Sicardis de Montsoriu: diferència entre les revisions
m Plantilles |
m Manteniment de plantilles |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
| carrec = Senyora de Lloret |
| carrec = Senyora de Lloret |
||
}} |
}} |
||
'''Sicardis de Montsoriu''' ([[Segle XI|s.XI]] - [[1103]]) va ser una dama [[noble]] catalana dels inicis de la [[Baixa edat mitjana]], senyora de [[Lloret de Mar]].<ref name="Mallorquí">{{ref-publicació |cognom= Mallorquí|nom= Elvis|enllaçautor= |coautors= |article= El terme de Lloret de Mar del {{segle|XI}} al XVIII: una aproximació cartogràfica|url= http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/download/26121/123049 |
'''Sicardis de Montsoriu''' ([[Segle XI|s.XI]] - [[1103]]) va ser una dama [[noble]] catalana dels inicis de la [[Baixa edat mitjana]], senyora de [[Lloret de Mar]].<ref name="Mallorquí">{{ref-publicació |cognom= Mallorquí|nom= Elvis|enllaçautor= |coautors= |article= El terme de Lloret de Mar del {{segle|XI}} al XVIII: una aproximació cartogràfica|url= http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/download/26121/123049|llengua= català|consulta= 11 agost 2016|publicació= Quaderns de la Selva|editorial= |lloc= |volum= 13|exemplar= |any= 2001|pàgina= |pàgines= 67-82|issn= |doi= }}</ref> |
||
== Orígens familiars == |
== Orígens familiars == |
||
Sicardis era filla d'[[Amat de Montsoriu]]<ref name=Guri>{{ref-publicació |cognom= Pons i Guri|nom= Josep Maria|enllaçautor= |article= El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat|url= |format= article|llengua= català |consulta= 5 novembre 2015|publicació= |editorial= |lloc= |volum= |exemplar |
Sicardis era filla d'[[Amat de Montsoriu]]<ref name=Guri>{{ref-publicació |cognom= Pons i Guri|nom= Josep Maria|enllaçautor= |article= El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat|url= |format= article|llengua= català |consulta= 5 novembre 2015|publicació= |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |pàgina= 524|pàgines= |issn= |doi= }}</ref><ref name="Mallorquí"/> i Sança. Era doncs, pertanyent al [[Montsoriu (llinatge)|llinatge dels Montsoriu]], [[vescomtes de Girona]]. |
||
<center>{{ahnentafel-compact5 |
<center>{{ahnentafel-compact5 |
||
Revisió del 21:47, 30 abr 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1103 (Gregorià)  |
| Senyora de Lloret | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalana |
| Família | |
| Família | Montsoriu |
| Cònjuge | Umbert Odó |
| Fills | Guillem Umbert I de Montseny, Bernat Umbert, Guisla Umbert |
| Pare | Amat de Montsoriu |
| Germans | Ermessenda de Montsoriu i Arbert de Montsoriu |
Sicardis de Montsoriu (s.XI - 1103) va ser una dama noble catalana dels inicis de la Baixa edat mitjana, senyora de Lloret de Mar.[1]
Orígens familiars
Sicardis era filla d'Amat de Montsoriu[2][1] i Sança. Era doncs, pertanyent al llinatge dels Montsoriu, vescomtes de Girona.
| 8. Guinguís | ||||||||||||||||
| 4. Sunifred | ||||||||||||||||
| 9. Jerosòlima Gudrielda | ||||||||||||||||
| 2. Amat de Montsoriu | ||||||||||||||||
| 5. Aurúcia | ||||||||||||||||
| 1. Sicardis de Montsoriu | ||||||||||||||||
| 3. Sança | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
Es va casar amb Umbert Odó, baró del Montseny. Si bé la data no és segura, Pons i Guri la situa anterior a 1045,[2] i Mallorquí afina fins al 1041.[1] Del matrimoni en varen sortir 4 fills, dels quals en destaquen:
- Guillem Umbert I de Montseny, hereu de la baronia.
- Bernat Umbert, bisbe de Girona.
- Guisla Umbert, qui heretà el castell de Palafolls i es casà amb Bernat Gausfred.
- Udalard Umbert
Fets destacats
Amb la seva germana Ermessenda, es van repartir l'herència vescomtal, quedant per a Sicardis el domini sobre la vila de Lloret de Mar a partir de 1032. Domini que no es féu efectiu fins al seu casament amb Umbert Odó, el 1041.[1]
Des de la mort del seu marit Umbert el 1071, Sicardis va anar a residir al castell de Lloret. Sota el seu auspici, el bisbe de Girona Guifré va consagrar l'església de Sant Joan del castell de Lloret el 23 de gener de 1079. A part de les delmes concedides pel bisbe a l'església, Sicardis li va fer donatiu de diverses terres i vinyes. El mateix fet es va repetir amb la consagració de l'església de Sant Romà, actual ermita de les Alegries.[1]
Testament
Sicardis va fer redactar testament el mateix any de la seva mort, el 1103, des del castell de Lloret. En aquest deixava en herència a parts iguals el castell de Lloret al seu fill Bernat Umbert, aleshores bisbe de Girona, i al seu gendre Bernat Gausfred, casat amb Guisla Umbert. El testament marcava com a condició que a la mort d'aquests, el castell passés a mans de la canònica de la seu i els descendents de Gausfred. Així, la possessió del castell quedaria dividida entre el poder eclesiàstic i el seglar fins que el 1165 Bernat de Palafolls (descendent de Gausfred) va empenyorar la seva meitat del castell i la totalitat del mateix va passar a mans del bisbat de Girona.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mallorquí, Elvis «El terme de Lloret de Mar del segle xi al XVIII: una aproximació cartogràfica». Quaderns de la Selva, 13, 2001, pàg. 67-82 [Consulta: 11 agost 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Pons i Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat» (article). [Consulta: 5 novembre 2015].