Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica

Penya-segat del País Basc

La mar Cantàbrica, o el mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica. Tradicionalment comprèn des de la punta d'Estaca de Bares (Galícia) fins a la desembocadura del riu Bidasoa (País Basc). Més enllà d'aquest riu, la part que banya les costes del País Basc septentrional i de la Gascunya és més coneguda com a golf de Biscaia o golf de Gascunya.

Constitueix una mar de transició entre les mars fredes del nord i les temperades del tròpic, cosa que fa que sigui un ecotò d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.

Els forts vents del nord-oest que bufen sobre aquesta mar tenen l'origen en les baixes pressions centrades sobre les illes Britàniques i la mar del Nord, en combinació amb l'anticicló de les Açores. La distància recorreguda pel vent i el manteniment de la seva direcció i velocitat constants fa que es generin ones que oscil·len entre 2,5 i 3 metres d'alçària, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden assolir magnituds de galerna, amb ones que arriben a superar els 9 metres.

A mesura que ens aproximem a la costa francesa, les aigües van sent més càlides. Posseeix una salinitat mitjana del 35%, encara que aquesta dada varia molt en funció del règim de pluges imperant a la zona. Té una significativa amplitud de marea i és travessada pel corrent del Golf.

Va ser batejada per l'Antiga Roma en el segle I aC com a Sinus Cantabrorum (o "oceà dels càntabres").