Estiueig: diferència entre les revisions
repeticions |
|||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
*[http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/52802-la-revista-lgavarresr-inclou-un-dossier-sobre-lestiueig.html El Punt - La revista «Gavarres» inclou un dossier sobre l'estiueig] |
|||
*[http://www.naciodigital.cat/vallesoriental/noticia/10704/cardedeu/reviu/final/estiueig/segle/xix VallèsOriental.com - Cardedeu reviu el final de l'estiueig del segle XIX] |
|||
*[http://www.artsilletres.org/materials/materials004.htm L'estiueig a Caldes segons Lluis Grau] |
|||
[[Categoria: Sociologia]] |
[[Categoria: Sociologia]] |
||
[[Categoria:Tradicions de Catalunya]] |
[[Categoria:Tradicions de Catalunya]] |
||
Revisió del 11:13, 20 nov 2009
Estiueig és l'acció d'estiuejar, de fer un canvi de residència a l'estiu.
L'estiueig a Catalunya
L'estiueig va ser una costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de Barcelona, a partir de principis del segle XX.
Aquest fenòmen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" a certs indrets de la costa, com Vilassar de Mar i Sitges, i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com Cardedeu, la Garriga o l'Ametlla del Vallès, al Vallès.[1] Aquestes cases, generalment d'estil modernista, sovint eren molt grans.[2]
Amb el pas del temps, a mida que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles a motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren cases de pescadors o de pagesos reformades.
A partir de la segona meitat del segle XX la pràctica es va estendre a una secció més ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Poc a poc l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la família, va donar pas a les vacances, cada vegada més curtes, fins que amb el pas de les generacions la pràctica de l'estiueig es va desvirtuar i, com tal, va acabar desapareixent.