Saba de Mutalasca

Icona de Sant Saba

Saba (Saba o Sabas, Σάβας) fou un eclesiàstic grec del segle V nadiu de Mutalasca a Capadòcia on va néixer el 439, fill de Joan i Sofia. La seva biografia la va escriure Ciril d'Escitòpolis.

Era de família cristiana i de rang. Mentre el pare servia com a militar a Alexandria, Saba va restar a Capadòcia a cura del seu oncle Hèrmies primer, i després d'un altre oncle de nom Gregori. La disputa entre els dos tutors va portar al noi al monestir de Flavianae a uns 30 km de Mutalasca, on fou educat en la més estricte observança de la vida monàstica. Quan va poder sortir va refusar fer-ho i va romandre al monestir on va passar en total deu anys (dels 8 al 18 anys).

Quan tenia 18 anys va voler visitar Jerusalem i viure allí com a solitari, i després d'obtenir permís de l'arquimandrita (abat) va arribar a Jerusalem el 457 i es va voler establir al monestir d'Eutimi, el qual el va rebutjar per ser massa jove. Saba va rebutjar l'entrada a altres monestirs; finalment va entrar al monestir de Teoctist, de disciplina severa.

Estant en aquest monestir va fer un viatge a Alexandria en companyia d'un monjo que havia de resoldre afers privats, i fou reconegut pels seus pares, que sembla que ignoraven la vida del jove; el seu pare, que havia canviat el seu nom a Conó, exercia un important comandament, li va oferir entrar a l'exèrcit però va refusar i va retornar al monestir.

Després va viure amb Eutimi a Ruba, prop del Jordà, i al sud de la mar Morta, on va restar fins a la mort d'Eutimi vers el 473; llavors es va retirar a un monestir del Jordà i després a una cova prop de la font de Siloam on el 483 o 484 va començar a erigir una comunitat que va ser coneguda com Magna Laura (Laura és el nom grec per monestir) on es van reunir 150 monjos.

El 491 o 492 fou ordenat prevere i va fundar altres comunitat monàstiques, i fou nomenat pel patriarca de Jerusalem como arquimandrita dels anacoretes de Palestina; la tranquil·litat d'aquestes comunitats fou alterada per les disputes conseqüència de la revifalla de les doctrines d'Orígenes, que Saba considerava herètiques.

El 512 va encapçalar una delegació enviada pel patriarca Elies I de Jerusalem per protestar davant de l'emperador Anastasi; l'emperador, degut a la seva fama, el va acollir molt be i li va fer diversos regals, però tot i això Anastasi va restar fidel a les doctrines monofisites. Anastasi va deposar finalment a Elies (513) i al concili de Calcedònia, Saba va donar suport a Elies, igual que Toeodosi, arquimandrita dels cenobites de Palestina; els tres homes van guanyar a la seva causa al nou patriarca de Jerusalem, Joan, elevat a condició de defensar al monofisisme, i que es va girar contra l'emperador.

Saba, Teodosi i Joan hagueren estat desterrats si no hagués estat el conflicte amb el got Vitalià que va distreure a l'emperador (514). El 518 Saba, amb 80 anys, va visitar a Elies al seu exili a Aila (Eliat, al costat d'Aqaba) i poc després a la pujada al tron de Justí I, el monofisisme va perdre el poder.

Saba fou enviat amb el ex patriarca Joan a publicar l'edicte imperial que reconeixia el concili de Constantinoble. El 529 o 530, amb més de 90 anys, va viatjar a Constantinoble, on va obtenir de l'emperador Justinià I, una remissió de taxes per Palestina com a compensació per les destruccions ocasionades per la revolta dels samaritans. Va morir a Magna Laura el 532 amb 94 anys.

El Typikón de Sant Saba

Obra seva fou τῆς ἐκκλησιαστικῆς ἀκολουθίας τοῦ χρόνου ὅλου, Typia um, Jauvente Deo, continens lstegrum Officii Ecclesia,Iici Ordinem per totum Annu o Sanctae Laurae in Hierosolymis, quod et in aliis Monasteriis Hierosolymitanis aliisque Ecclesiis obtinet exu Praescripto S. Sabae Capita lix. Complezum, conegut com Typikón. També porta el nom de Τυπικὸν τῆς ἐκκλησιαστικῆς ἀκολουθίας τῆς ἐν Ἱεροσολύμοις ἁγίας Λαύρας τοῦ ὁσίου καὶ θεοφόρον πατρὸς ἡμῶν Σάββα, Typicon, s. Ordo Officii Ecclesiastici Monasterii Hieroslymitani Sancti Patris nostri Sabae.