Lluís Vicent Aracil i Boned

Lluís Vicent Aracil i Boned (València, 1941) és un sociolingüista valencià que junt amb Rafael Ninyoles va establir les bases de la sociolingüística catalana durant la dècada dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX.

Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster. El 1962 viatjà a Barcelona amb un grup d'amics i es vinculà ideològicament al Partit Socialista Valencià. El 1970 fou membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l'Associació Sociològica Internacional, de la que n'ha estat vicepresident el 1974-1978 i president el 1978-1982. El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Ha estat professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona des del 1976 fins al 1987. El 1989 es va allunyar de la Universitat i dirigeix seminaris sobre qüestions sociològiques

Obres

• Papers de sociolingüística (1982)
• Dir la realitat (1983)
• La mort humana (1998)

Enllaços externs

• Pàgina personal