Liberalisme econòmic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''liberalisme econòmic''' és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de l'Il·lustració (segle XVIII) i formulada per [...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:AdamSmith.jpg|thumb|Retrat d'Adam Smith]]

El '''liberalisme econòmic''' és una [[teoria]] [[política]] i d'[[economia]] desenvolupada a l'època de l'[[Il·lustració]] (segle XVIII) i formulada per [[Adam Smith]] segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'[[Estat]] i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, junt a un augment progressiu i indefinit de la prosperitat.<ref>''Political Ideology Today'', pàg. 20. Ian Adams. Edita Manchester U Press, any 2001. {{en}}</ref> Es produiria un [[ordre espontani]] generat per la [[mà invisible]] que condueix que els individus segueixin el seu egoisme personal i que ordenaria, per exemple, els preus justs de cada servei o producte, així com els salaris i la societat en general.
El '''liberalisme econòmic''' és una [[teoria]] [[política]] i d'[[economia]] desenvolupada a l'època de l'[[Il·lustració]] (segle XVIII) i formulada per [[Adam Smith]] segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'[[Estat]] i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, junt a un augment progressiu i indefinit de la prosperitat.<ref>''Political Ideology Today'', pàg. 20. Ian Adams. Edita Manchester U Press, any 2001. {{en}}</ref> Es produiria un [[ordre espontani]] generat per la [[mà invisible]] que condueix que els individus segueixin el seu egoisme personal i que ordenaria, per exemple, els preus justs de cada servei o producte, així com els salaris i la societat en general.


El liberalisme econòmic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es basàven en la presumció que les accions econòmiques dels individus són sobretot basades en el propi interés, i que permitir-los actuar sense restricció comportaria una mena de selecció natural que portaria als resultats òptims. És el model econòmic que tenen els partits polítics de dretes, mentre que els d'esqueres, que ho consideren "la llei de la selva" prefereixen la participació de l'Estat per a garantir certes necessitats bàsiques per a tothom i per a protegir els febles front als més forts.
El [[liberalisme]] econòmic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es basàven en la presumció que les accions econòmiques dels individus són sobretot basades en el propi interés, i que permitir-los actuar sense restricció comportaria una mena de selecció natural que portaria als resultats òptims.

És el model econòmic que tenen els partits polítics de dretes, mentre que els d'esqueres, que ho consideren "la llei de la selva" prefereixen la participació de l'Estat per a garantir certes necessitats bàsiques per a tothom i per a protegir els febles front als més forts. Aquesta diferència en la manera de tractar l'economia d'un poble, que pot tenir moltes posicions intermitges, més moderades o radicals, a una banda o l'altra, és en principi una de les diferències fonamentals en què es basen la majoria de partits polítics de les democràcies actuals. També els Estats decideixen en general una política més o menys liberal, així, en països més liberals econòmicament parlant, com el Regne Unit o els Estats Units, es paquen pocs impostos però hi ha moltes desigualtats socials, mentre que en d'altres menys liberals, com alemanya o França, s'en paguen més però tothom té dret a l'educació, la sanitat, la jubilació, etc.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 17:31, 27 oct 2009

Retrat d'Adam Smith

El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de l'Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, junt a un augment progressiu i indefinit de la prosperitat.[1] Es produiria un ordre espontani generat per la mà invisible que condueix que els individus segueixin el seu egoisme personal i que ordenaria, per exemple, els preus justs de cada servei o producte, així com els salaris i la societat en general.

El liberalisme econòmic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es basàven en la presumció que les accions econòmiques dels individus són sobretot basades en el propi interés, i que permitir-los actuar sense restricció comportaria una mena de selecció natural que portaria als resultats òptims.

És el model econòmic que tenen els partits polítics de dretes, mentre que els d'esqueres, que ho consideren "la llei de la selva" prefereixen la participació de l'Estat per a garantir certes necessitats bàsiques per a tothom i per a protegir els febles front als més forts. Aquesta diferència en la manera de tractar l'economia d'un poble, que pot tenir moltes posicions intermitges, més moderades o radicals, a una banda o l'altra, és en principi una de les diferències fonamentals en què es basen la majoria de partits polítics de les democràcies actuals. També els Estats decideixen en general una política més o menys liberal, així, en països més liberals econòmicament parlant, com el Regne Unit o els Estats Units, es paquen pocs impostos però hi ha moltes desigualtats socials, mentre que en d'altres menys liberals, com alemanya o França, s'en paguen més però tothom té dret a l'educació, la sanitat, la jubilació, etc.

Referències

  1. Political Ideology Today, pàg. 20. Ian Adams. Edita Manchester U Press, any 2001. (anglès)