Coexistència pacífica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 8: Línia 8:
La ''coexistència pacífica'' es basava en la doctrina [[comunista]] de que durant un període, haurien de conviure països capitalistes amb països comunistes, i que per a evitar una guerra mundial era necessari mantenir la ''«coexistència pacífica [que] pressuposa la renuncia a la guerra com a mitjà de resolució de disputes internacionals»''<ref name="DSF">[http://www.filosofia.org/enc/ros/coex.htm Coexistència Pacífica], [[Diccionari soviètic de filosofia]], 1965.</ref> Les dificultats per a explicar aquesta política amb la formulació [[leninisme|leninista]] de la [[lluita de classes]] s'explica dient<ref name="DSF"/> que:
La ''coexistència pacífica'' es basava en la doctrina [[comunista]] de que durant un període, haurien de conviure països capitalistes amb països comunistes, i que per a evitar una guerra mundial era necessari mantenir la ''«coexistència pacífica [que] pressuposa la renuncia a la guerra com a mitjà de resolució de disputes internacionals»''<ref name="DSF">[http://www.filosofia.org/enc/ros/coex.htm Coexistència Pacífica], [[Diccionari soviètic de filosofia]], 1965.</ref> Les dificultats per a explicar aquesta política amb la formulació [[leninisme|leninista]] de la [[lluita de classes]] s'explica dient<ref name="DSF"/> que:


{{cita|La coexistència pacífica és una forma peculiar de la lluita de classes, que es porta a terme per mitjans pacífics, amb la particularitat que el principal camp de batalla entre socialisme i capitalisme radica en l'emulació econòmica, en la qual el socialisme, gràcies als avantatges que li són inherents, arribarà a la victòria.|Diccionari soviètic de filosofia}}
{{citació|La coexistència pacífica és una forma peculiar de la lluita de classes, que es du a terme per mitjans pacífics, amb la particularitat de que el principal camp de batalla entre socialisme i capitalisme rau en la emulació econòmica, en la qual el socialisme, gràcies als avantatges que li són inherents, aaconseguirà la victòria.|Diccionari soviètic de filosofia}}


== Desenvolupament ==
== Desenvolupament ==

Revisió del 18:24, 16 jul 2010

La coexistència pacífica fou un terme de política internacional creat pel dirigent soviètic Nikita Kruschev per fer referència a les relacions que haurien de mantindre en el futur la Unió Soviètica i els Estats Units dins de la també denominada Guerra Freda, i que de forma general s'accepta com a política soviètica en el període 1955-1962 des del punt de vista occidental, 1955-1984 des del punt de vista soviètic.[1]

Orígens

L'origen es remunta a 1955, quan Kruschev inicià el procés de desestalinització de la URSS q l'empara d'un creixement econòmic que els soviètics desitjaven aprofitar per a apropar-se al nivell de vida occidental mitjançant l'impuls de la modernització de les infraestructures, tenint garanties, al posseir armes atòmiques, de que la Unió Soviètica es trobava segura. D'altra banda, s'havia aconseguit un armistici en la Guerra de Corea i la pau a Indoxina, i les doctrines més conservadores estatunidenques que amenaçaven amb "represalies massives" davant d'una política exterior soviètica agressiva no acabaren de quallar, donat que el President, Dwight Eisenhower, seguia essent partidari d'una política de contenció.

Bases de la política

La coexistència pacífica es basava en la doctrina comunista de que durant un període, haurien de conviure països capitalistes amb països comunistes, i que per a evitar una guerra mundial era necessari mantenir la «coexistència pacífica [que] pressuposa la renuncia a la guerra com a mitjà de resolució de disputes internacionals»[2] Les dificultats per a explicar aquesta política amb la formulació leninista de la lluita de classes s'explica dient[2] que:

« La coexistència pacífica és una forma peculiar de la lluita de classes, que es du a terme per mitjans pacífics, amb la particularitat de que el principal camp de batalla entre socialisme i capitalisme rau en la emulació econòmica, en la qual el socialisme, gràcies als avantatges que li són inherents, aaconseguirà la victòria. »
— Diccionari soviètic de filosofia

Desenvolupament

Tres fets històrics marcaren els problemes fonamentals d'aquesta política: la invasió d'Hongria en 1956;, la construcció de el mur de Berlín a l'inici de la dècada de 1960 i la ruptura de les relacions entre la Unió Soviètica i la Xina sota govern de Mao Zedong.

Encara que oficialment la política nord-americana era agressiva, en la pràctica mantenia un to moderat. L'arribada de John F. Kennedy a la Presidència, precedida un any abans per la visita de Jrushchov a Estats Units, va permetre una trobada entre ambdós dirigents en Viena en 1961.

La política de Coexistència Pacífica, encara que formalment vigent fins a la crisi dels míssils de Cuba en 1962, que va obligar a ambdues parts, els Estats Units i la Unió Soviètica, a modificar la línia política de cadascun en benefici de la denominada distensió a través d'unes més fluides relacions bilaterals en tots els ordres.

Referències

Vegeu també