Temple de Venus i Roma: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula edifici}} |
{{Infotaula edifici}} |
||
El '''temple de Venus i Roma''' (en [[llatí]]: ''Templum Veneris et Romae'') se situa a l'extrem oriental del [[Fòrum Romà|Fòrum romà]], prop del [[Coliseu]]. Era un dels temples més grans de [[Roma]] i estava dedicat a les deïtats [[Venus (mitologia)|Venus]] i [[Roma deessa|Roma]]. |
El '''temple de Venus i Roma''' (en [[llatí]]: ''Templum Veneris et Romae'') se situa a l'extrem oriental del [[Fòrum Romà|Fòrum romà]], prop del [[Coliseu]]. Era un dels temples més grans de [[Roma]] i estava dedicat a les deïtats [[Venus (mitologia)|Venus]] i [[Roma deessa|Roma]]. |
||
Va ser construït per l'emperador romà [[Adrià]], que va començar-ne la construcció l'any 121. Va ser inaugurat catorze anys més tard, el 135 d.C, però no va ser acabat totalment fins a l'any 141 d.C per [[Antoní Pius]]. |
Va ser construït per l'emperador romà [[Adrià]], que va començar-ne la construcció l'any 121 d.C. Va ser inaugurat catorze anys més tard, el 135 d.C, però no va ser acabat totalment fins a l'any 141 d.C per [[Antoní Pius]]. |
||
Adrià el va construir sobre les restes de la [[Domus Aurea]] de [[Neró]], fet pel qual va ser necessari moure l'estàtua gegant de [[Neró]], el [[Colós de Neró]], que va ser situada al costat de l'[[Amfiteatre Flavi]], també anomenat [[Coliseu]], que rep el seu nom d'aquesta estàtua. |
Adrià el va construir sobre les restes de la [[Domus Aurea]] de [[Neró]], fet pel qual va ser necessari moure l'estàtua gegant de [[Neró]], el [[Colós de Neró]], que va ser situada al costat de l'[[Amfiteatre Flavi]], també anomenat [[Coliseu]], que rep el seu nom d'aquesta estàtua. |
||
L'arquitecte favorit [[Adrià|d'Adrià]], [[Apol·lodor de Damasc]], es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, fet que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià a l'exili i després el feu executar. |
L'arquitecte favorit [[Adrià|d'Adrià]], [[Apol·lodor de Damasc]], es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, fet que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià a l'exili i després el feu executar. |
||
[[Fitxer:RomaTempioVenere&Roma.jpg|miniatura|esquerra|Temple de Venus i Roma]] |
[[Fitxer:RomaTempioVenere&Roma.jpg|miniatura|esquerra|Temple de Venus i Roma]] |
||
Va patir un incendi el 307; fou restaurat per l'emperador [[Maxenci]]. Aquesta restauració en va canviar el disseny originari introduint ''exedrae'', nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel·la, i pavimentant el terra amb marbres policromats. També va sofrir una altra restauració en temps de [[Flavi Eugeni]], entre 392 i 394. |
Va patir un incendi el 307 d.C; fou restaurat per l'emperador [[Maxenci]]. Aquesta restauració en va canviar el disseny originari introduint ''exedrae'', nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel·la, i pavimentant el terra amb marbres policromats. També va sofrir una altra restauració en temps de [[Flavi Eugeni]], entre 392 i 394. |
||
Va ser destruït per un incendi a principis del {{segle|IX}} i convertit en església, [[Santa Maria Nova]], pel [[papa Lleó IV]] el 850. |
Va ser destruït per un incendi a principis del {{segle|IX}} i convertit en església, [[Santa Maria Nova]], pel [[papa Lleó IV]] el 850. |
||
Revisió del 10:52, 22 nov 2021
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la) Templum Veneris et Romae  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple romà, jaciment arqueològic, estructura romana i temple | |||
| Part de | Regio IV Templum Pacis (en)  | |||
| Artista | Hadrià | |||
| Construcció | 135 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Localització | Fòrum Romà | |||
| ||||
.jpg)
El temple de Venus i Roma (en llatí: Templum Veneris et Romae) se situa a l'extrem oriental del Fòrum romà, prop del Coliseu. Era un dels temples més grans de Roma i estava dedicat a les deïtats Venus i Roma. Va ser construït per l'emperador romà Adrià, que va començar-ne la construcció l'any 121 d.C. Va ser inaugurat catorze anys més tard, el 135 d.C, però no va ser acabat totalment fins a l'any 141 d.C per Antoní Pius.
Adrià el va construir sobre les restes de la Domus Aurea de Neró, fet pel qual va ser necessari moure l'estàtua gegant de Neró, el Colós de Neró, que va ser situada al costat de l'Amfiteatre Flavi, també anomenat Coliseu, que rep el seu nom d'aquesta estàtua. L'arquitecte favorit d'Adrià, Apol·lodor de Damasc, es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, fet que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià a l'exili i després el feu executar.
Va patir un incendi el 307 d.C; fou restaurat per l'emperador Maxenci. Aquesta restauració en va canviar el disseny originari introduint exedrae, nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel·la, i pavimentant el terra amb marbres policromats. També va sofrir una altra restauració en temps de Flavi Eugeni, entre 392 i 394.
Va ser destruït per un incendi a principis del segle ix i convertit en església, Santa Maria Nova, pel papa Lleó IV el 850. El 1615 va sofrir una altra restauració i va passar a anomenar-se Santa Francesca Romana.
Era de grans proporcions, 145 metres de longitud i 100 metres d'ample. El temple consistia en dues cel·les principals que contenien, respectivament, cadascuna de les dues deesses a les quals aquest temple està dedicat. Les cel·les estaven disposades simètricament, la que contenia l'estàtua de Roma, dirigida a l'oest i la de Venus, a l'est. A l'entrada de cada cel·la se situaven quatre columnes.
El costat oest i est contenien deu columnes (decàstil) i el costat nord i el sud tenien divuit columnes, totes corínties amb una amplada d'1,8 metres.
Adrià va introduir-hi unes inscripcions nomenant les respectives deïtats, en què destaca la paraula amor, ja que Venus era la dea de l'amor i amor és Roma escrit a l'inrevés, produint un efecte simètric.
Actualment es conserva en un bon estat una part de l'edifici.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Venus i Roma |
- Sandro Lorenzatti, Vicenda del Tempio di Venere i Roma nel Medioevo i nel Rinascimento, in "Rivista dell'Istituto Nazionale di Archeologia i storia dell'Arte", 13, 1990, pàg. 119-138.