Al-Amín (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:13, 14 nov 2008

Al-Amin (nom complert Muhammad ibn Harun al-Amin) (Abril del 787-25 de setembre del 813) (àrab محمد الأمين بن هارون الرشيد) fou un califa abbàssida, fill i successor de Harun al-Rashid, que va governar del 809 al 813. La seva mare era Zubayda, neboda d'al-Mansur. Per ser de pura sang haiximita de pare i mare va ser posat en el orde de successió davant el seu germà gran Abd Allah al-Mamun, que era de mare esclava (792); el seu germà fou designat segon hereu el 799. El 802 les "Actes de la Meca" de Harun al-Rashid van regular estrictament la successió en la que al-Mamun rebria la part oriental del califat supeditat al seu germà que rebria la part occidental.

Mort Harun a Tus (Mashad) el 24 de març del 809, al-Amin fou reconegut com a califa a Bagdad i al-Mamun va anar immediatament al Khurasan que li havia estat assignat i es va establir a Merv. Un revolta jariyida a Sistan i Kirman, dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes províncies.

El 810 al-Amin va introduir a la khutba el nom del seu fill Musa després del seu, en lloc del segon hereu al-Mamun. Al-Amin tenia el suport del visir al-Fadl ben al-Rabi, mentre al-Mamun va acabar obtenint el suport de Fadl ben Sahl, futur visir. Al-Amin va tractar per tots els mitjans diplomàtics de modificar l'orde successori establert pel pare però al-Mamun va refusar amb fermesa però amb prudència. Al final del 810, violant les Actes de la Meca, al-Amin va fer nomenar al seu fill Musa com hereu per davant d'al-Mamun i d'un tercer germà preferent, Kasim (futur al-Mutasim) que havia rebut els governs d'Armènia, Geòrgia i el Diyar Bakr (com a simple governador d'al-Amin); Abd Allah al-Mamun fou declarat rebel i es va enviar (març del 811) una expedició al Khurasan dirigida per Ali ben Isa ben Mahan. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general Tahir ben al-Husayn. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victòria sobre les d'Ali ben Isa a Rayy el 1 de maig del 811. Un segon exèrcit enviat sota la direcció de Abd al-Rahman ben Djabala al-Abnawi fou altre cop derrotat per Tahir, i tot el Djabal (Iran occidental) va quedar en poder d'al-Mamun.

Al-Amin va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a Abd al-Malik ibn Salih, amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels Awasim) per restaurar l'orde, i en les lluites va morir Abd al-Malik. Al-Amin va enviar llavors a Ahmad ibn Mazyad i Abdallah ibn Humayd cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit (al-Tabari diu que amb 20000 homes cadascun), però Tahir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del 812 un cop d'estat dirigit per Husayn ben Ali ben Isa, fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a al-Amin i va proclamar a al-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i Husayn va morir.

L'exèrcit de Tahir ja s'acostava a Bagdad. Després d'ocupar Ahwaz va enviar forces per assegurar el control de la província de Bahrayn i Aràbia. Bàssora i Kufa es van sotmetre a al-Mamun. Tahir va avançar cap a Bagdad i va derrotar a un petit exèrcit enviat a aturar-lo. A l'agost del 812 Bagdad fou atacada per dos cossos, un dirigit per Tahir i un altra per Harthama ben Ayan. Mentre a la Meca el governador de l'Hedjaz, Dawud ibn Isa, recordava als creients que al-Amin havia vulnerat els acords successoris, i per tant calia donar suport a al-Mamun i ell mateix va anar a Merv i li va fer jurament de lleialtat, sent confirmat com a governador de la Meca i Medina.

