaugurat el 1890. Actualment alberga el Museu Arqueològic de Pirgos.
* Mercat Municipal (Δημοτική Αγορά, "dimotikí Agorà"): En origen de fusta, en 1889 es va construir l'edifici actual, inaugurat el 1890. Actualment alberga el Museu Arqueològic de Pirgos.
* Teatre Apol·lo (Θέατρο «Απόλλων», "Theatro Apolon"): Data del {{segle|XIX}}, obra de l'arquitecte Socratis Silaidópulu. Usat com a estable durant la Segona Guerra Mundial, en l'actualitat està totalment rehabilitat.
* Teatre Apol·lo (Θέατρο «Απόλλων», "Théatro Apól·lon"): Data del {{segle|XIX}}, obra de l'arquitecte Socratis Silaidópulu. Usat com a estable durant la Segona Guerra Mundial, en l'actualitat està totalment rehabilitat.


=== Patrimoni Religiós ===
=== Patrimoni Religiós ===
* Església de Sant Jarálabos ( Ναός του Αγίου Χαραλάμπου, " Naos teva Agíu Jaralabu "): Es va construir al {{segle|XVIII}}, sota domini turc, per iniciativa d'una família de l'aristocràcia local. Sant Jarálabos és el patró de Pirgos ja, segons la tradició, va salvar la ciutat de la pesta.
* Església de Sant Harálabos (Ναός του Αγίου Χαραλάμπου, "Naos tu Agíu Haralabu"): es va construir al {{segle|XVIII}}, sota domini turc, per iniciativa d'una família de l'aristocràcia local. Sant Harálabos és el patró de Pirgos ja, segons la tradició, va salvar la ciutat de la pesta.
* Església de Santa Kiriaki ( Ναός της Αγίας Κυριακής, " Naos tis Agias Kiriakís " ) : D'estil gòtic, és l'església més antiga de Pirgos. En el seu exterior hi ha interessants imatges de Tamvakis de Zacint.
* Església de Santa Kiriaki (Ναός της Αγίας Κυριακής, "Naos tis Agias Kiriakís"): d'estil gòtic, és l'església més antiga de Pirgos. En el seu exterior hi ha interessants imatges de Tamvakis de Zacint.
* Església de Sant Atanasi ( Ναός του Αγίου Αθανασίου, " Naos teva Agíu Athanasíu "): Es troba sobre un dels turons de la zona. Alberga una imatge de la Verge que, segons la tradició, va ser comprada a uns monjos de la Muntanya Atos. Aquests, tot i que en principi es van negar a vendre la imatge i van posar rumb a Zacint per trobar un millor postor, no van poder creuar i van haver de tornar a Pirgos i vendre allà.
* Església de Sant Atanasi (Ναός του Αγίου Αθανασίου, "Naos tu Agíu Athanasíu"): Es troba sobre un dels turons de la zona. Alberga una imatge de la Verge que, segons la tradició, va ser comprada a uns monjos del [[Mont Atos]]. Aquests, tot i que en principi es van negar a vendre la imatge i van posar rumb a Zacint per trobar un millor postor, no van poder creuar i van haver de tornar a Pirgos i vendre allà.
* Església de Sant Nicolau ( Ναός του Αγίου Νικολάου, " Naos teva Agíu Nikolau "): És l'església metropolitana de Pirgos. Va ser totalment destruïda en 1885, per la qual cosa es va començar a reconstruir el 1889, tot i que les obres no van finalitzar fins a 1906.
* Església de Sant Nicolau (Ναός του Αγίου Νικολάου, "Naos tu Agíu Nikoláu"): És l'església metropolitana de Pirgos. Va ser totalment destruïda en 1885, per la qual cosa es va començar a reconstruir el 1889, tot i que les obres no van finalitzar fins a 1906.


