Mansarda

Edifici amb mansardes

En arquitectura, es denomina mansarda a la finestra ubicada a la teulada inclinada d'una edifici que, mantenint una alineació amb la vertical de la façana, sobresurt de la taulada com si fos un petit mirador. Serveix per a il·luminar i ventil·lar les golfes i té la seva pròpia teulada, normalment a dos aigües.

El seu nom prové del francès mansarde que es deu a l'arquitecte parisí François Mansart (1598-1666), qui, contrariament al que de vegades s'ha dit, no va inventar aquest el·lement arquitectònic sinò que, prenent-lo d'obres anteriores italianes, el va popularitzar a França. Un descendent llunyà seu, Jules Hardouin Mansart va acabar de prestigiar-ho al fer-ho servir al Palau de Versalles.

Sembla que el seu origen te a veure amb el fet que, a França, les taxes dels habitatges es pagaven segons el "nombre de pisos per sota de la teulada". Amb l'habitabilitat d'aquest espai mitjançant la instal·lació de mansardes.

Sota la influència del ressorgiment neobarroc del Segon Imperi Francès (1850-1870), la mansarda es converteix en un tret comú en molts edificis del segle XIX a Europa i Amèrica del Nord. L'estil s'aplicà als Estats Units i Canadà durant aquest període com una de les formes expressives adoptades per arquitectes victorians.

Actualment es poden trobar mansardes que tenen una mera funció ornamental.