Foc de la Bisbal: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó decidí defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia [[6 d'octubre]] les tropes governamentals atacaren la vila, però els republicans es defensaren aferrissadament, i els obligaren a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia. |
Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó decidí defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia [[6 d'octubre]] les tropes governamentals atacaren la vila, però els republicans es defensaren aferrissadament, i els obligaren a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia. |
||
Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà una estratagema i va fer presoner [[Pere Caimó i Bascós|Pere Caimó]] quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el [[9 d'octubre]]. En total es van produir 9 morts i 60 ferits<ref> Pere Caimó i Bascós ''Sucesos de La Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869, por el diputado ..., Barcelona, Llibreria López, 1870</ref>, i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars. |
Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà una estratagema i va fer presoner [[Pere Caimó i Bascós|Pere Caimó]] quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el [[9 d'octubre]]. En total es van produir 9 morts i 60 ferits<ref> Pere Caimó i Bascós ''Sucesos de La Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869, por el diputado ..., Barcelona, Llibreria López, 1870</ref>, i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars, on fou condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, fou bandejat pel [[general Prim]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 03:03, 3 set 2010
El foc de la Bisbal fou l'enfrontament més important que es va dur a terme durant l'aixecament federalista de 1869 i que va tenir lloc a la Bisbal d'Empordà el 6 d'octubre de 1869. S'hi enfrontaren les tropes del governador militar de Girona i una partida armada republicana de 2.000 homes que s'havien fet forts a la ciutat. La majoria dels efectius republicans eren menestrals de la indústria surera.
Els fets
Després de la proclama de Figueres feta per Ramon Sunyé i Capdevila el 3 d'octubre de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d'octubre va proclamat la República Democràtica Federal.
Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó decidí defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia 6 d'octubre les tropes governamentals atacaren la vila, però els republicans es defensaren aferrissadament, i els obligaren a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia.
Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà una estratagema i va fer presoner Pere Caimó quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el 9 d'octubre. En total es van produir 9 morts i 60 ferits[1], i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars, on fou condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, fou bandejat pel general Prim.
Referències
- ↑ Pere Caimó i Bascós Sucesos de La Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869, por el diputado ..., Barcelona, Llibreria López, 1870
Enllaços externs
- Sobre els alçaments federals de 1869 de Lluís Maria de Puig i Oliver.
- «Foc de la Bisbal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.