Estiueig: diferència entre les revisions
| Línia 5: | Línia 5: | ||
L'estiueig va ser una costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]]. |
L'estiueig va ser una costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]]. |
||
Aquest fenòmen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" a certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]].<ref>[http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm El Vallès Oriental - Història]</ref> Aquestes cases, generalment d'estil [[modernista]], sovint eren molt grans.<ref>[http://ca.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=modernisme-arran-de-mar&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAyADAAMABcAA== Modernisme Arran De Mar - Costa Brava Pirineu de Girona]</ref> La presència de la colonia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, l'amillorament de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref> |
Aquest fenòmen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" o "torres" a certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]].<ref>[http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm El Vallès Oriental - Història]</ref> Aquestes cases, generalment d'estil [[modernista]], sovint eren molt grans.<ref>[http://ca.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=modernisme-arran-de-mar&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAyADAAMABcAA== Modernisme Arran De Mar - Costa Brava Pirineu de Girona]</ref> La presència de la colonia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, l'amillorament de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref> |
||
Amb el pas del temps, a mida que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles a motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren cases de pescadors o de pagesos reformades. |
Amb el pas del temps, a mida que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles a motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades. |
||
A partir de la segona meitat del segle XX la pràctica es va estendre a una secció més ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Poc a poc l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la família, va donar pas a les [[vacances]], cada vegada més curtes, fins que amb el pas de les generacions la pràctica de l'estiueig es va desvirtuar i, com tal, va acabar desapareixent. |
A partir de la segona meitat del segle XX la pràctica es va estendre a una secció més ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Poc a poc l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la família, va donar pas a les [[vacances]], cada vegada més curtes, fins que amb el pas de les generacions la pràctica de l'estiueig es va desvirtuar i, com tal, va acabar desapareixent. |
||
Revisió del 11:24, 20 nov 2009
Estiueig és l'acció d'estiuejar, de fer un canvi de residència a l'estiu.
L'estiueig a Catalunya
L'estiueig va ser una costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de Barcelona, a partir de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Aquest fenòmen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" o "torres" a certs indrets de la costa, com Vilassar de Mar i Sitges, i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com Cardedeu, la Garriga o l'Ametlla del Vallès, al Vallès.[1] Aquestes cases, generalment d'estil modernista, sovint eren molt grans.[2] La presència de la colonia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, l'amillorament de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.[3]
Amb el pas del temps, a mida que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles a motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
A partir de la segona meitat del segle XX la pràctica es va estendre a una secció més ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Poc a poc l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la família, va donar pas a les vacances, cada vegada més curtes, fins que amb el pas de les generacions la pràctica de l'estiueig es va desvirtuar i, com tal, va acabar desapareixent.