Nil de Rossano: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
|nom secular=Nilus
|nom secular=Nilus
|imatge=San Nicodemo - Ritratto San Nilo.jpg
|imatge=San Nicodemo - Ritratto San Nilo.jpg
|imagesize=210px
|imagesize=270px
|peufoto=Icona amb Sant Nil (San Nicodemo de Mammola)
|peufoto=Icona amb Sant Nil (San Nicodemo de Mammola)
|fets destacables=Fundador de l'Orde Basilià de Grottaferrata
|fets destacables=Fundador de l'Orde Basilià de Grottaferrata

Revisió del 18:19, 11 set 2010

Infotaula de personasant Nil de Rossano, o
Nil el Jove
Biografia
Naixement910 Modifica el valor a Wikidata
Rossano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1004 Modifica el valor a Wikidata (93/94 anys)
Grottaferrata (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBasilians
Enaltiment
Festivitat26 de setembre
IconografiaHàbit basilià, amb llibre

Nil de Rossano o Nil el Jove, en italià Nilo i batejat com a Nicola (Rossano, Calàbria, 910 - Tusculum, 26 de setembre de 1005) va ésser un monjo basilià italià, eremita i abat, fundador de l'Abadia de Grottaferrata.

És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa, i és sant patró de Rossano. La seva festivitat és el 26 de setembre.

Biografia

Nil va néixer al si d'una família grega de Rossano, al thema bizantí de Calàbria. Fou casat o aparellat durant un temps i va tenir una filla. Va tenir una crisi espiritual i va fer-se monjo a l'orde dels basilians, esdenint-ne propagador a Itàlia.

Es va fer famòs per la seva vida ascètica, les virtuts i el seu coneixement teològic. Visqué un temps com a eremita i després en diversos monestirs que va fundar o restaurar. També visqué a Monte Cassino i al monestir d'Aleix de Roma. S'oposà a l'antipapa Filogat de Piacenza, que va derrocar Gregori V (996–999), i quan aquest va derrotar Filogat i el va torturar i mutilar, Nil va retreure al papa i l'emperador Otó III aquest comportament.

En 1004 va fundar el monestir de Grottaferrata, prop de Frascati (Laci), en unes terres donades pel comte Gregori de Tusculum. Assignat als basilians, donà lloc a l'Orde Basilià de Grottaferrata i Nil en fou el primer abat.[1] Passà el final de la seva vida al monestir de Sant'Agata de Tusculum i a l'eremitori de Valleluce, a Gaeta. Morí a Sant'Agata en 1005.

Notes

  1. Encara avui continua mantenint el ritus oriental.

Bibliografia