Dimitar Nenov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:17, 4 març 2021

Dimitar Nenov (en búlgar: Димитър Ненов Razgrad, 19 de desembre de 1901 - Sofia, 30 d'agost de 1953) va ser un pianista, compositor, pedagog i arquitecte de música clàssica búlgar.

Dimitar Nenov pertany a la generació de compositors búlgars del període d'entreguerres, els anomenats compositors búlgars de segona generació. Juntament amb Pancho Vladigerov, Ljubomir Pipkov, Petko Staynov, Veselin Stoyanov, Andrey Stoyanov, Assen Dimitrov i Tzanko Tzankov, Nenov va ser un dels membres fundadors de la Societat de Música Contemporània (fundada el 24 de gener de 1933) i es va convertir en el seu primer secretari. Com a compositor, pianista i arquitecte, Dimitar Nenov va ser una de les figures clau de l’elit cultural de la Bulgària d’entreguerres i fou conegut com una de les figures públiques més populars.

El seu primer professor de piano va ser Andrey Stoyanov. El 1920 va anar a estudiar arquitectura a Dresden ^[1] (Alemanya) a la Technische Universität Dresden i música a la Hochschule für Musik Carl Maria von Weber amb Karl Fehling (piano), Theodor Blumer i Paul Bitner (composició i teoria). El 1925 Dimitar Nenov va obtenir el lloc de director musical de la companyia de dansa Thea Jolles. El 1927 es va llicenciar en Arquitectura i va tornar a Bulgària, on va treballar durant un temps com a arquitecte al Ministeri d’edificis públics, carreteres i obres públiques (1927-1930) i a la Direcció General de Ferrocarrils (1929–32). Des de 1930 es va especialitzar en arquitectura d'edificis de serveis ferroviaris a Itàlia (1932). Al mateix temps, també va estudiar a Zakopane (Polònia) a les sessions d'estiu i principis de tardor i a les classes magistrals del conegut pianista Egon Petri^[2] (ell mateix alumne de Ferruccio Busoni). El 1932 es va graduar al Liceo musical Giovanni Battista Martini - Bolonya.

Del 1933 al 1943 Nenov va obtenir el lloc de gerent i professor del Conservatori Privat de Sofia i el 1943 va passar a ser professor de piano al Conservatori de Sofia,^[2] on va ensenyar piano als pianistes búlgars Genko Genov, Svetla Protich, Lazar Nikolov, Stefan Remenkov, Trifon Silyanovski i molts altres.

Referències

↑ Samson, Jim. Music in the Balkans. Koninklijke Brill, 2013, p. 357–8. ISBN 978-9004250383.
↑ ^2,0 ^2,1 Clarke, Colin «NENOV: Theme and Variations in F#. Fairytale and Dance Miniatures. Dance. ÉTudes, Nos. 1 and 2. Toccata. Cinema Suite». , March 2014. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «FF14» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[1] Samson, Jim. Music in the Balkans. Koninklijke Brill, 2013, p. 357–8. ISBN 978-9004250383.

[FF14-2] 2,0 ^2,1 Clarke, Colin «NENOV: Theme and Variations in F#. Fairytale and Dance Miniatures. Dance. ÉTudes, Nos. 1 and 2. Toccata. Cinema Suite». , March 2014. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «FF14» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[1]

[2]