Estefania de Foix

Estefania de Foix

Nom original	(fr) Étiennette de Foix
Biografia
Naixement	1010 (Gregorià)
Mort	1066 (Gregorià) (55/56 anys)
Altres
Títol	Reina consort de Pamplona
Família	Llista de comtes de Foix
Cònjuge	Garcia Sanxes III de Pamplona NN (en)
Fills	Primer matrimoni: Constança Matrimoni amb Garcia Sanxes III: Sanç IV de Pamplona, Urraca de Pamplona, Ermessenda Garcés, Ramir de Pamplona, Ferran de Pamplona, Ramon de Pamplona, Ximena de Pamplona, Major de Navarra
Pares	Bernat I de Foix   i Garsenda de Bigorra
Germans	Ermessenda de Bigorra, Roger I de Foix, Heracli de Foix, Bernat II de Bigorra i Pere I de Foix

Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona. Era filla del compte Bernat I de Foix i la seva segona esposa, la comtessa Garsenda de Bigorra. Els seus orígens són incerts encara que, molt probablement era membre de la Casa de Barcelona i no de la de Foix com han sostingut diversos cronistes des del segle xvii.

Orígens

Estefania va néixer en data desconeguda, encara que si va contreure dos matrimonis, com afirmen diverses fonts, haurà nascut cap a 1014/1016. Un dels primers cronistes forans que l'esmenten va ser el monjo francès Adémar de Chabannes (c. 989-1034), coetani d'Estefania. A la seva crònica esmentava a «Roger», un noble guerrer normand que va venir a la península ibèrica el 1018 a lluitar contra els moros i que després va demanar a la comtessa vídua, Ermessenda de Carcassona, la mà de la seva filla, el nom de la qual no esmenta, en matrimoni:

«

Item normanni duce Rotgerio ad occidendos paganos Hispaniam profecti (...) erat enim haec comitisssa Barzelonensi Ermesende viuda, et Rotgerio suam filiam in matrimonium sociaverat.

»

A començaments del segle xii, als Annals e Saint-Pierre-le-Vif, escrits pels monjos benedictins, atribuït a Clarius de Sens, que es va començar a escriure el 1108 se cita novament el noble Roger, però aquesta vegada, no només esmenta el nom d'Estefania, a qui equivocadament fa germana del comte Ramon Berenguer I, sinó també dóna la notícia del seu matrimoni amb el rei García.

«

In illis (a) diebus Rorgerius, filius Roduilfi Comitis, de Normannia perrexit cum exercitu in Hispaniam (...) accipiens uxorem sororem Raymundi-Berengarii (b) Stephaniam, quam post eum duxit uxorem Rex Hispaniae Garcias.

»

Matrimonis y descendència

Segons Adémar de Chabannes, coetani d'Estefania, així com als Annals de Saint-Pierre-le-Vif, escrita pels monjos benedictins, atribuïts a Clarius de Sens, Estefania va contreure un primer matrimoni amb Roger de Tosny, citat a les cròniques com Roger Hispanicus, i d'aquest matrimoni, segons proposa Salazar i Acha, va poder haver nascut Constança, l'esposa de l'infant Sanc Garcés.

El seu segon matrimoni, si s'accepta que va estar casada anteriorment, es va celebrar a Barcelona el 1038 amb el rei Garcia Sanxes III de Pamplona. El rei va atorgar carta d'arres el 1039 a favor de la seva «dolcíssima, formosíssima i amantíssima esposa Estefania».

D'aquest matrimoni tingueren:

• Sanç IV de Pamplona (1039-1076), rei de Pamplona
• Urraca de Pamplona, casada amb el comte Garcia Ordóñez
• Ermessenda Garcés, casada amb Fortuny Sanxes de Yarnoz.
• Ramir de Pamplona (?-1083), senyor de Calahorra
• Ferran de Pamplona (?-1068), senyor de Bucesta
• Ramon de Pamplona el Fratricida, senyor de Murillo i Cameros
• Ximena de Pamplona (?-1085), senyora de Corcuetos, Hornos i Daroca
• Major de Navarra, casada amb el comte Guiu II de Mâcon

La mort a Atapuerca del rei, el seu marit, l'1 de setembre de 1054, va deixar vídua a la reina Estefania, que va haver d'enfrontar-se per això amb la tasca d'educar els seus vuit fills, molt petits, el més gran dels quals, el nou rei Sanç IV, convertit en nou Monarca amb catorze anys, començava la seva infeliç regnat, culminat vint anys després amb el seu assassinat en Peñalén.

La reina va viure retirada a Santa Maria de Nájera, a la qual va cedir pel seu testament el monestir de Cañas amb sis viles i altres heretats, així com l'església de Sant Saturní.

Bibliografia

• Error en el títol o la url.«».
• Briz Martínez, Juan (1620). Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña. Saragossa: Juan de Lanaja y Quartanet, impressor del Regne d'Aragó.
• Canellas López, Ángel (1979). «García Sánchez de Nájera, Rey de Pamplona (1035-1054)». Cuadernos de investigación: Geografía e historia. Tomo 5, fasc. 2: 135-156. ISSN 0210-3664.
• Devic, Claude; Vaissète, Joseph (1872) [1733]. Édouard Privat, ed. Histoire Générale d Languedoc (en francès). Tom III. Toulouse.
• Keats-Rohan, Katherine «Domesday Book and the Malets: Patrimony and the Private Histories of Public Lives» (en anglès). Nottingham Medieval Studies, 1997. ISSN: 0078-2122..
• Historia política del Reino de Navarra: desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla. Aranzadi, 1972. 
• Marca, Pierre de (1640). Histoire de Béarn (en francès). París: La veuue I. Camvsat. OCLC 6995417.
• Martínez Díez, Gonzalo (2007). Sancho III el Mayor Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia. ISBN 978-84-96467-47-7.
• Moret, José de (1766) [1684]. Annales del Reyno de Navarra. Tom I. Pamplona: Imprenta de Pascual Ibáñez.
• Salazar y Acha, Jaime de «Nuevos datos para la identificación familiar de la reina Estefanía de Pamplona». Príncipe de Viana, 2007. ISSN: 0032-8472.
• Salazar y Acha, Jaime de «Reflexiones sobre la posible historicidad de un episodio de la Crónica Najerense». Príncipe de Viana, 1994. ISSN: 0032-8472.
• Ubieto Arteta, Antonio (1963). «Una leyenda del "Camino": La muerte de Ramiro I de Aragón». Príncipe de Viana (Pamplona) (24): 5-28. ISSN 0032-8472.
• Recueil des historiens des Gaules et de la France Tom X.. Recopilació dels monjos benedictins de la congregació de S. Maur., 1760. .