Accent circumflex: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: it:Circonflesso |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{signes diacrítics}} |
{{signes diacrítics}} |
||
L''''accent circumflex''' (^) és un tipus de [[signe diacrític]] |
L''''accent circumflex''' (^) és un tipus de [[signe diacrític]]. Gràficament és la unió d'un [[accent agut]] i un [[accent greu]]. |
||
Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics són: |
Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són: |
||
* Canvi de to: Al [[grec antic]], el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[to]] en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe) |
* Canvi de to: Al [[grec antic]], el circumflex marcava una pujada i una baixada de [[to]] en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe) |
Revisió del 11:57, 6 set 2010
Signes diacrítics |
---|
accent
breu ( ˘ )
croc / dấu hỏi ( ̉ ) |
Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics: |
apòstrof ( ’ ) |
L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític. Gràficament és la unió d'un accent agut i un accent greu.
Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics, són:
- Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de to en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe)
- Marca d'elisió d'un fonema: En francès, per exemple, marca que la paraula antigament tenia una lletra que s'ha perdut; és una remarca etimològica que antigament podia servir per distingir dues paraules però que en l'actualitat només és qüestió d'ortografia, com a la paraula hôpital, que ve d'"hospital", com s'ha conservat en altres idiomes
- Distinció lèxica: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al gaèlic
- Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment també oberta), com l'afrikaans.
- Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals que coincideixen en la forma escrita, com passa en esperanto
- Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la síl·laba tònica, com al portuguès (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica)
- Lletra doble: A l'edat mitjana era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a Itàlia per marcar la doble i.