Josep Castaño i Colomer: diferència entre les revisions
m Bot: categoria VP:Categories per moure, traslladant categoria %(mcat2)s a categoria Militants de CDC |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Josep Castaño i Colomer''' ([[Barcelona]], [[1931]] - [[2000]]) fou un mestre mercantil i sindicalista català. El 1946 ingressà a la [[Joventut Obrera Cristiana]] (JOC), de la que n'arribà a ser vocal responsable a [[Catalunya]] el [[1951]]. Del 1957 al 1959 va treballar al secretariat de la JOC a [[ |
'''Josep Castaño i Colomer''' ([[Barcelona]], [[1931]] - [[2000]]) fou un mestre mercantil i sindicalista català. El 1946 ingressà a la [[Joventut Obrera Cristiana]] (JOC), de la que n'arribà a ser vocal responsable a [[Catalunya]] el [[1951]]. Del 1957 al 1959 va treballar al secretariat de la JOC a [[Brussel·les]] i el 1962 en la fundació de l'[[editorial Nova Terra]]. Entre el 1960 i el 1970 col·laborà amb [[CCOO]] i amb la [[Unió Sindical Obrera]], i des del 1974 s'incorporà a [[Convergència Democràtica de Catalunya]]. Del 1975 al 1981 fou president de la [[Fundació Roca i Galés]] per a fomentar el [[cooperativisme]], el 1981 fou nomenat director general de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya i el 1985 director de l'Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1996. |
||
{{ORDENA:Castano Colomer, Josep}} |
{{ORDENA:Castano Colomer, Josep}} |
||
Revisió del 11:49, 17 oct 2009
Josep Castaño i Colomer (Barcelona, 1931 - 2000) fou un mestre mercantil i sindicalista català. El 1946 ingressà a la Joventut Obrera Cristiana (JOC), de la que n'arribà a ser vocal responsable a Catalunya el 1951. Del 1957 al 1959 va treballar al secretariat de la JOC a Brussel·les i el 1962 en la fundació de l'editorial Nova Terra. Entre el 1960 i el 1970 col·laborà amb CCOO i amb la Unió Sindical Obrera, i des del 1974 s'incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya. Del 1975 al 1981 fou president de la Fundació Roca i Galés per a fomentar el cooperativisme, el 1981 fou nomenat director general de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya i el 1985 director de l'Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1996.