Doha: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 21:47, 28 nov 2009

Fitxer:Dohaqataraerial.jpg

Vista aèria de la ciutat de Doha

Doha (الدوحة, Ad-Dawḥah o Ad-Dōḥah) és la capital de Qatar a la costa oriental. Amb una població de 400.051 habitants segons el cens de 2005, està situada al municipi de Ad Dawhah, al golf Pèrsic. Doha és la ciutat més poblada del país, ja que més del 80 % de la població de Qatar viu a Doha o a l'àrea metropolitana, i també n'és el centre econòmic. Doha és la seu de la Education City, una àrea dedicada a la recerca i a l'educació. La ciutat està situada en un port natural d'aigua poc fonda, entre dos esculls que formen una badia (badia és diu dawha en el dialecte local, i va donar nom a la ciutat). La ciutat va sorgir sobre el poblet de pescadors d'Al-Bid (o Al-Bida) nom que avui dia es conserva en un barri.

Barris

Els barris (districtes urbans) principals de la ciutat són:

   * Al Bida البدع
   * Bin Mahmoud فريج بن محمود
   * Al Dafna الدفنة
   * Al Hilal الهلال
   * Madinat Khalifa مدينة خليفة
   * Al Mamoura المعمورة
   * Al Markhiya المرخية
   * Al Nasr النصر
   * Aeroport Vell المطار القديم
   * Onaiza عنيزة
   * Qutaifiya القطيفية
   * Ras Abu Aboud راس أبو عبود
   * Al Sadd السد
   * Rumeilah الرميلة
   * Al Waab الوعب
   * Wadi Al Sail وادي السيل

Cultura

Arquitectura

Igual que la majoria de ciutats dels països rics de l'Orient Pròxim, Doha experimenta un boom constructiu. La ciutat invita firmes arquitectòniques internacionals perquè dissenyin nous edificis.

Alguns dels nous projectes a Doha:

Transport

Aeri

L'Aeroport Internacional de Doha és l'únic aeroport internacional de Qatar. A més de ser el hub de Qatar Airways, hi operen moltes altres línies aèries internacionals.

Clima

Doha està situada a la península Aràbiga, i per tant el clima és molt càlid. Les temperatures mitjanes superen els 40º Celsius des del maig al setembre, i la humitat és molt baixa. A l'estiu gairebé no es registra cap precipitació, i la mitjana de pluja anual és d'uns 70 mm, que cau de manera esporàdica entre l'octubre i el març. Durant les nits d'hivern la temperatura pot caure per sota dels 7º Celsius.

Història

No se'n sap gairebé res abans del 1832 quan fou visitada pel resident polític britànic al Golf que la va declarar dependència de Bahrein; es creu que en aquest temps era dependència efectiva de Bahrein però al seu torn l'illa pagava tribut (zakat) als Al-Saud de Nedj i el resident britànic anava a cobrar el zakat a Doha en nom de Bahrein i el pagava als saudites. El 1852 els otomans van ocupar Doha i la van unir al sandjak del Nedj, però la vila va continuar mantenint estretes relacions amb Bahrein (que havia signat el tractat de treva amb els britànics el 1820) i també amb els saudites i els britànics. En aquest temps altres zones de la península foren considerades part de Bahrain, d'Abu Dhabi o del Nedj (fins que els otomans van sortir de Doha). El 1867 Doha va ser damnada en la guerra entre els Al-Tahni i els Al-Khalifa de Bahrein que tenien el suport d'Abu Dhabi. El 1882 es va construir la fortalesa d'Al-Wadjbah al sud-oest i l'any següent el xeic Kasim va obtenir una victòria sobre els otomans.

El xeic local de Doha, Muhammad ibn Thani va signar el tractat de treva amb els britànics el 1868. El 1895 Doha va destruir a la seva rival al-Zubara. El 1900 Doha era un port de pescadors de perles amb 12000 habitants (amb 9 barris o farikhs) i ocupant una franja de 3 km a la costa; en aquest moment estava dominada per la Kalaat al-Askar (anomenada Kasr Kunara per la guarnició turca) que avui dia dona nom a una barri residencial i de magatzems.

A la sortida dels otomans (1916) el xeic local Abd Allah Al-Thani (que va agafar el títol de xeic de Qatar) va signar un tractat amb la Gran Bretanya pel que Qatar quedava sota un virtual protectorat (Special Treaty Relationship with H. M. Government) i passava sota administració del Ministeri d'Afers Exteriors (altres protectorats eren administrats per la Colonial Office). La antiga casa pairal dels Al-Thani a Doha (que encara es conserva) estava situada al barri d'Al-Dawha que havia donat nom a la ciutat. El 1917 el xeic Abd Allah ibn Kasim al-Thani va construir la fortalesa d'Al-Kout al centre. Més tard els Al-Thani van construir palaus al barri occidental d'al-Rayyan. La prosperitat venia de les perles però la introducció pels japonesos del sistema del cultiu va arruinar aquesta industria vers 1930 i Doha es va empobrir. La trobada de petroli a Dukhan, transportat per l'estació de Musayid, van obrir l'esperança, i encara que la producció es va aturar durant la II Guerra Mundial, després produir un desenvolupament notable.

Vers 1960 la població s'estimava entre 20 i 30 mil habitants i era la majoria de la població de Qatar. Llavors tenia només un hospital i un petit aeroport. Fou residència de l'agent polític britànic fins esdevenir capital de l'estat independent de Qatar el 1971, experiment un desenvolupament espectacular des de llavors. El 1969 es va obrir la Government House (edifici emblemàtic de la ciutat), el 1973 la Universitat de Qatar, el 1975 el Museu Nacional i el 1996 va començar a emetre la cadena de televisió per satèl·lit Al Jazeera, amb seu a Doha.