Jocs Hereus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:39, 17 gen 2021

Les Herees d'Olímpia (grec antic: Ἡραῖα)^[1] eren els jocs esportius celebrats a Olímpia en honor a la deessa Hera. Estaven reservats a les dones i se celebraven cada quatre anys.^[2]

La sola competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per edats.^[2] La pista de l'estadi olímpic feia uns 160 metres, mentre que en els Jocs Olímpics masculins la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres. L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones casades provinents d'Elis (la polis que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada per una ajudant.^[2]

Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'olivera (com en el cas dels vencedors dels Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.

Els primers relats sobre les Herees són mitològics: la primera vencedora va ser Cloris, filla d'Amfíon i Níobe, l'única sobrevivent de la massacre que Apol·lo i Artemis van fer en la seva família.^[3]

Referències

↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 912, p. 1499. ISBN 9788441224223.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Pausànies, Descripció de Grècia , 5.16.2
↑ Higí, Fabulae, X, «Cloris».

Bibliografia complementària

Swaddling, Judith, The Ancient Olympic Games. University of Texas Press, 2000. ISBN 0292777515

[1] Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 912, p. 1499. ISBN 9788441224223.

[pausanias.5.16.2-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Pausànies, Descripció de Grècia , 5.16.2

[3] Higí, Fabulae, X, «Cloris».

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Hera - Meyers.jpg|miniatura|100px|[[Hera]]]]
+Les '''[[Herea (festival)|Herees]]''' d'[[Olímpia]] ({{lang-grc|''Ἡραῖα''}})<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alberich i Mariné |nom=Joan (dir.) |cognom2=Cuartero i Iborra |nom2=Francesc J. (dir.) |títol=[[Diccionari Grec-Català]] |editorial=[[Enciclopèdia Catalana]] - Fundació Institut Cambó |pàgines=1499 |any=912 |isbn=9788441224223}}</ref> eren els jocs esportius celebrats a [[Olímpia]] en honor a la deessa [[Hera]]. Estaven reservats a les dones i se celebraven cada quatre anys.<ref name="pausanias.5.16.2">Pausànies, ''Descripció de Grècia '', 5.16.2</ref>
-Els '''Heraia''' eren jocs esportius de l'[[Antiga Grècia]], estaven reservats a les dones i dedicats a la deessa [[Hera]], esposa de [[Zeus]].<ref name="pausanias.5.16.2">''Descripció de Grècia '', 5.16.2, pel geògraf Pausànies</ref> Tenien lloc a [[Olímpia]] i se celebraven cada quatre anys.<ref name="pausanias.5.16.2" />
-L'única competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per faixes etàries. Els homes que participaven en els [[Jocs Olímpics]] la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres; en el cas de les dones a Heraia es reduïa la pista de l'estadi olímpic a uns 160 metres.
+La sola competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per edats.<ref name="pausanias.5.16.2" /> La pista de l'estadi olímpic feia uns 160 metres, mentre que en els [[Jocs Olímpics de l'antiguitat|Jocs Olímpics masculins]] la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres. L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones casades provinents d'[[Elis]] (la [[polis]] que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada per una ajudant.<ref name="pausanias.5.16.2" />
+Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'[[olivera]] (com en el cas dels vencedors dels Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.
-Les participants feien les proves enquadrades en tres categories diferents, conforme amb les seves edats.<ref name="pausanias.5.16.2" /> L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones<ref name="pausanias.5.16.2" /> casades provinents d'[[Èlide]] (la [[polis]] que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada per una ajudant.
+Els primers relats sobre les Herees són mitològics: la primera vencedora va ser [[Cloris (filla d'Amfíon)|Cloris]], filla d'[[Amfíon]] i [[Níobe (filla de Tàntal)|Níobe]], l'única sobrevivent de la massacre que [[Apol·lo]] i [[Artemis]] van fer en la seva família.<ref>[[Gai Juli Higí|Higí]], ''Fabulae'', X, «Cloris».</ref>
-Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'[[olivera]] (com en el cas dels vencedors del Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.
+== Referències ==
-Els orígens dels jocs Heraia eren mitològics, la primera vencedora va ser [[Cloris (filla d'Amfíon)|Cloris]], filla d'[[Amfíon]] i [[Níobe (filla de Tàntal)|Níobe]] l'única sobrevivent de la massacre<ref>''[[Fabulae]]'', X, ''Cloris'', per [[Gai Juli Higí]]</ref> que [[Apol·lo]] i [[Artemis]] van fer en la seva família.
+{{Referències}}
-== Vegeu també ==
+== Bibliografia complementària ==
+* {{Versaleta|Swaddling}}, Judith, ''The Ancient Olympic Games''. University of Texas Press, 2000. {{ISBN|0292777515}}
-* [[Herea (festival)]]
-== Bibliografia ==
-* SWADDLING, Judith - ''The Ancient Olympic Games''. University of Texas Press, 2000. {{ISBN|0292777515}}
-{{Referències}}
 [[Categoria:Jocs de l'antiga Grècia]]