José de Nebra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Inicio |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}} |
{{inacabat}} |
||
'''José de Nebra Blasco''' ([[Calataiud]], [[6 de gener]] de [[1702]] – [[Madrid]], [[11 de juliol]] de [[1768]]) fou un organista i compositor espanyol. |
'''José de Nebra Blasco''' ([[Calataiud]], [[6 de gener]] de [[1702]] – [[Madrid]], [[11 de juliol]] de [[1768]]) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la [[sarsuela]] [[barroc]]a. |
||
Fou organista de la capella de música del Palau Reial de [[Madrid]] i organista principal del convent de les Descalces i de San Jerónimo el Real. El 1739 fou nomenat vicemestre de capella del Palau Reial. Després de l'incendi de l'Alcázar el 1734, fou encarregat, juntament amb [[Antoni Literes]], de la reorganització de la capella reial. Des de [[1761]] fou professor de [[clavicèmbal]] de l'infant Gabriel. Va compondre nombroses òperes, sarsueles, comèdies i autes sacramentals. Entre els seus deixebles destaca [[Antoni Soler]]. |
|||
===Òperes=== |
===Òperes=== |
Revisió del 22:49, 24 set 2006
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
José de Nebra Blasco (Calataiud, 6 de gener de 1702 – Madrid, 11 de juliol de 1768) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la sarsuela barroca.
Fou organista de la capella de música del Palau Reial de Madrid i organista principal del convent de les Descalces i de San Jerónimo el Real. El 1739 fou nomenat vicemestre de capella del Palau Reial. Després de l'incendi de l'Alcázar el 1734, fou encarregat, juntament amb Antoni Literes, de la reorganització de la capella reial. Des de 1761 fou professor de clavicèmbal de l'infant Gabriel. Va compondre nombroses òperes, sarsueles, comèdies i autes sacramentals. Entre els seus deixebles destaca Antoni Soler.
Òperes
- Amor aumenta el valor (3r acte), 1728
- Venus y Adonis, 1729
- Más gloria es triunfar de sí. Adriano en Siria, 1737
- No todo indicio es verdad y Alexandro en Asia, 1744
- Antes que zelos y amor, la piedad llama al valor y Achiles en Troya, 1747
Sarsueles
- Las proezas de Esplandián y el valor deshace encantos, 1729
- Amor, ventura y valor logran el triunfo mayor, 1739
- Viento es la dicha de amor, 1743
- Donde hay vioolencia no hay culpa, 1744
- Vendado amor es, no es ciego, 1744
- Cautelas contra cautelas y el rapto de Ganimedes, 1745
- La colonia de Diana, 1745
- Para obsequio a la deydad, nunca es culto la crueldad. Iphigenia en Tracia, 1747
- No hay perjurio sin castigo, 1747