Missal Romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 08:55, 16 juny 2010

Missale Romanum és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de les oracions per a la celebració de la Santa Missa.

Se li diu missal romà, perquè és l'oficial de l'Església Romana i consta de tres parts: l'ordinari de missa, amb les oracions de cada dia, el santoral i les misses votives, i misses de difunts. Encara que escrit en llatí, la llengua oficial de l'Església, ha estat aprovat per totes les Conferències Episcopals catòliques una versió en la llengua vernacla.

Història

Orígens del Missal romà

Molt abans de l'Alta Edat Mitjana, diversos llibres es van utilitzar per a la celebració de la Missa: el sacramental amb el Cànon, les oracions i el leccionari. A poc a poc, els manuscrits van incorporar totes aquestes parts en un o més llibres en el seu conjunt. En eixos llibres es diu Missale ple, és a dir, l'acomiadament Plenari complet.

La codificació de San Pius V

La codificació definitiva dels missals es van imposar a partir de 1570, per iniciativa de el Concili de Trent. Excepte menudes reformes al llarg dels segles es va utilitzar el mateix missal fins al Concili Vaticà II, fins i tot durant aquest. Des d'aquest Concili i fins a 1969 es van introduir reformes greus que van impulsar l'adopció de la reforma sota Pau VI. Les reformes que va patir afectaren a l'ordinari de la missa: ofertori, fracció i comunió, i també a les lectures especialment a les dels diumengess i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes característiques de la missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels (testificada des del segle III i suprimida en el V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); es va recuperar l'ordre de tres lectures en la missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'Hipòlit de Roma, i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües vernacles, sorgint edicions bilingües.

També es considerava al missal com un llibre de pietat, per a ús dels feligresos. Aquest era de menor grandària i contenia les misses de l'any o solament les dels Diumenge i festius.

Actualment, i en virtut del motu proprio Summorum Pontificum, poden usar-se, tant el Missal promulgat per San Pius V, i revisat pel beat Joan XXIII (que és característic de la missa amb el ritu extraordinari, o bé, el Missal Romà de Pau VI, conegut menge "Novus Ordo Missae". Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu.

Enllaços externs

Missale Romanum 1962 (anglès)
Comparació de les dos maneres de ritu romà (anglès)
Breu Examen Crític de "Novus Ordo Missæ" (castellà)

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 Se li diu missal romà, perquè és l'oficial de l'[[Església Romana]] i consta de tres parts: l'ordinari de missa, amb les oracions de cada dia, el santoral i les misses votives, i misses de difunts. Encara que escrit en [[llatí]], la llengua oficial de l'Església, ha estat aprovat per totes les Conferències Episcopals catòliques una versió en la llengua vernacla.
+== Història ==
+=== Orígens del Missal romà ===
+Molt abans de l'Alta Edat Mitjana, diversos llibres es van utilitzar per a la celebració de la Missa: el sacramental amb el Cànon, les oracions i el leccionari. A poc a poc, els manuscrits van incorporar totes aquestes parts en un o més llibres en el seu conjunt. En eixos llibres es diu Missale ple, és a dir, l'acomiadament Plenari complet.
+=== La codificació de San Pius V ===
+[[Imatge:Missale romanum1962.JPG|thumb|300px|left|Cànon del Missal romà edició de 1962.]]
+La codificació definitiva dels missals  es van imposar a partir de [[1570]], per iniciativa de el [[Concili de Trent]]. Excepte menudes reformes  al llarg dels segles es va utilitzar el mateix  missal fins al [[Concili Vaticà II]], fins i tot durant aquest. Des d'aquest Concili i fins a 1969 es van introduir reformes greus que van impulsar l'adopció de la reforma sota [[Pau VI]]. Les reformes que va patir afectaren a l'ordinari de la missa: [[ofertori]], fracció i [[comunió]], i també a les lectures especialment a les dels [[Diumenge|diumenges]]s i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes  característiques de la  missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels (testificada des del segle III i suprimida en el V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); es va recuperar l'ordre de tres lectures en la  missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'Hipòlit de Roma, i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües [[vernacla|vernacles]], sorgint edicions bilingües.
+També es considerava al missal com un llibre de pietat, per a ús dels feligresos. Aquest era de menor grandària i contenia les misses de l'any o solament les dels Diumenge i festius.
+Actualment, i en virtut del ''[[motu proprio]]'' [[Summorum Pontificum]], poden usar-se, tant el Missal promulgat per San [[Pius V]], i revisat pel beat [[Joan XXIII]] (que és característic de la [[missa]] amb el ritu extraordinari, o bé, el Missal Romà de [[Pau VI]], conegut menge "Novus Ordo Missae". Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu.
 == Enllaços externs ==