Alexandre Heli: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
mCap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:


El [[34 aC]] el seu pare el va nomenar rei d'[[Armènia]] (nominal rei de reis d'Armènia, [[Mèdia Atropatene]] i [[Partia]]) i el va comprometre amb la princesa Iotape, filla del rei Artavasdes I de Mèdia Atropatene, dins les anomenades donacions d'[[Alexandria]] d'aquell any.
El [[34 aC]] el seu pare el va nomenar rei d'[[Armènia]] (nominal rei de reis d'Armènia, [[Mèdia Atropatene]] i [[Partia]]) i el va comprometre amb la princesa Iotape, filla del rei Artavasdes I de Mèdia Atropatene, dins les anomenades donacions d'[[Alexandria]] d'aquell any.
Marc Antoni va escriure al senat per demanar la confirmacio d'aquests dons, pero la carta mai fou llegida.


Enderrocat vers el [[33 aC]] o [[32 aC]], va ser portat a [[Egipte]] on va quedar sota custodia d'Octavia, germana d'August després del [[31 aC]].
Enderrocat vers el [[33 aC]] per una rebel·lió de la noblessa que fou aplanada inicialment pero es va consolidar el [[32 aC]] queant Antoni va haver de retirar les seves forces del pais, va ser portat a [[Egipte]] i després d'[[Accium]] el [[31 aC]], Octavi August li va perdonar la vida així com a Cleopatra Selene, pero els va portar als dosa Roma per celebrar el seu triomf. A Roma els dos germans van quedar sota custodia d'Octavia, germana d'August i esposa d'Antoni (31 aC) que els va rebre generosament, i els va educar com a fills propis.


Després d'aquesta data ja no se'n sap res mes, suposant-se que va morir un temps després, abans del 25 aC.
Després d'aquesta data ja no se'n sap res mes, suposant-se que va morir un temps després, abans del 25 aC.

Revisió del 00:06, 12 abr 2006

Alexandre Heli (Helios) fou fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut vers finals del 40 aC o principis del 39 aC. El nom Helios (sol) li fou donat perquè sa germana besona Cleòpatra fou anomenada Selene (Lluna).

El 34 aC el seu pare el va nomenar rei d'Armènia (nominal rei de reis d'Armènia, Mèdia Atropatene i Partia) i el va comprometre amb la princesa Iotape, filla del rei Artavasdes I de Mèdia Atropatene, dins les anomenades donacions d'Alexandria d'aquell any. Marc Antoni va escriure al senat per demanar la confirmacio d'aquests dons, pero la carta mai fou llegida.

Enderrocat vers el 33 aC per una rebel·lió de la noblessa que fou aplanada inicialment pero es va consolidar el 32 aC queant Antoni va haver de retirar les seves forces del pais, va ser portat a Egipte i després d'Accium el 31 aC, Octavi August li va perdonar la vida així com a Cleopatra Selene, pero els va portar als dosa Roma per celebrar el seu triomf. A Roma els dos germans van quedar sota custodia d'Octavia, germana d'August i esposa d'Antoni (31 aC) que els va rebre generosament, i els va educar com a fills propis.

Després d'aquesta data ja no se'n sap res mes, suposant-se que va morir un temps després, abans del 25 aC.