Muín-ad-Din Únur: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4: Línia 4:
== Biografia ==
== Biografia ==


Va començar el seu servei amb els [[burides]] com a mameluc, és a dir soldat esclau, de [[Tughtegin]], [[atabeg de damasc]] i resta en l'ombra durant nombrosos anys. Tughtegin va morir el [[1128]], seguit pel seu fill [[Buri Tadj al-Muluk]], mort el [[1132]] i el seu nét [[Shams al-Muluk Ismail]], assassinat el 2 de febrer de 1135. Aquest últim, veien de manera permanentment els complots en el seu cercle havia decidit donar Damasc a [[Zengi]], [[atabeg d'Alep]] i [[Mossoul]], i retirar-se a una de les seves fortaleses. En el moment de l'assassinat, Zengi ja anava cap a Damasc, però Zumurrud Khatun, la mare d'Ismail, es va afanyar a fer reconèixer com atabeg al seu altre fill, [[Shihab al-Din Mahmud]].<ref> Maalouf pàgs. 143-5 i Grousset 1935 pàgs. 62-4 </ref>
Va començar el seu servei amb els [[burides]] com a mameluc, és a dir soldat esclau, de [[Zahir al-Din Tughtegin]], [[atabeg de damasc]] i resta en l'ombra durant nombrosos anys. Tughtegin va morir el [[1128]], seguit pel seu fill [[Buri Tadj al-Muluk]], mort el [[1132]] i el seu nét [[Shams al-Muluk Ismail]], assassinat el 2 de febrer de 1135. Aquest últim, veien de manera permanentment els complots en el seu cercle havia decidit donar Damasc a [[Zengi]], [[atabeg d'Alep]] i [[Mossul]], i retirar-se a una de les seves fortaleses. En el moment de l'assassinat, Zengi ja anava cap a Damasc, però Zumurrud Khatun, la mare d'Ismail, es va afanyar a fer reconèixer com atabeg al seu altre fill, [[Shihab al-Din Mahmud]].<ref> Maalouf pàgs. 143-5 i Grousset 1935 pàgs. 62-4 </ref>


Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat en front de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat [[imperi Seljúcida|seljúcida]], Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin al-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el [[califa]] [[al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mustarshid]] va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud <ref>Grousset pàg. 65</ref>
Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat en front de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat [[imperi Seljúcida|seljúcida]], Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin al-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el [[califa]] [[al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mustarshid]] va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud <ref>Grousset pàg. 65</ref>

Revisió del 21:55, 6 juny 2011

El Proper Orient el 1135.

Mu'in ad-Din Unur († 1149) fou un ministre, després regent de l'emirat Burida de Damasc de 1135 a 1149.

Biografia

Va començar el seu servei amb els burides com a mameluc, és a dir soldat esclau, de Zahir al-Din Tughtegin, atabeg de damasc i resta en l'ombra durant nombrosos anys. Tughtegin va morir el 1128, seguit pel seu fill Buri Tadj al-Muluk, mort el 1132 i el seu nét Shams al-Muluk Ismail, assassinat el 2 de febrer de 1135. Aquest últim, veien de manera permanentment els complots en el seu cercle havia decidit donar Damasc a Zengi, atabeg d'Alep i Mossul, i retirar-se a una de les seves fortaleses. En el moment de l'assassinat, Zengi ja anava cap a Damasc, però Zumurrud Khatun, la mare d'Ismail, es va afanyar a fer reconèixer com atabeg al seu altre fill, Shihab al-Din Mahmud.[1]

Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat en front de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat seljúcida, Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin al-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el califa al-Mustarshid va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud [2]

Qirkhan ibn Qaraja (Kirkhan ibn Karaja), emir d'Homs va morir el 1136, i els seus fills intercanviaren amb Shihab al-Din Mahmud la ciutat d'Homs per Palmira (Tadmor). Mahmud va donar llavors la ciutat d'Homs en feu a Muin al-Din Unur. Un any més tard, el juny 1137, Zengi va intentar de nou la conquesta de l'emirat de Damasc i va començar per assetjar Homs. Ramon II , comte de trípoli, previngut, no desitja que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·li en una ciutat si prop del comtat de Trípoli, va enviar un exèrcit a les rodalies d'Homs, obligant a Zengi a aixecar el setge el 11 de juliol i a atacar els francs a Montferrand (o Barin), on els va derrotar i va capturar la ciutadella [3]

El 1138, Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a Djamal al-Din Muhammad, germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar amb delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc degut a que un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc.

Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'cotubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, pel contrari els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a Mudjir al-Din Abak, el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a Folc d'Anjou, rei de Jerusalem amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels zengites (maig de 1140) [4]. .

De resultes de la presa d'Edessa per Zengi, una nova croada va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va quedar assetjada el 24 de juliol de 1148 i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als creuats. Fou llavors que Nur al-din i Saif al-Din Ghazi, fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els creuats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altre banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.[5]

Llavors Muin al-Din Unur va ordenar algunes ràtzies contra els francs a Galiela, especialment una ràtzia (junt amb Nur al-Din) contra Antioquia, però la pau i l'aliança entre els francs i Damasc va acabar per ser restaurada el maig 1149 [6]. Unur va morir poc després de disenteria, el 28 d'agost de 1149. [7]. .

Família

René Grousset li atribueix una esposa que seria la mare de Djamal al-Din Muhammad, i vídua de Buri Tadj al-Muluk [8], però Amin Maalouf i la Foundation for Medieval Genealogy no diuen res sobre l'assumpte. Grousset li atribueix igualment una fill que s'hauria casat amb Mudjir al-Din Abak [9], informació confirmada per Amin Maalouf [10] però no per la Foundation for Medieval Genealogy .

Notes i referències

  1. ↑ Maalouf pàgs. 143-5 i Grousset 1935 pàgs. 62-4
  2. ↑ Grousset pàg. 65
  3. ↑ Maalouf| pàgs. 147-8 i Grousset pàgs. 71 i 74-84
  4. ↑ Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pags. 151-3
  5. ↑ Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5
  6. ↑ Grousset pàgs. 260-1, 267.
  7. ↑ Grousset pàg. 130.
  8. ↑ . Grousset, pàg. 130.
  9. ↑ Maalouf, pàg 207
  10. ↑ Maalouf, pàg 171

Fonts

  • Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 1952.
  • The Damascus Chronicle of the Crusades, Extracted and Translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi. H.A.R. Gibb, 1932 (reimpressió, Dover Publications, 2002).
  • William of Tyre, A History of Deeds Done Beyond the Sea, traducció E.A. Babcock i A.C. Krey. Columbia University Press, 1943.
  • René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 L'équilibre, Perrin, París, 1935 (réimpr. 2006), 1013
  • Amin Maalouf, Les croisades vues par les arabes, 1983 (ISBN 978-2-290-11916-7) .
  • Foundation for Medieval Genealogy

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Muín-ad-Din_Únur&oldid=7687217»