Foc de la Bisbal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 03:04, 3 set 2010

El foc de la Bisbal fou l'enfrontament més important que es va dur a terme durant l'aixecament federalista de 1869 i que va tenir lloc a la Bisbal d'Empordà el 6 d'octubre de 1869. S'hi enfrontaren les tropes del governador militar de Girona i una partida armada republicana de 2.000 homes que s'havien fet forts a la ciutat. La majoria dels efectius republicans eren menestrals de la indústria surera.

Els fets

Després de la proclama de Figueres feta per Ramon Sunyer i Capdevila el 3 d'octubre de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d'octubre va proclamat la República Democràtica Federal.

Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó decidí defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia 6 d'octubre les tropes governamentals atacaren la vila, però els republicans es defensaren aferrissadament, i els obligaren a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia.

Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà una estratagema i va fer presoner Pere Caimó quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el 9 d'octubre. En total es van produir 9 morts i 60 ferits^[1], i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars, on fou condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, fou bandejat pel general Prim.

Referències

↑ Pere Caimó i Bascós Sucesos de La Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869, por el diputado ..., Barcelona, Llibreria López, 1870

Enllaços externs

Sobre els alçaments federals de 1869 de Lluís Maria de Puig i Oliver.
«Foc de la Bisbal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] Pere Caimó i Bascós Sucesos de La Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869, por el diputado ..., Barcelona, Llibreria López, 1870

[1]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 == Els fets ==
-Després de la proclama de [[Figueres]] feta per [[Ramon Sunyé i Capdevila]] el [[3 d'octubre]] de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] [[Pere Caimó i Bascós]], que el [[4 d'octubre]] va proclamat la República Democràtica Federal.
+Després de la proclama de [[Figueres]] feta per [[Ramon Sunyer i Capdevila]] el [[3 d'octubre]] de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] [[Pere Caimó i Bascós]], que el [[4 d'octubre]] va proclamat la República Democràtica Federal.
 Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó decidí defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia [[6 d'octubre]] les tropes governamentals atacaren la vila, però els republicans es defensaren aferrissadament, i els obligaren a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia.