José de Nebra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 22:49, 24 set 2006

José de Nebra Blasco (Calataiud, 6 de gener de 1702 – Madrid, 11 de juliol de 1768) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la sarsuela barroca.

Fou organista de la capella de música del Palau Reial de Madrid i organista principal del convent de les Descalces i de San Jerónimo el Real. El 1739 fou nomenat vicemestre de capella del Palau Reial. Després de l'incendi de l'Alcázar el 1734, fou encarregat, juntament amb Antoni Literes, de la reorganització de la capella reial. Des de 1761 fou professor de clavicèmbal de l'infant Gabriel. Va compondre nombroses òperes, sarsueles, comèdies i autes sacramentals. Entre els seus deixebles destaca Antoni Soler.

Òperes

Amor aumenta el valor (3r acte), 1728
Venus y Adonis, 1729
Más gloria es triunfar de sí. Adriano en Siria, 1737
No todo indicio es verdad y Alexandro en Asia, 1744
Antes que zelos y amor, la piedad llama al valor y Achiles en Troya, 1747

Sarsueles

Las proezas de Esplandián y el valor deshace encantos, 1729
Amor, ventura y valor logran el triunfo mayor, 1739
Viento es la dicha de amor, 1743
Donde hay vioolencia no hay culpa, 1744
Vendado amor es, no es ciego, 1744
Cautelas contra cautelas y el rapto de Ganimedes, 1745
La colonia de Diana, 1745
Para obsequio a la deydad, nunca es culto la crueldad. Iphigenia en Tracia, 1747
No hay perjurio sin castigo, 1747

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{inacabat}}
-'''José de Nebra Blasco''' ([[Calataiud]], [[6 de gener]] de [[1702]] &ndash; [[Madrid]], [[11 de juliol]] de [[1768]]) fou un organista i compositor espanyol.
+'''José de Nebra Blasco''' ([[Calataiud]], [[6 de gener]] de [[1702]] &ndash; [[Madrid]], [[11 de juliol]] de [[1768]]) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la [[sarsuela]] [[barroc]]a.
+Fou organista de la capella de música del Palau Reial de [[Madrid]] i organista principal del convent de les Descalces i de San Jerónimo el Real. El 1739 fou nomenat vicemestre de capella del Palau Reial. Després de l'incendi de l'Alcázar el 1734, fou encarregat, juntament amb [[Antoni Literes]], de la reorganització de la capella reial. Des de [[1761]] fou professor de [[clavicèmbal]] de l'infant Gabriel. Va compondre nombroses òperes, sarsueles, comèdies i autes sacramentals. Entre els seus deixebles destaca [[Antoni Soler]].
 ===Òperes===