Heinrich Michael Buch: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 33: | Línia 33: | ||
Fill de jornalers d'[[Arlon]] (al Luxemburg belga), aviat destacà per la seva pietat i devoció. Aprengué l'ofici de sabater. A més del treball, feia pregària i penitència, i era molt caritatiu amb els necessitats, prenent com a models els sants patrons del seu ofici [[Crispí i Crispinià de Soissons]]. Intentava apartar altres persones, especialment els joves, del pecat i dels mals costums, induïnt-los a canviar de vida o intruïnt-los en els principis del cristianisme. Era conegut com ''der gute Heinrich'' ("Enric el bo"). Va viure a Luxemburg i Messen, i hagué d'anar a [[París]], on s'establí com a sabater, continuant amb la seva vida pietosa (per exemple, visitava diàriament els malalts de l'hospital Saint-Gervais). |
Fill de jornalers d'[[Arlon]] (al Luxemburg belga), aviat destacà per la seva pietat i devoció. Aprengué l'ofici de sabater. A més del treball, feia pregària i penitència, i era molt caritatiu amb els necessitats, prenent com a models els sants patrons del seu ofici [[Crispí i Crispinià de Soissons]]. Intentava apartar altres persones, especialment els joves, del pecat i dels mals costums, induïnt-los a canviar de vida o intruïnt-los en els principis del cristianisme. Era conegut com ''der gute Heinrich'' ("Enric el bo"). Va viure a Luxemburg i Messen, i hagué d'anar a [[París]], on s'establí com a sabater, continuant amb la seva vida pietosa (per exemple, visitava diàriament els malalts de l'hospital Saint-Gervais). |
||
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró Gaston Jean |
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró [[Gaston Jean-Baptiste de Renty]], noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així en 1645 la confraria dels '''Frères Cordonniers''', amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions espirituals en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants [[Crispí i Crispinià]]. Els estatuts de la confraria van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior. |
||
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França i Itàlia. |
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França i Itàlia. |
||
Revisió del 16:18, 18 maig 2010
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1590  |
| Mort | 9 juny 1666 (75/76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sabater |
| Orde religiós | Confraria dels Germans Sabaters |
| Festivitat | 9 de juny |
| Iconografia | Com a sabater |
Heinrich Michael Buch o el bon Heinrich, també conegut com a Enric el Sabater (Arlon, Luxemburg, actual Bèlgica, 1590 - París, 9 de juny de 1666) era un sabater, fundador d'una pia confraria de sabaters, la Confraria dels Sants Crispí i Crispinià o dels Germans Sabaters. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Biografia
Fill de jornalers d'Arlon (al Luxemburg belga), aviat destacà per la seva pietat i devoció. Aprengué l'ofici de sabater. A més del treball, feia pregària i penitència, i era molt caritatiu amb els necessitats, prenent com a models els sants patrons del seu ofici Crispí i Crispinià de Soissons. Intentava apartar altres persones, especialment els joves, del pecat i dels mals costums, induïnt-los a canviar de vida o intruïnt-los en els principis del cristianisme. Era conegut com der gute Heinrich ("Enric el bo"). Va viure a Luxemburg i Messen, i hagué d'anar a París, on s'establí com a sabater, continuant amb la seva vida pietosa (per exemple, visitava diàriament els malalts de l'hospital Saint-Gervais).
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró Gaston Jean-Baptiste de Renty, noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així en 1645 la confraria dels Frères Cordonniers, amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions espirituals en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants Crispí i Crispinià. Els estatuts de la confraria van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior.
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França i Itàlia.
El sabater va emmalaltir d'una greu malaltia de pulmons i, tres anys més tard, morí el 9 de juny de 1666 a París. Va ésser sebollit al cementiri de la parròquia de Saint-Gervais. És venerat com a beat.