Antoine François de Fourcroy: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca.
Línia 29: Línia 29:
*[http://books.google.com/books?q=fourcroy&as_brr=1 Llibres de Fourcroy escannejats]
*[http://books.google.com/books?q=fourcroy&as_brr=1 Llibres de Fourcroy escannejats]


{{ORDENA:Fourcroy, Antoine Francois de}}
{{ORDENA:Fourcroy, Antoine Francois De}}
[[Categoria:Químics francesos]]
[[Categoria:Químics francesos]]



Revisió del 22:50, 11 set 2009

Antoine François Fourcroy (nascut el 15 de juny a París i traspassat el 16 de desembre de 1809 a París), químic i polític francès, va ser un dels primers segidors de la doctrina de Lavoisier.

Antoine François, comte de Fourcroy
Antoine François, comte de Fourcroy

Biografia

Fourcroy, fill d'un apotecari de la casa del duc d'Orleans, estudià medicina obtinguent el títol de doctor l'any 1780. Però canvià els seus interessos cap a la química quan fou recomanat pel seu professor de química per succeir a Pierre Joseph Macquer (1718-1784) com a professor de química al Jardí del rei. Va ser un professor excel·lent i ple d'èxits i va obtenir la seva fama principalment per les seves col·laboracions conjuntes. Fou col·laborador de l'Encyclopédie méthodique.

En quan a la seva vida política fou defensor de les idees revolucionàries. Va ser membre de la Convenció nacional en el comitè d'instrucció pública i, després, en el de salut pública. Fou també Conseller d'Estat on realitzà una important tasca com a responsable en l'establiment dels programes científics a les escoles primàries i secundàries.

Obra

Les seves investigacions són molt extenses: Millorà les tècniques analítiques de Lavoisier i posà a punt d'un procediment per a la separació del coure, Cu, de l'estany, Sn.

Va redactar, el 1787, junt amb Lavoisier, Guyton de Morveau i Berthollet el Méthode de Nomenclature Chimie un nou sistema racional per anomenar els elements químics i els composts químics que es manté en l'actualitat. En aquesta obra es rebutgen els quatre elements d'Aristòtil (aire, aigua, terra i foc) com a entitats bàsiques, principis o elements, i proporcionen una nova definició d'element químic basada en el treballs de l'anglès Boyle: les substàncies més senzilles, que no poden descompondre's. Fourcroy va elaborar el capítol on es trobaven els noms nous i antics dels 55 elements químics coneguts en aquell moment.

Obres destacades

  • Philosophie chimique, ou Vérités fondamentales de la chimie moderne, disposées dans un nouvel ordre (1792)
  • Système des connaissances chimiques et de leurs applications aux phénomènes de la nature et de l'art (1801)
  • Entomologia Parisiensis at Gallica (1785)

Bibliografia

Enllaços externs