Józef Antoni Poniatowski: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 9: | Línia 9: | ||
El [[1794]] s'allista com a simple soldat a l'exèrcit d'alliberament de [[Tadeusz Kościuszko|Kościuszko]] per a la independència de Polònia abans de l'[[Polònia#Història|últim repartiment]] del [[1795]], però se li confia el comandament d'una divisió. Després d'aquest últim fracàs, es retira a les seves terres, fins que el [[1806]] és designat governador de [[Varsòvia]] per [[Frederic-Guillem III de Prússia]]. |
El [[1794]] s'allista com a simple soldat a l'exèrcit d'alliberament de [[Tadeusz Kościuszko|Kościuszko]] per a la independència de Polònia abans de l'[[Polònia#Història|últim repartiment]] del [[1795]], però se li confia el comandament d'una divisió. Després d'aquest últim fracàs, es retira a les seves terres, fins que el [[1806]] és designat governador de [[Varsòvia]] per [[Frederic-Guillem III de Prússia]]. |
||
A l'arribada de [[Napoleó Bonaparte]] i amb la formació del govern provisional del [[Gran |
A l'arribada de [[Napoleó Bonaparte]] i amb la formació del govern provisional del [[Gran Ducat de Varsòvia]], Józef s'uní a l'Imperi, pensant que era l'única oportunitat per a Polònia per aconseguir la seva independència i mantenir la integritat del seu territori. Fou fet ministre de la Guerra del [[Ducat de Varsòvia|Gran ducat]] i Generalíssim. Defensà les fronteres contra els austríacs i els va rebutjar el [[1809]]. |
||
[[Fitxer:Paryż poniatowski luwr.JPG|left|200px|thumb|Estàtua de Poniatowski a la façana del Museu del Louvre]] |
[[Fitxer:Paryż poniatowski luwr.JPG|left|200px|thumb|Estàtua de Poniatowski a la façana del Museu del Louvre]] |
||
Revisió del 15:56, 9 jul 2011
Józef Antoni Poniatowski (Viena, 1763 - Leipzig, 1813), va ser un príncep polonès i del Sacre Imperi Romanogermànic per dret de naixement, mariscal de l'Imperi amb Napoleó I (1813) i Grand-Croix de la Legió d'honor francesa.
Biografia
Nebot de l'últim Rei de Polònia Estanislau II i fill d'un mariscal de camp austríac, començà la seva carrera a l'exèrcit austríac, on arriba a coronel i ajudant de camp de l'emperador romanogermànic.
El 1789, deixà l'exèrcit austríac per incorporar-se a l'exèrcit polonès del seu oncle, que li confià el comandament de l'exèrcit polonès d'Ucraïna, amb el qual combaté els russos el 1792 i abandonà després de la Confederació de Targowica, seguit pels seus millors oficials.
El 1794 s'allista com a simple soldat a l'exèrcit d'alliberament de Kościuszko per a la independència de Polònia abans de l'últim repartiment del 1795, però se li confia el comandament d'una divisió. Després d'aquest últim fracàs, es retira a les seves terres, fins que el 1806 és designat governador de Varsòvia per Frederic-Guillem III de Prússia.
A l'arribada de Napoleó Bonaparte i amb la formació del govern provisional del Gran Ducat de Varsòvia, Józef s'uní a l'Imperi, pensant que era l'única oportunitat per a Polònia per aconseguir la seva independència i mantenir la integritat del seu territori. Fou fet ministre de la Guerra del Gran ducat i Generalíssim. Defensà les fronteres contra els austríacs i els va rebutjar el 1809.