Bagdad va resistir. Al-Amin fou declarat deposat (makhlu) i al-Mamun proclamat com a nou califa. Però Bagdad va aguantar més d'un any. Al-Amin va rebre el suport dels elements més turbulents anomenats Nus o Urat. Finalment la resistència fou vençuda el setembre del 813. Al-Amin va negociar amb Harthama, que havia estat general del seu pare, el qual li va prometre salvar la vida, però abans d'entregar-se fou capturat per soldats de Tahir que el van matar (nit del 24 al 25 de setembre del 813). El seu visir al-Fadl ibn al-Rabi l'havia abandonat abans i havia reconegut a al-Mamun, amb el que va salvar la vida. Kasim va perdre tot seguit el seu govern. Al-Mamun va restar a Merv i va nomenar com a governador de Bagdad a Hasan ibn Sahl.

Bibliografia

F. Gabrieli, Documenti relativi al califfato di al-Amin in al-Tabari, 1927
F. Gabrieli, La successione di Harun ar_Tasid e la guerre fra al-Amin e al-Mamun, 1928

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 El [[810]] al-Amin va introduir a la ''khutba'' el nom del seu fill Musa després del seu, en lloc del segon hereu al-Mamun. Al-Amin tenia el suport del visir al-Fadl ben al-Rabi, mentre al-Mamun va acabar obtenint el suport de Fadl ben Sahl, futur visir. Al-Amin va tractar per tots els mitjans diplomàtics de modificar l'orde successori establert pel pare però al-Mamun va refusar amb fermesa però amb prudència. Al final del [[810]], violant les Actes de la Meca, al-Amin va fer nomenar al seu fill Musa com hereu per davant d'al-Mamun i d'un tercer germà preferent, Kasim (futur [[al-Mutasim]]) que havia rebut els governs d'[[Armènia]], [[Geòrgia]] i el [[Diyar Bakr]] (com a simple governador d'al-Amin); Abd Allah al-Mamun fou declarat rebel i es va enviar (març del [[811]]) una expedició al Khurasan dirigida per Ali ben Isa ben Mahan. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general [[Tahir ben al-Husayn]]. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victòria sobre les d'Ali ben Isa a Rayy el [[1 de maig]] del [[811]]. Un segon exèrcit enviat sota la direcció de Abd al-Rahman ben Djabala al-Abnawi fou altre cop derrotat per Tahir, i tot el [[Djabal]] (Iran occidental) va quedar en poder d'al-Mamun.
-Al-Amin va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a Abd al-Malik ibn Salih, amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels [[Awasim]]) per restaurar l'orde, i en les lluites va morir Abd al-Malik. Al-Amin va enviar llavors a Ahmad ibn Mazyad i Abdallah ibn Humayd cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit ([[al-Tabari]] diu que amb 20000 homes cadascun), però Tahir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del [[812]] un cop d'estat dirigit per Husayn ben Ali ben Isa, fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a al-Amin i va proclamar a al-Mamun, però el contracop va derrotar als rebels i Husayn va morir.
+Al-Amin va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a Abd al-Malik ibn Salih, amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels [[Awasim]]) per restaurar l'orde, i en les lluites va morir Abd al-Malik. Al-Amin va enviar llavors a Ahmad ibn Mazyad i Abdallah ibn Humayd cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit ([[al-Tabari]] diu que amb 20000 homes cadascun), però Tahir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del [[812]] un cop d'estat dirigit per Husayn ben Ali ben Isa, fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a al-Amin i va proclamar a al-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i Husayn va morir.
 L'exèrcit de Tahir ja s'acostava a Bagdad. Després d'ocupar [[Ahwaz]] va enviar forces per assegurar el control de la província de [[Bahrayn]] i [[Aràbia]]. [[Bàssora]] i [[Kufa]] es van sotmetre a al-Mamun. Tahir va avançar cap a Bagdad i va derrotar a un petit exèrcit enviat a aturar-lo. A l'agost del [[812]] Bagdad fou atacada per dos cossos, un dirigit per Tahir i un altra per [[Harthama ben Ayan]]. Mentre a [[la Meca]] el governador de l'[[Hedjaz]], Dawud ibn Isa, recordava als creients que al-Amin havia vulnerat els acords successoris, i per tant calia donar suport a al-Mamun i ell mateix va anar a Merv i li va fer jurament de lleialtat, sent confirmat com a governador de la Meca i [[Medina]].