Butlletí de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

Butlletí de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

Tipus	publicació periòdica
Fitxa
Data d'inici	1917
Data de finalització	1936

Butlletí de l'Associació Protectora de l'Ensenyança va ser una publicació amb l’objectiu de difondre la cultura catalana i sobretot de parlar sobre temes relacionats amb l’ensenyança que va estar activa des de l’any 1917 fins el 1936. El butlletí servia de guia per la població com pels mestres.

Per parlar del butlletí cal esmentar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Consistia en una entitat creada per Francesc Flos i Calcat, un pedagog. Aquesta entitat tenia com a objectiu fer créixer l’escola catalana impulsant models pedagògics corrents. L’associació necessitava eixos a través dels quals impulsar les seves idees, i és just aquí on neix el butlletí.

No es pot parlar d’un fundador concret del butlletí, ja que va ser una associació qui el va impulsar. Tot i així i com s’ha exposat prèviament, s’ha de tenir en compte que Francesc Flos i Calcat va fundar l’associació. Al mateix temps és convenient afegir que en el moment de la primera publicació del butlletí, el president de l’associació era Manuel Folguera i Duran, un sabadellenc.

El format de la revista era molt senzill. Era així perquè com menys complicacions tingués, a més públic arribaria. Es tractava d’una portada simple amb el nom de la revista i sovint una petita il·lustració. A la primera pàgina apareixia l’índex i tot just a sota, ja es podia començar a llegir el butlletí. En alguns exemplars apareixen anuncis publicitaris.

Referint-nos a la periodicitat de la revista, és important esmentar que el butlletí s’imprimia mensualment, exceptuant els mesos de juliol, agost i setembre, on no s’imprimia res. L’any 1923 es va deixar d’imprimir, a causa de la censura imposada per la dictadura de Primo de Rivera. L’octubre de 1930 el butlletí va tornar a néixer fins que va cessar l’any 1936. Tot i que no se sap amb certesa, és possible que la finalització d’aquest butlletí es dugué a terme a causa de l’esclat de la Guerra Civil a Espanya.

Història

El Butlletí de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana es va estar publicant durant catorze anys. Per tant, podem parlar de diverses característiques com per exemple si hi va haver alguna suspensió editorial, quins exemplars van ser els més rellevants, quines seccions tenia la revista o quin era el contingut d’aquesta.

Com s’ha explicat prèviament a l’apartat de naixement, la revista sí que va patir suspensions. Cal esmentar la de 1923 amb l’arribada al poder de Primo de Rivera. Moltes revistes o elements culturals representatius de Catalunya van patir una estricta censura i aquest butlletí no va ser cap excepció. És per això que en un moment on la revista acostumava a treure exemplars mensualment, deixa de ser publicada fins l’any 1930. Podem dividir la revista en dues etapes diferents, fins i tot a les portades marca a quina etapa pertany cada revista. La primera etapa és abans del 1930 i la segona ve després. Durant els últims anys, en alguns mesos la revista no es publicava, però no per cap raó en concret, simplement no es feia.

Si parlem dels exemplars més importants, la revista no en destaca cap per sobre dels altres. Però la publicació més rellevant a nivell emocional i d’importància general va ser la primera. Molts membres de sectors pedagògics o del sector cultural i de l’ensenyança necessitaven eines per difondre tot allò que pensaven. Amb l’arribada del butlletí va ser molt més senzill arribar a un gran públic.

El Butlletí de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana no tenia unes seccions concretes definides. Cada revista començava amb un índex assenyalant les pàgines de la secció d’aquell mes. Cada revista constava de seccions diverses que depenien del que hagués passat aquell mes en l’àmbit pedagògic i de l’ensenyança o es basava en recopilar textos de diversos pensadors. Tot i que tots els exemplars parlen sobre temes similars i tenen el mateix objectiu fixat, el contingut no era el mateix, ja que cada revista es diferenciava perfectament de la resta.

Si ens fixem en els exemplars dels quals es té consciència, veiem que l’any 1936 va ser l’últim en què la revista es va ser publicada. Només es va imprimir en dos mesos: febrer i abril. Si s’analitza l’últim exemplar, en cap secció de la revista es fa referència al seu final o la seva desaparició. Si ens situem a l’abril de 1936 i fem memòria, històricament era una època on hi havia certa tensió. Al cap de poc temps esclataria la Guerra Civil. És molt probable que a la revista no li hagués donat temps de treballar en els següents exemplars pels problemes que es vivien en l’àmbit social i polític a causa de tota aquella tensió que es respirava a l’aire. Tres mesos més tard des de l’última revista sortís a la llum, és a dir al juliol, la Guerra Civil ja havia esclatat juntament amb un cop d’Estat imposat per un règim feixista. En conseqüència de tot això, hi havia molta censura a Catalunya, sobretot amb revistes que intentessin difondre la cultura o la identitat catalana. Probablement tots aquests fets van portar a la desaparició de la revista.

Relació de directors, redactors i col·laboradors

Per parlar de les principals persones involucrades en la construcció i producció d’aquesta revista hem de diferenciar dos grups. El primer grup són les persones que escrivien els textos que apareixien a les pàgines. Són infinites persones, hi havia molta diversitat de textos i en conseqüència, diversitat d’autors. A cada revista apareixien textos de persones sense cap mena de relació entre ells,  i els autors no se solien repetir amb gaire freqüència. Per tant, no podem establir una relació directa entre aquests col·laboradors, només compartien la seva passió per plasmar l’ensenyança d’una forma més innovadora comparada amb la que ja existia.

El segon grup a diferenciar treballava per aconseguir un objectiu més enfocat a la producció de la revista.

En primer lloc, Francesc Flos i Calcat i Manuel Folguera i Duran van ser els impulsors principals. En Francesc va crear l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. D’altra banda, Folguera era el director de l’Associació quan es va fundar el butlletí.

També es va necessitar una productora, que en aquest cas va ser la Biblioteca de Catalunya. Com és d’esperar, es va necessitar una impremta, que és un element essencial per produir qualsevol mena de revista. La impremta La Renaixença va ser l’encarregada d’aquesta part del projecte. Finalment cal també esmentar a Josep Obiols, qui s’encarregava d’il·lustrar totes les cobertes de les revistes.

Fitxa

Tipus: butlletí difusor de l’ensenyança catalana i guia per a mestres

Creació: 1917

Dissolució: 1936

Director: Francesc Flos i Calcat

Bibliografia

• Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (2010). Butlletí de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1917-1936). Consultat el 19 de desembre 2020, des de https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/es/consulta/registro.do?id=2145
• Gran enciclopèdia catalana (1986). Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Consultat el 23 de desembre de 2020, des de https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0005792.xml

• Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues (2013). Butlletí de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1917-1936). Consultat el 23 de desembre de 2020, des de https://navarcles-noticiesantigues.blogspot.com/search/label/Butllet%C3%AD%20de%20l%27Associaci%C3%B3%20Protectora%20de%20l%27Ensenyan%C3%A7a%20Catalana%20%281917-1936%29
• Butlletí de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Número 1 any 1 (octubre 1917). Consultat el 22 de desembre de 2020, des de https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1083825
• Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.  Publicacions de l’APEC.  Consultat el 24 de desembre de 2020, des de http://www.xtec.cat/~malons22/personal/apec.htm