Fakhr-ad-Dawla

Fakhr al-Dawla Abu l-Hasan Ali ibn al-Hasan (952-997) (àrab: فخر الدولة) fou el tercer fill del sulta buwàyhida Rukn al-Dawla. La seva mare era una filla de al-Hasan ibn Fayuran, cosí de Makan ben Kaki.

Malalt el seu pare, va convocar als seus fills Adud al-Dawla, Muayyid al-Dawla i Fakhr al-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria pel fill gran Adud al-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Djibal. El feu de Fakhr seria Hamadan i Dinawar que estava dominat en part pels kurds hasanwàyhides mentre Muayyid rebria Isfahan i Rayy. Rukn al-Dawla va morir el 977.

Fakhr, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz al-Dawla Bakhtiyar, fill de Muizz al-Dawla (germà de Rukn al-Dawla), amb Hasanwayh i amb Kabus ibn Washmagir dels ziyàrides de Gurgan. Adud al-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als hamdànides de Mossul, i Hansanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el 979 i va fugir al Khurasan (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador samànida de la regió Husam al-Dawla Tash; Muayyid al-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.

Fakhr al-Dawla, amb suport samànida, va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el 981 i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Adud al al-Dawla va morir el 983. Muayyid va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després (984). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a Rayy i Isfahan; el fill de Muayyid es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muayyid) al seu antic aliat Kabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.

Fakhr era ara un príncep independent i cap de la família buwàyhida com a príncep de més edat. Va intentar eliminar als senyors locals kurds i daylamites i va ocupar algunes de les seves fortaleses com Shamiran; es va enfrontar als hasanwàyhides revoltats a Kumm, a la revolta de Tabaristan i Qazwin (987) i al intent del seus cosí matern Nasr ibn al-Hasan ibn Faruyan a Damghan (988); el cap militar Ali ibn Kama, general de Muayyid, fou desposeit dels seus feus i va morir. Va mantenir bones relacions amb el seu nebot Samsan al-Dawla d'Iraq fins que va pujar al tron el seu germà Baha al-Dawla (989); llavors es va aliar als hasanwàyhides (Badr ibn Hasanwayh) i va atacar Khuzestan que depenia d'Iraq, però algunes disputes amb els caps militars i unes inundacions van desorganitzar el seu exèrcit i es va haver de retirar (989) i el 994 va fer un acostament a Baha al-Dawla en contra del seu antic aliat Samsan al-Dawla que ara dominava Fars (vers 990 a 998). El visir Ibn Abbad, amb el que les relacions havien empitjorat, va morir (995), els seus bens foren confiscats, i el seu càrrec repartit entre dos titulars.

Va morir el l'agost del 997. El va succeir el seu fill Madjid al-Dawla, mentre Kabus ibn Wushmagir recuperava Gurgan.

Referències

• Bowen, The last Buwwayhids, 1929