Rastafarisme

El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera a Jah, tal com s'anomena a Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que reconeix com a encarnació de Déu. El nom prové de la fusió de la paraula Ras (príncep) i Tafari Makonnen, nom que tenia Haile Selassie I abans de la seva coronació. Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i són coneguts especialment a través de la forta repercussió que va tenir aquesta religió a l'illa de Jamaica durant la dècada del 1970.

Els origens remunten a la dècada del 1930, quan sorgí en el col·lectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta a Haile Selassie I com a personatge bíblic, basant-se en ser l'únic monarca africà d'un estat completament independent. Ja des dels seus origens el moviment incloïa l'ús del cànem com a instrument sagrat, així com diverses aspiracions afrocèntriques. Cal destacar al publicista Marcus Garvey, que amb la seva visió cultural i política va ajudar a crear aquesta nova visió del món.

El moviment rastafari s'ha escampat i fet conèixer per tot el món especialment gràcies a la popularització de la música reggae. A la dècada del 2000 es comptaven més d'un milió de seguidors d'aquesta religió, incloent un deu per cent de la població de Jamaica, que se'n proclama seguidora.

S'ha descrit a Leonard Howell com el primer seguidor del moviment rasta. Se li deu la creació d'una comuna amb més de 5.000 persones a Pinnacle, a Saint Catherine, Jamaica.