Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ar:حزب الشعب للحرية والديمقراطية |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
color = blue| |
color = blue| |
||
nom = Volkspartij voor Vrijheid en Democratie| |
nom = Volkspartij voor Vrijheid en Democratie| |
||
símbol = [[Fitxer: |
símbol = [[Fitxer:VVD.svg|120px]]| |
||
definició = Partit polític neerlandesos| |
definició = Partit polític neerlandesos| |
||
president = [[Mark Rutte]] || |
president = [[Mark Rutte]] || |
Revisió del 16:47, 9 jul 2010
Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (neerlandès Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD) és un partit polític neerlandès d'ideologia liberal fundat el 1948. És el quart partit més gran dels Països Baixos per nombre de militants i per representació parlamentària.
Va ser fundat en 1948 a partir de la fusió entre el Partit de la Llibertat i d'altres liberals independents. El VVD ha estat tradicionalment (fins a les eleccions de 2006) el tercer major partit polític del país, per darrere del Partit del Treball (PvdA) i la Crida Demòcrata Cristiana (CDA). No obstant això, el partit ha format part de cada govern des de 1994. Entre 1994 i 2002 en el "gabinet violeta" el VVD va governar juntament amb el PvdA i els Demòcrates 66 (D66), un altre partit liberal.
Generalment es considera el VVD liberal conservador i D66 liberal progressista. Entre 2002 i 2006 alguns parlamentaris van abandonar el partit (encara que no l'escó), reduint la seva representació parlamentària. Alguns d'ells van formar els seus propis partits polítics, sent el de major èxit Geert Wilders, que amb el seu Partit per la Llibertat va obtenir 9 escons a les eleccions de 2006. Destacats membres del VVD són Frits Bolkestein, Hans Wiegel, Gerrit Zalm i Mark Rutte.
A les eleccions legislatives neerlandeses de 2003 va obtenir 28 escons, sent la tercera força política del parlament. A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 va obtenir 22 escons, passant a ser la quarta força política del parlament, per darrere del Partit Socialista.