== Referències ==
== Referències ==
Línia 37: Línia 36:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[http://www.minube.com/que_ver/grecia/elis/pyrgos Què fer a Pirgos] ('''castellà''')
* [http://www.minube.com/que_ver/grecia/elis/pyrgos Què fer a Pirgos] ('''castellà''')


{{Commonscat}}
{{Commonscat}}

Revisió del 13:49, 16 gen 2021

Per a altres significats, vegeu «Pirgos (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaPirgos
Imatge
Localització
Map
 37° 40′ 23″ N, 21° 26′ 22″ E / 37.673°N,21.4395°E / 37.673; 21.4395
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióGrècia Occidental
PrefecturaUnitat Perifèrica de l'Èlida
MunicipiPyrgos Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població24.245 (2001) Modifica el valor a Wikidata (141,87 hab./km²)
Geografia
Superfície170,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal271 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic26210 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webcityofpyrgos.gr Modifica el valor a Wikidata

Pirgos (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la unitat perifèrica d'Èlide, a la perifèria de Grècia Occidental. És un important centre comercial i el seu port es troba a la localitat de Katakolo. La seva població censada el 2001 era de 34.902 habitants en el demo, dels quals 23.791 vivien al nucli de Pirgos.[1]

Toponímia

En la mateixa localització en què es troba Pirgos avui en dia, es localitza l'antiga ciutat de Disponti.[2] A la rodalia d'aquesta se situava també l'antiga ciutat de Letrinos, d'on prové el nom del démos de Létrina, que va rebre fins a la dècada del 1980. El topònim actual prové de la torre que va construir el 1512 el bei de la regió, Georgios Tserondàs,[3] encara que el primer ús constatat del topònim és de 1778.

Història

El nucli històric de Pirgos, hereu de les antigues ciutats de Disponti i Letrinos, va aparèixer devers el segle xvi entorn de la torre construïda el 1512 pel bei Georgios Tserondàs.[2][3] Durant el domini venecià, Pirgos va ser una estació de pas per als comerciants que es dirigien a Zacint. Posteriorment, amb la conquesta dels turcs, va esdevenir un centre econòmic important. No obsant això, el nombre de turcs que habitaven la ciutat va ser considerablement reduït i localitzat,[2] de manera que el poder local es mantengué en mans de les oligarquies gregues. No obstant això, la ciutat es posicionà al costat proturc en la revolta d'Orlov, precursora de la Guerra d'independència grega.[4] En aquesta segona revolta, però, Pirgos va ser una de les primeres ciutats a alçar-se, el 29 de març.[5]

Després de la independència de Grècia, Pirgos va esdevenir la capital de la província de l'Èlida.[6] La població de la ciutat havia disminuït sensiblement i l'estat general era lamentable, car un gran nombre d'edificis estava en ruïnes. Per tant, el 26 juliol 1830 es va sol·licitar l'arribada d'un arquitecte per executar un pla general de reconstrucció i a més construir un ajuntament, tot això amb diners públics.[7]

Durant el període de 1851 a 1855 el desenvolupament de l'exportació de panses va créixer fins al punt que el govern va crear una oficina d'impostos a Pirgos per facilitar-ne la recol·lecció, atesos els grans ingressos dels agricultors i comerciants. Al cap de poc es va instal·lar el consolat d'Itàlia, al qual van seguir els de Noruega, els Països Baixos, Alemanya, l'Imperi austrohongarès, els Estats Units i França.[8] El 1888 va tenir lloc la primera concentració pública dels agricultors per causa de l'abandonament que patien per part de l'estat, el que va derivar en un llarg conflicte en el qual l'estat es va veure obligat fins i tot a enviar l'exèrcit en diverses ocasions.[8] Durant la Segona Guerra Mundial, Pirgos va ser ocupat primer per un cos de 700 italians que van desembarcar el 5 de maig de 1941. Aquest va ser substituït posteriorment per un cos d'alemanys; el nombre va variar al llarg del temps fins que, el 4 de setembre de 1944 els darrers soldats van abandonar la ciutat.[9]

Demografia

El 2001, la ciutat de Pirgos tenia 34.902 habitants, segons xifres oficials del Ministeri Grec d'Interior.

Mitjans de comunicació

Premsa

Els primers indicis sobre l'edició de publicacions periòdiques en Pirgos daten de 1867 quan es va publicar per primera vegada el periòdic setmanal La Veu de l'Èlida (Η Φωνή της Ηλείας, "I Foní tis Ilías"). Influïts per l'esperit il·lustrat, l'any següent comencen a editar-se tres nous setmanaris. Segueix un període d'estabilitat entre 1868 i 1884 que es veu trencat per les noves publicacions que sorgeixen a partir d'aquest any: Èlida (Ηλεία, "Ilía"), Amic del poble (Φίλος του λαού, "Fílos tu Laú"), Pioner (Σκαπανεύς, "Skapanéfs"), etc. També va ser d'importància la publicació de l'històric assaig del professor Georgios Papandreu l'Eleu (Ηλειακά, "Iliaká") el 1888. Actualment s'editen tres diaris en Pirgos: Patrís (Πατρίς), Próti (Πρώτη) i Proiní (Πρωινή).

Patrimoni

Patrimoni Civil

  • Palau Municipal (Λάτσειο Δημοτικό Μέγαρο, "Látseio Dimotikó Mégaro"): Es va construir segons els plànols de Ianis Latsis. És seu de l'ajuntament i de la Sala d'Exposicions Populars.
  • Mercat Municipal (Δημοτική Αγορά, "dimotikí Agorà"): En origen de fusta, en 1889 es va construir l'edifici actual, inaugurat el 1890. Actualment alberga el Museu Arqueològic de Pirgos.
  • Teatre Apol·lo (Θέατρο «Απόλλων», "Théatro Apól·lon"): Data del segle xix, obra de l'arquitecte Socratis Silaidópulu. Usat com a estable durant la Segona Guerra Mundial, en l'actualitat està totalment rehabilitat.

Patrimoni Religiós

  • Església de Sant Harálabos (Ναός του Αγίου Χαραλάμπου, "Naos tu Agíu Haralabu"): es va construir al segle xviii, sota domini turc, per iniciativa d'una família de l'aristocràcia local. Sant Harálabos és el patró de Pirgos ja, segons la tradició, va salvar la ciutat de la pesta.
  • Església de Santa Kiriaki (Ναός της Αγίας Κυριακής, "Naos tis Agias Kiriakís"): d'estil gòtic, és l'església més antiga de Pirgos. En el seu exterior hi ha interessants imatges de Tamvakis de Zacint.
  • Església de Sant Atanasi (Ναός του Αγίου Αθανασίου, "Naos tu Agíu Athanasíu"): Es troba sobre un dels turons de la zona. Alberga una imatge de la Verge que, segons la tradició, va ser comprada a uns monjos del Mont Atos. Aquests, tot i que en principi es van negar a vendre la imatge i van posar rumb a Zacint per trobar un millor postor, no van poder creuar i van haver de tornar a Pirgos i vendre allà.
  • Església de Sant Nicolau (Ναός του Αγίου Νικολάου, "Naos tu Agíu Nikoláu"): És l'església metropolitana de Pirgos. Va ser totalment destruïda en 1885, per la qual cosa es va començar a reconstruir el 1889, tot i que les obres no van finalitzar fins a 1906.

Referències

  1. ↑ «Δείτε τη Διοικητική Διαίερση» (en grec modern). Ministeri de l'Interior Grec. [Consulta: 1r abril 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Πύργος». A: Εγκυκλοπαίδεια Δομή, p. 166. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Papandreu, Geórgios. Η Ηλεία δια μέσου των αιώνων. 1ª edició (reimpressió). Λεχαινά, 1991, p. 358. 
  4. ↑ Μικελόπουλος, Βάσος. Όσα η ιστορία αφήνει στο περιθώριο, 2006, p. 523. 
  5. ↑ Η Ελλάδα & ο κόσμος (1800-2005). Vol. I. Ντέτσικα, p. 37. 
  6. ↑ Δάβος, Βύρων. Ιστορία του Πύργου Ηλείας και 17 περιχώρων, 1995, p. 30. 
  7. ↑ Κυριακόπουλου, K. «Ηλεία, Πρόσωπα και γεγονότα στον 20ο αιώνα». Εφημερίδα Πατρίς, 2003, pàg. 31.
  8. ↑ 8,0 8,1 Δάβος, Βύρων. Τα σταφιδικά της Ηλείας (1827-1997), 1997, p. 14-19. 
  9. ↑ Βαρουξής, Λεωνίδας «Φύλλο: 17598». Εφημερίδα Πατρίς, 01-08-1942.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirgos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pirgos&oldid=26036450»